A la memòria de Mossamet Hena, la nena de 14 anys morta a fuetades , condemnada per la fàtua a Bangladesh els primers dies del mes de febrer. En record d’ella i de totes les nenes i dones víctimes de violència pel fet de ser dones.
Sentí uns crits d’horror, semblaven els esgarips d’un animal colpejat salvatgement. Mirà la pantalla: l’escena era terrible, insoportable. Una petita figura encorbada, vestida de negre de cap a peus, es recaragolava intentant esquivar maldestrament i inútil les fuetades que amb la canya de bambú els homes ferotges li donaven. No era encara una dona, era una nena, una nena de 14 anys que intentava fugir, una nena desesperada, embogida.
Al poble proper a Bangladesh tots es coneixen, totes les famiílies tenen parents comuns. Mossamet és una nena de 14 anys, insignificant, sense cap mena d’atractiu especial, tret de la seva jove virginitat i la lluentor innocent dels seus ulls negres. Això és el que atrau el seu cosí, un home de 40 anys que considera les dones un cos , un tros de carn per a violar i massegar. Ho ha fet mantes vegades, amb els altres homes es vanta d’haver pres les dones com si fossin objectes.
Cerca la víctima, la seva cosina acabada d’arribar a la pubertat, l’atrau amb engany, la viola. El poble és petit, totes les gents es coneixen. La fatxanderia del violador, la tristesa atònita de la nena violada són prova suficient per a la terrible fàtua. Mossamet és condemnada a rebre 100 fuetades públicament acusada d’haver comès adulteri.
És arrossegada pels botxins fins al bell mig de la plaça del poble. Grups d’homes hi esperen per a veure el càstig; abans ha estat colpejada durament per la família del seu cosí. Acorralada, rodejada pels homes que la insulten . La nena violada convertida en adúltera: adúltera!, adúltera!… Intenta fugir de la canya de bambú, escapar de les fuetejades, vol córrer, amb cada cop el cos salta com si fos el d’una nina amb un ressort. No es pot moure ni cridar, ja no s’aixeca, és una andròmina negra trencada, ensangonada, un cos reventat. No veu res, res no sent, és viva en la terra dels morts. Només és un alè subtil, el batec que es perd d’un cor trencat .
No recuperà la consciència. No sobrevisqué al terrible càstig. Morí a l’hospital, el metge en certificà la mort. Però no era així. Mossamet Hena havia mort molt abans, quan en néixer fou condemnada per haver nascut dona, condemnada a ésser violada, acusada, fuetejada i a morir quan només era una nena de 14 anys de grans ulls negres assustats.
Com moltes dones, totes elles germanes nostres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Consolat de Bangladesh a Barcelona:
Carrer Londres, 35, 2n.2ª
Tel. 934108389
Fax.933220670
Proposo fer-hi arribar alguna mostra del nostre rebuig.
Proposo, també, que els militants de qualsevol partit polític feu pressió per a que els vostres partits facin algun comunicat oficial de condemna.
No en sabia res. M’he assebantat pel teu post.
Primero disculparme por escribir en castellano, mis conocimientos de escritura en calán son muy pobres.
Pienso que una vez más nuestros políticos no harán nada, pero ¿que haremos todos nosotros?, ¿lamentar el hecho y mirar hacia otro lado?, algún día las personas tendremos que recuperar nuestra dignidad y negarnos a aceptar el convivir con asesinos, si, no encuentro otro calificativo, unicamente personas despiadadas y asesinas pueden cometer estos actos y nosotros ¿vamos a permitir su embajada en nuestro pais?, expúlsemolos de nuestra tierra, digámosles que no queremos convivir con representantes de un pueblo tan salvaje y asesino, personalmente haré llegar esta noticia y la dirección de la embajada a todos mis contactos con la recomendación de presionar via carta, fax o teléfono, ojalá les podamos llegar a hacer sentir todo el miedo que ellos hicieron sentir a una pobre niña en la flor de su vida, mientras la torturaban hasta terminar con su vida.
He reenviat aquest article a tots els meus amics. Crec que sí que s’ha de fer alguna cosa. I Amnistia Internaciona? Que s’hi pot recórrer per fer una campanya per demanar responsabilitats?
SOU UNES , UNS HIPÓCRITAS
La barbàrie religiosa es això: barbàrie.
La islàmica i la catòlica i la jueva i la que sigui.
Però no em refereixo a la xacra històrica de la ignorància
convertida en sistema ideològic, comercial i polític, no em refereixo a les
bruixeries ben guardades en catedrals, mesquites , sinagogues i altres caus de degenerats
i lladres oficials.
NO, tan sols faig referència a la vostra hipocresia
catalana, espanyola i europea.
Bangladesh es el país a on els Microcrèdits han convertit en
mini capitalistes dedicats a fabricar pilotes i sabates esportives (com els que
promocionen equips com el Barça), es un país amb una semi dictadura, formalment
institucional, que rep el suport de tots els governs del primer “in
mundo”.
Si ha Bangladesh passen crims fastigosos com aquest descrit
per l’anima sensible de la Sra. Gil, es tan sols perquè els governs
imperialistes donen suport a la explotació i opressió del poble de Bangladesh.
Segona Hipocresia: He revisat el seu bloc fins la plana 8 i
no trobo cap entrada sobre les violacions organitzades i encobertes per la màfia
nomenada església, amb la complicitat de la majoria dels creients.
Tampoc sobre el tràfic de persones, de nadons fetes per l’església
catalana i espanyola, recentment denunciada per Montserrat Armengou.
Aneu a prendre el te, a xafardejar la vostra hipocresia i desprès
podeu anar al Corte Inglés a comprar als vostres fills uns sabates de Nike.
Si a Bangladesh passa el que passa es per la responsabilitat
de l’ imperialisme i la barbàrie religiosa.
Com la que vosaltres, hipòcrites vergonyoses, practiqueu.
Diego Arcos
Gràcies a tots pel vostre activisme i sensibilitat. El que ens diu na Maite és cert, el Govern prohibeix aquestes accions salvatges però no sembla, pel que sé de les meves lectures, que pretengui eradicar-les amb força, sovintegen malauradament. Crec que Arcos s’equivoca en llegir l’article, és una lectura equivocada com ho és el retrat que fa de nosaltres.
Gràcies, una abraçada.