Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Des d’ahir, ja té nou govern el paíset de les 4 províncies. Bocí, només, de la nació sencera sotmesa i negligida. I catalanistes; som un país de catalanistes, tots plegats:
-
catalanistes que parlen, sempre i pertot, i a la mínima, en espanyol o francès.
-
catalanistes dels que encara duen el document d’identitat, de l’altre país, per descomptat, amb el nom en espanyol o francès.
-
catalanistes dels que malparlen de les tradicions culturals pròpies.
-
catalanistes dels que et diuen, a cau d’orella o en veu alta, que no hem de fer empipar Espanya o França, altrament prendrem mal.
-
catalanistes que voten ERC i CiU i que compren, només, premsa en espanyol o francès.
-
catalanistes que blasmen, tothora, l’AVUI.
-
catalanistes que compren premsa en català, que no hi manqui, sols per Sant Jordi.
-
catalanistes que creuen que cal abaixar la catalanitat per fer-nos perdonar i acceptar pels ocupants –francès i espanyol-.
-
catalanistes que pensen que ser del Barça ja els fa ben catalans.
-
Catalanistes de país petit i mentalitat menuda. Que asseveren que Catalunya acaba a Ulldecona, La Jonquera, i a Almacelles. Regionalistes, doncs.
-
catalanistes que recomanen i/o llegeixen només, o per damunt de tot, llibres en espanyol o francès; els d’aquí no paguen la pena, diuen
-
catalanistes que no saben enraonar català.
-
catalanistes que enraonen millor qualsevol altra llengua que no pas la pròpia i materna.
-
catalanistes cofois d’un estatut o un altre que ens lligui i relligui, pels segles dels segles, al país de ponent o del nord.
-
catalanistes que diuen que la seva pàtria és el món, i que són uns cosmopolites del carall. Ho són tant que només parlen català i espanyol o francès. De la resta de llengües i cultures no en saben ni un borrall.
-
catalanistes que són majoritaris electoralment però que han fet possible un govern sota hegemonia del PSOE i amb dos comparses d’acompanyament. El qual govern durarà quinze o vint anys. Déu n’hi do quin gros avenç nacional que ens espera!
Sí, noia, som un país refotudament catalanista.
Sentiment de pertinença compartit per una gran majoria i per tots els partits parlamentaris tret d’un i mig.
Allò que ens cal, però, com el pa que mengem, són patriotes.
I, molt especialment, sobiranistes.
Amb els catalanistes el país fa allò tant catalanesc de qui dia passa any empeny. Ni creix ni mor.
Amb els patriotes i sobiranistes, el país avança cap a la seva llibertat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja tens raó ja! sobiranistes es el que ens fan falta! ara com ara al parlament no hi ha cap partit que clarament subiranista. ERC hi ha renunciat clarament i CiU mai ho ha estat.
Estic d’acord amb els que diuen que calen moltes polítiques socials al país, però tambè crec que no te perque anar deslligat de la questió sobiranista, perque per un independentista d’esquerres com jo, l’avenç social va estretament lligat a l’avenç nacional. Creia que a ERC ho tenien clar, però ja veig que no, nomès volen ocupar el lloc de CiU i de l’historic PSC. Ja no crec en els politics i si en la política de base, amb la que es fa al carrer. Amb la gent que lluita.
Quin simplisme més apocaliptic! Tots els catalanistes hem de ser com tu els descrius? Apa nen afiliat a Partido de la Ciudadania i seràs feliç.
Segons tu de catalanistes només n’hi ha a la CAC, menysprees així els del País Valencià, Catalunya Nord, Illes Balears i Aragó, quin favor que fas a l’espanyolisme. I Andorra? Ah! Andorra no existeix, l’únic estat català i l’ignorem, el devaluem, i feliços.
Des de quan per ser catalanista s’ha de parlar bé el català, comprar l’AVUI i votar en Mas com a president?
Pere, aquesta vegada has anat massa lluny!
D’altra banda, em podries explicar com és que un home d’esquerres com tu, que defensa aferrissadament tots els governs populistes sudamericans (Chávez, Morales, etc.), volia que Catalunya tingués un president de dretes i un govern amb un poti-poti de consellers d’ideologies socials ben diverses? Un país ingovernable, vaja!