Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Advocats combatius i obrers rebels (Autors Diversos)
Heus aquí una història extraordinària: una colla d’advocats joves -bona part dels quals tenia experiència política en l’esquerra revolucionària- que només representava treballadores i treballadors, mai empreses, de caràcter assambleari, partidaris de la democràcia directa, amb càrrecs revocables. Anticapitalistes. Lliures per decidir, a través de l’assemblea obrera, i no sotmesos a les directives sindicals externes a la voluntat assambleària (…)
És el Col.lectiu Ronda, avui dia amb prop de 100 persones en plantilla i diversos despatxos concentrats, substancialment, al cinturó roig barceloní. I que, avui dia, cobreix totes les àrees i camps del Dret, no sols el laboral. Un equip sorgit, sobretot, de la trencadissa interna produïda dins dels bufets laboralistes més prestigiosos: el d’Albert Fina, i Montserrat Avilés, pròxim al PSUC i a la direcció de CCOO. I també de sortides no traumàtiques d’altres bufets -August Gil Matamala, Francesc Casares…
D’una banda, doncs, els advocats.
Parlem, ara, dels col.lectius obrers anticapitalistes: contraris a la mediació moderada i defensiva dels grans sindicats majoritaris, partidaris, només, de la lluita obrera sustentada en assemblees sobiranes, amb càrrecs elegibles i revocables a pleret, la democràcia directa, formes de lluita plurals, i vindicacions no sols econòmiques (un exemple?: JORESA, CONDIESEL (avui DELPHI), ROCA, ESTIBADORS DEL PORT DE BARCELONA, NUMAX …
Eren grups i col·lectius vinculats, principalment, a les lluites autònomes, a l’àrea de l’autonomia obrera que durant un temps –entre 1968-1974, fou majoritari dins del moviment obrer català, amb tot comissions d’empresa, amb les Plataformes Anticapitalistes, i d’altres experiències, no ben bé autònomes en aquest sentit -i al marge de la història que referim- però ben il.lustratives de “l’altre” moviment obrer com ara la Coordinadora de Sectors de comissions obreres, pròxima a Bandera Roja, i les molt novedoses Comissions de Barris i Fàbriques del Baix Llobregat que tenien com a portaveu la revista “Prensa obrera” …
Tornant al llibre, es tracta d’un estudi encarregat pel Col·lectiu Ronda -llegiu-ne l’ideari del despatx, ben documentat, llegidor, que diu veritats com a punys, sobre l’altre moviment obrer, sobre el món de l’advocacia laboralista, sobre la lluita de classes que trenca els canals tradicionals de conducció i representació, d’un sindicalisme viu, proper, no burocràtic, d’un sindicalisme de lluita i proposta. Els autors són historiadors professionals, advocats de can Ronda, i compten amb el suport i l’assessorament d’Eligio Medina, històric dirigent de CONDIESEL-LUCAS-DELPHI, i del Col·lectiu Obrer i Popular.
D’un sindicalisme que ens cal tant com el pa que mengem. Un sindicalisme inquiet, bellugadís, combatiu, valent.
. “Advocats combatius i obrers rebels. El Col·lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició”. Jason Garner, Raimon Gassiot, Jordi Pujol i Laura Zenobi. 205 planes. eCOS. Barcelona. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!