Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

7 de juny de 2005
0 comentaris

Gerry (Gus Van Sant)

Paisatges nus, cossos a la intempèrie, història mínima … tot això i més, molt més, és el nou film dirigit per l’estatunidenc Gus Van Sant.

Infantat conjuntament pels dos actors principals i el realitzador, amics de fa temps, amb un guió a penes esbossat i molta espotaneïtat, “Gerry” ens anuncia un cinema nou: directe, explícit, bell, sense revolts.

Els comentaris d’alguns assistents a la sortida del Renoir-Floridablanca plens d’estranyesa i desorientació, fan dubtar de sí hi ha espectadores i espectadors, més enllà de l’embrutiment televisiu i del cinema hollywoodenc, capaços de “llegir” aquests films.

Personalment em va agradar força i us recomano, cas que us hi voleu apuntar, que abans del visionat hi llegiu el full informatiu i de presentació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!