Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L?Albert viu a Sant Gervasi (Barcelona), en un barri alt de classes altes
Crida: jo també escolto música en Català!
(?)
però com a arreu, dins d?aquells barris, no tot és pas blanc ni tot és pas negre. El seu tros és, doncs, una de tantes escletxes on s?acomoda una certa classe mitjana de professionals, tècnics, i treballadors del sector públic.
Estem parlant d?un espai comprès entre els carrers de Balmes i Mandri. Zona amb pujades i baixades; d?antics turons adotzenats.
En la segona trobada ens hem vist al mateix bar de sempre. Uns 50 metres quadrats, en forma de L, una barra, unes poques taules, els serveis, i un solitari ordinador amb impressora per aquelles o aquells que vulguin ?viatjar? per la xarxa. El bar és regentat per una parella d?uns 40 anys.
Arribo abans d?hora i aprofito per dinar (no res, un senzill, però saborós, entrepà).
Al costat de la meva taula hi ha una colla de ganàpies ? jugant al parxís!.
Estic i estarem, doncs, en un racó -entre la paret i els bordegassos- ben ?apretaets?.
En Fibla es presenta a l?hora convinguda, quarts de quatre de la tarda, amb la seva inconfusible i inseparable gorra contra el fred i/o la pluja, un suèter i uns texans. El veig, un cop més, content i engrescat amb els projectes i feines en marxa.
Durant dues hores llargues, enraonem sobre els intents d?agrupar, de nou, els músics del país; les evolucions del proper cedé ?estat de la qüestió, calendari, previsions, sensacions?-; els contactes amb sales i espais per acollir els recitals ?els quals, per poc que pugui, faran cap, també, el País Valencià, les Illes, i la Catalunya del nord-; els nous artistes i bandes que pugen; una visita que farà, en Fibla, a Bèlgica: a un concert del gran Paolo Conte ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!