Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Dissabte, 21 de desembre de 2013, al Passeig de la Salut, Badalona, escamots pacífics, dialogants i pactistes d’Òmnium Cultural, varem fer-hi acte de presència per oferir informació i un karaoke de franc a la ciutadania obrera i proletària, i també botiguera, que va tenir a bé d’acollir-nos (…)
Un cop a punt l’activitat de karaoke, dos escamots de l’entitat cultural ens desplaçarem a les dues portes d’entrada i sortida del magne Centre Comercial Màgic. Allà, instal·larem una taula informativa.
En el meu grup –integrat per 5 membres, ens dedicàrem a repartir, a mà, i amb un somriure al rostre, el material disponible (fulls volants, targes, difusió del karaoke, i els vam oferir embolicar amb paper de la campanya d’OC els seus obsequis nadalencs…).
En el grup de dalt, el meu, la cosa va rutllar bé: La gent entrava i sortia apressada, delitosa –el centre era bastant ple. La immensa majoria agafaven el material. Alguns, pocs, demanaven de què es tractava. Uns altres pocs, es negaven a acceptar el paperam. Altres, no saben, no contesten, amb mala cara, miraven cap a un altre cantó sense cap interès per papers ni res…
La majoria, doncs, agafava el que se li oferia, més o menys receptiu i a l’expectativa. Un de cada deu, no en varen voler saber res. Dues petites anècdotes: un, en passar, va dir, en veu alta, “Viva España”. Un altre, en demanar “¿Qué es esto?”, va ser contestat amb “es sobre el referendum”. En escoltar això va reblar el clau: “Mujer, vamos, que estos son los que nos quieren hechar”. Ràpidament, atès que es va adreçar a mi, li vaig dir. “No exagere, hombre, no exagere…”.
Crec que és difícil, estiguis on estiguis, que cinc adults que fa molts anys que s’afaiten, amb propaganda a la mà, un somriure als llavis, en to cordial, i donant-hi sempre les gràcies quan t’agafen el material, i no dient res quan et diuen que no, és molt difícil, hi torno, ser mal rebut quan operes amb positivitat, amabilitat, i empatia.
Per cert, en la bona època de final dels 70, els botiguers de La Salut, feien costat, massivament, i a nivell electoral, a la Unió de Centre Democràtic-UCD, de l’inoblidable Adolfo Suárez. Després, van abonar CiU. Al barri de la Salut, a les eleccions espanyoles, el Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC, en fou la força més votada. Ara, l’esquerra manté certa presència, i el PP hi ha penetrat de forma espectacular i ferma de la mà, també, de l’alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!