Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Dimarts, 15 d?agost
Al tren, un Talgo vellot, de 1959 (…),
que fa el trajecte Barcelona-A Coruña. 7.02 del matí. Direcció: Curtis. Quinze hores de viatge. Vet-ho aquí. Un fum de gent jove, al meu vagó: excursionistes; turistes; i gallecs que tornen o van cap al seu país.
Transitem per l?Aragó; Euskal Herria; i per la Castella profunda: nació de planures immenses, gairebé desèrtiques, cels a tocar. Ja veus: tot això és el que va construir l?imperi espanyol i l?Espanya que coneixem i patim. I per fer-ho, es va consumir en la pruïja; buidant-se gairebé del tot.
22.10. Arribada a Curtis (al meu vagó, de sortida atapeït, només hi deixo tres viatgers). En sóc l?únic que baixa aquí. 14 graus. Plou. Boira. Ni una ànima cristiana pel carrer. Agafo un taxi que em durà, en quinze minuts, a Boimorto.
Gratíssima la lectura, durant el llarg viatge ferroviari ?per via única, canviant de locomotora a Galiza, atès que no tenen pas subministrament elèctric, les línies- de "Conversas con Suso de Toro". Un autor innovador, arriscat, amb molt bon nivell.
El taxista em deixa a la porta de la casa, a Boimil. Segueix plovent. Petons per tothom. Sopo. I cap al llitet (l?endemà hauré de matinar per anar a l?aeroport a recollir el cotxe de lloguer que hem contractat).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!