Pere Meroño

L’Antàrtida és la presència visible del canvi. El temps es materialitza en una successió sense pausa de sol i boira, de calma, de nevades i pedregars escombrats pel vent insidiós, furient, la xiuladissa del qual pot arribar a fer embogir, de marees, d’avenços i reculades d’icebergs i blocs de glaç pur sobre la badia, que dilaten i contrauen els nostres cronòmetres rudimentaris, que capgiren i revolten els nostres sentits. Curt: un paisatge en moviment, bellugadís; res no roman més enllà de l’instant efímer i agònic. Aquí, a l’Antàrtida, gran continent rocallós emergit de les aigües abissals i glaçades de l’oceà, cada segon té el valor del present. Apareix i desapareix abans que puguis recordar-lo (…)

Enlluernadora, hipnòtica exposició de l’artista Mireya Masó sobre el país glaçat i inhòspit. L’artista empra el vídeo, la cambra fixa i les instal·lacions per mostrar-nos una meravella. Un paisatge exposat amb imatges i sons. Ben viscuts. Les sales, les instal·lacions de l’Arts Santa Mònica, ara amb llum, ara en la foscor més absoluta, i tu enamorat i interpel·lat per aquella solitud eterna i rocallosa escombrada pels vents i escortada per icebergs i blocs de gel amatents i intractables pertot.

.’Finestres ambientals’ ens ensenya, gairebé en directe, el paisatge gairebé lunar, prehistòric, de la Badia Esperanza, tot de finestres del Centre Artístic barceloní oberts a la visió, encegadora, esfereïdora, per la bellesa, com un dels films de l’Ingmar Bergman.

. ‘Temps de canvi0ss’ és el reflex del desplaçament, letàrgic, indeturable, la visió del icebergs com campen. Vistos, a més, des del vaixell trencaglaç Irizar. Les masses gelades es mouen, el vaixell també, rara i bella i sorprenent combinació.

. ‘Registre de variabilitat’ són quatre panoràmiques assolides en dies successius des d’un punt elevat de la base antàrtica.

‘Antàrtida. Temps de canvi’ és producte de la col·laboració amb la Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC), la Dirección Nacional del Antártico – Instituto Antártico Argentino, l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Un projecte, a més, producte del treball conjunt amb l’ecòloga marina Mercedes Masó a les bases argentines de l’Antàrtida.

Fóra imperdonable que us deixéssiu perdre tanta bellesa, una tal concentració i saturació de bellesa!

. Antàrtida. Temps de canvi. Mireya Masó. Arts Santa Mònica. Barcelona. Fins el 27 de juny.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!