Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Després de la primera fase dels comicis sindicals, que concentradament es fan entre el passat setembre i el juny de l?any vinent, el sindicat postcomunista manté la seva hegemonia amb un 43,88% dels representants a Catalunya, seguida
d?UGT amb el 40,89%, un 12,91% altres organitzacions, i la USO amb el 3,52%.
Des del punt de vista de la implantació, CCOO venç, clarament, a les grans empreses on hi ha un moviment obrer històric i ferm; la UGT a les petites.
A banda d?aquests tres sindicats, a casa nostra n?hi ha altres expressions ben interessants: la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya-I-CSC i la Coordinadora Obrera Sindical-COS, les quals representen el sindicalisme nacional, i, pel que fa a l?anomenada esquerra sindical, en tenim: la Intersindical Alternativa de Catalunya-IAC; la Confederació General del Treball-CGT; i la Federació de Treballadors de Catalunya-FTC.
Un panorama, en síntesi, prou ric i divers.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les dades que dones son correctes. La distribució de delegats, en canvi, es més complexa del que tu ens dius. Però allò que més hem sorprèn és la teva definició de CC.OO com a sindicat “poscomunista”. Hem de ser més curosos a l’hora de descriure la identitat de les organitzacions socials. Jo, crec que, en tot cas, CC.OO és un sindicat de classe i nacional.