Agafo el tren per anar cap a Arenys de Mar per visitar ma mare, malalta d’Alzheimer en estat força avançat. En seure al vagó, un senyor d’uns 70 anys em demana si el comboi hi va a Llagostera. No, que li dic. Al cap d’uns minuts, se n’adona que no és cap a Llagostera que hi va sinó cap a Llavaneres (...)
A totes o a la majoria de les residències d’avis tenen una secció, departament, o unitat, on hi acullen els que es troben en una situació més difícil des d’un punt de vista mental. J. s’hi està al seu centre del poble costaner. En són 18, les persones. Disset dones i un home -diuen que els homes s'apaguen abans. De dia, segons situacions, hi romanen segregats de la resta d’àvies i avis, i al llarg de diferents moments, i a la nit, hi tornen a la seva cambra per descansar o dormir (...)
“Tinc mal a la panxa. Tinc fred. Em fa mal l’esquena. Estic cansada. Estic molt cansada. Tinc son. Vull la samarreta. Vull que em portis aquí. Va. Va!. Corre. Vull anar al lavabo. Tinc por. Tinc fred. Fred. Fred. Fred. Fred. Fred.Trenta. Trenta-u. Trenta-dos. Quaranta-u, quaranta-tres, noranta, noranta-dos, noranta-cinc. Ai, em fa mal el cap. Crist de Lepanto. Amén” (...)
Dues, tres setmanes amb l’ai al cor. Visites a “Urgències”. Millora. Recaiguda. Millora. Recaiguda. Certesa que en passa alguna. Divendres tarda. Al metge del centre l’estat de la malalta li genera grans dubtes. S’acorda el trasllat, un cop més, a “Urgències”, ara de l’Hospital de Mataró. Quarts de deu. Trucada inquietant a casa: situació greu; probable infart cerebral. L’equip mèdic demana la teva presència. Et vesteixes a correcuita. Crides un taxi, i, au, cames ajudeu-me cap a Mataró (...)
¿guapa? nunca fuí guapa. por eso, seguramente, me quedé soltera, y tuve suerte con las amigas; tuve muy, pero que muy buenas amigas. eso sí, siempre fuí una persona muy trabajadora. soy maña, de zaragoza, y de muy pequeña me vine a barcelona (...)
I crits i lladrucs i sons guturals i mots inconnexos. Josefina, Alfonsa, Pipo, Apolonia, Ana... i altres malaltes d’Alzheimer. Dissabte, 21 de març. 4, 5 i 6 de la tarda. Menjador i sala d’estar de l’Hospital del Dia (...)
“Guaita, quina casa i quins prats. I les infermeres, molt amables, m’han dit que ho faig molt bé. Sí, ja ho sé, de menuda, quan venia l’inspector, i de tota la classe a Tírvia, només mirava el meu quadern” (...)
Homes capcots, fumant, o bevent birra o cafè tothora. Solitaris i neguitosos. De mirada fixa o fugitiva. A voltes forassenyada. Baixant cap a Santa Coloma, a campar-la. O poblant els bancs i racons de Torribera. Són els bojos de l'antic manicomi d'aquí, ara en règim semi-obert (...)
Primera hora del matí, el fill de la Joana la recull a Badalona i agafen el bus fins a Santa Coloma de Gramenet. El número 504, de bus. Veritable travessa de baix a dalt. Fins a prop dels dominis, Can Franquesa i Les Oliveres, d’en Lluís Hernàndez, alcalde etern, capellà i comunista (...)
Suele sentarse junto al radiador, que no consigue ahuyentar el frío que dice tener clavado en la médula de los huesos. Antes era charlatana, dicharachera. Ahora sus labios apenas formulan unas pocas palabras y sus ojos rezuman soledad, aun viviendo junto a una treintena de ancianos como ella (...)
Orientació diagnòsica i terapèutica.- La pacient ha estat orientada com una probable Malaltia d’Alzhèimer (vs. Demència per Cossos de Lewy possible) amb component vascular (...)
Motiu de consulta.- Pacient de 83 anys, visitada per primer cop per Trastorns cognitius i de la Conducta l’abril de 2008. El fill referia haver-li començat a notar problemes de memòria l’octubre de 2007 que havien estat progressius: no recordava coses que havia comprat (...)
“La senyora Joana té una pèrdua important de facultats, segons que es desprèn del test que li acabo de fer. No sap ni quin dia som ni quina hora és. Va molt i molt justa, i no pot viure sola a casa (...)
La senyora Joana s’hi ha fet posar un avisador, a casa. Es tracta d’un aparell connectat amb una centraleta d’una institució pública, pensat perquè la persona pugui donar avís d’una incidència important i greu: una caiguda, una indisposició... quelcom que requereixi ajut de part d’un tercer (...)
A mi ni el meu fill ni el metge no m’enganyen: guaita quina cara que tinc. Guaita-la. Primer va ser allò que el meu gat m’havia encomanat una malaltia. Vés (...).
L’altre imatge que em ve al cap de la senyora Joana, és la comparança entre el seu cervell i una gegantina i intrincada nau industrial. Feta de seccions, departaments... (...).
No deixo d’observar, d’escrutar la senyora Joana, ma mare. Talment un entomòleg. Hi ha dues imatges, ben gràfiques, que m’assalten i que em serveixen per descriure’n, en una instantània, el seu estat (...)