Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Acaba de dir, durant la sessió parlamentària d’avui, el proper president senyor Josep Montilla, que el millor estatut és el que tenim ara.
No, que us dic jo. El millor, d’Estatut, és el que tinguérem durant segles i segles: nació independent, sobirana i lliure. Gran potència europea de l’època. Ara, per contra, sols som un aplec de províncies esqueixades entre diferents estats. I convenientment espoliades fiscalment i econòmica. Encadenades províncies.
És per això, que fet i fet, i comparant, m’estimo més tenir l’autonomia i la integritat territorial de quan en Jaume I.
Aquell fou, no té pas cap dubte, permeteu-me’n dissentir, el millor Estatut: un Estat. Ni més ni menys. I, comptat i debatut, en vull un, d’Estat. Un Estat Català.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La lluita, un altre mot oblidat. Si no es lluita no s’obté cap propòsit. Algun dia hauríem de parlar dels mots deixats de banda, transitant per esta democràcia, salut.
Doncs això, la mateixa autonomia que Portugal va aconseguir d’Espanya el 1640, és a dir, la independència. Catalunya va seguir un camí ben diferent: 19 anys més tard era partida en dos, un troç per a França i un per a Espanya, i poc després, el 1714, l’esclafada definitva. Quins destins tan diferents!