De manera convencional expressem tendències, sentiments i ideologies de manera gràfica situant punts sobre una línia en què el punt central equidista impecablement de tots els altres, a est-oest, nord-sud. El centre és el punt mig d’un segment , un lloc en un espai al voltant del qual gira l’altri, mentre el centre roman immòbil.
Aquests dies s’ha pogut llegir i escoltar que el Govern s’ha situat en el “centre” i no vol perdre la seva centralitat. Però què vol dir “el centre” en política?, quina ideologia és la de “centre”?:
Entre conservador i progressista, què és ser de centre?
Entre dreta i esquerra, què és el centre polític?
Entre independentisme o autonomisme, quin és el posicionament de centre?
Entre antònims o entre sinònims, quin és el centre?
No crec que existeixi el “centre” en política, considero que situar-se en el centre és una estratègia en l’exercici del poder: “no sóc ni d’uns ni dels altres, sóc al servei de tots”. D’acord, així ha d’ésser, però el Govern ha de saber i fer saber què és i no sols on és, perquè el poder-Govern s’exerceix d’acord amb ideologia i ideals determinats (i amb idees òbviament).
“El centre”, doncs, no és una ideologia política sinó una ubicació estratègica, no és el lloc de l’àrbitre ni d’un observador ni d’un dador de joc a l’altri, és el lloc del Govern i les seves accions no poden ser de “centre”, no és possible, han de ser l’expressió d’una ideologia.
El Govern no pot ser ni-ni, tampoc o-o, ni tan sols -i-. No pot ser híbrid.
(Quan jo estudiava ciències naturals a l’Institut, ara fa molts anys, m’impressionà saber que molts híbrids , malgrat la seva fortalesa i utilitat, eren estèrils).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho has expressat molt bé, i l’exemple de l’hibrid és magnífic.
També hi ha una tendència general a fugir de les resolucions extremes, que se suposen arriscades i impulsives. Posar-se en el “centre” resulta. És un fet psicològic.
Però tens raó, no té cap lògica definir-se híbridament ni per oposició (ni-ni). La teva és una posició per a gent que pensa. Cal definir-se per objectius raonats i argumentats. Aquest és l’antídot a la tendència “natural” al centre.
Per altra banda, el centre sempre es defineix en funció d’uns extrems que normalment es defineixen artificialment i interessadament. En comptes de definir el centre entre autonomisme i independentisme, per exemple, es pot definir entre independentisme de desig i independentisme esbojarrat, que és l’independentisme decididament actiu. Per exemple.
Sí, por fin, alguien llama a las cosas por su nombre, sí tenemos una clase política híbrida, pero ni fuertes ni útiles, simplemente estériles.