Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El nacionalisme català té una assignatura pendent des del retorn de l’autonomia: reconèixer i ajudar l’expressió cultural en llengua castellana de casa nostra. Vet aquí un interessant repte, el qual no reportarà més que dividends, de la nova i futura, esperem-ho, conselleria de Cultura regida per ERC.
Efectivament, fou un tort explicable històricament l’absència de reconeixement i protecció de la llengua germana –totes ho són, de germanes, i a més innocents; les llengües no són pas culpables de res-. Com va dir un cop en Vicenç Villatoro, el castellà, a Catalunya, ha vingut per quedar-s’hi –i per descomptat, el francès, a les comarques del nord-. És un fet, ni negatiu ni positiu, un fet, amb el qual hi cal comptar i operar i sumar políticament.
Aquestes manifestacions en castellà es veuen abocades, per manca de recolzament, a restar silenciades o, el que és pitjor, a rebre l’únic suport de l’administració espanyola. Greu error. Es tracta, fet i fet, d’expressions en altre llengua emprada per catalanes i catalans i que mereix respecte i acollida.
Estic dient, doncs, que totes les llengües parlades a Catalunya, i les seves manifestacions culturals, han de tenir el reconeixement i suport oficial del govern nostrat. Totes.
Això, alto les seques, no treu que el català segueixi obtenint el gruix del recolzament. I això per dos motius: perquè n’és la llengua pròpia, i perquè en un sistema mundialitzat hi pesen decisivament les llengües més parlades o fortes –cas del francès, del castellà, l’anglès…-.
Aquesta nova orientació que defenso, a Cultura i a la pròpia Generalitat de Catalunya, no contradiu el manteniment i ampliació del règim d’immersió lingüística en català a l’escola, i el seu caràcter de llengua vehicular. És més, caldran noves legislacions lingüístiques en defensa del català –amb sancions efectives i clares- i força més recursos humans i econòmics, fent per manera, també, de superar dèficits en l’assumpte de la immersió.
Més encara, una Catalunya independent ha de consolidar la cooficialitat del tàndem català-espanyol, i català-francès, en els respectius territoris. Ningú no ha de témer que la construcció nacional es faci en perjudici dels inalienables drets individuals a emprar la parla que hom desitgi. Tothom n’ha de tenir aquesta certesa.
Catalunya només es construirà com a país, de forma sòlida i durable i lliure, amb el recolzament de grans majories. Només. No n’hi ha cap altre camí ni drecera.
I és que com va dir el mestre Vladímir Ulianov “Lenin” hi ha ocasions en què una passa enrera representa dues passes endavant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’equivoques de mig a mig, benvolgut Pere. Donar suport al castellà a Catalunya? Com? Encara més? És que des del ministeri de cultura de Madrid ajuden el català? És que els creadors castellans que viuen a Catalunya (alguns, són catalans i tot, sembla) es mouen en la misèria. Fas conya o què. O no he captat el to irònic del teu escrit, o em sembla que comets un error enorme, home. Ja és prou migrat el pressupost de cultura com perquè a més, promocionem el castellà. Però si TV3 ja el promociona prou, el castellà! NO entenc pas com pots afirmar tal cosa. és absurd, home. Compta els diaris "catalans" en castellà, el cinema en castellà, les teles en castella, les creacions de qualsevol tipus d’espectacle en castellà… Mare de Déu, home, que a Catalunya el castellà no necessita ni suport ni ajuda. Estic esmaperdut que des de posicions catalanistes puguis defensar aquest argument. A Catalunya no hi ha dues llengües iguals, hi ha una llengua que domina, i una que agonitza. Tu diràs què cal fer. El bilingüisme no existeix, és una mentida. Si es potencia el castellà, el català mor. I no sé perquè coi volem la independència si el país (la llengua, la cultura) ja ha desaparegut. No t’entenc, company, no t’entenc pas.
Molt bé, amic Pere. No m’ho esperava, de debó, però amb els quatre primers paràgrafs hi estem d’acord: el castellà és una realitat i negar-la només pot empitjorar la situació a Catalunya. I com que fins ara s’ha negat reiteradament neix Ciutadans. També el franquisme va negar el català i ja sabem les conseqüències. Feia molt que no sentia des de la teva posició un discurs que no es basi en l’imposició total del català i l’arraconament del castellà a la llar, que al carrer fa nosa sentir la gent parlar en estranger. Espero que no sigui una estratègia per guanyar-se el vot de la gent i després un "ahí te pudras", com bé fa ERC venent una imatge txarnega que a molts no ens acaba de fer el pes.
A partir del cinquè paràgraf m’agrada això de "Ningú no ha de témer que la construcció nacional es faci en perjudici dels inalienables drets individuals a emprar la parla que hom desitgi". Sembla que l’hagis parafrasejat d’aquest document, emés el 27 de gener de 1939: "Ban del general Eliseo Álvarez Arenas, cap dels Servicios de Ocupación de Barcelona. El preliminar d’aquest ban diu: «Estad seguros, catalanes, de que vuestro lenguaje en el uso privado y familiar no será perseguido.»"
Gràcies per perdonar-nos la vida i garantir-nos la llibertat de llengua, però el nacionalisme català fa tard amb això perquè des de fa uns mesos els no-nacionalistes ja ens ho sabem defensar. Arran que aparegués Ciutadans hem emergit de les catacumbes. Si hem d’esperar a què el nacionalisme respecti els nostres drets… Tanmateix, valoro la teva postura com a molt positiva però ara ja és una mica tard perquè confiem que la construcció nacional no farà rodar caps. Els nostres caps, vull dir…
Home, no puc estar a favor de les sancions. Es comença per sancionar el professor que parla castellà a la seva classe i s’acaba expedint carnets d’acurat catalanisme. És una mica com els informes de bona conducta i adhessió al règim d’altres èpoques. Ah… jo em pregunto si tot això de la construcció nacional ho gestionarà la descendència d’aquell franquisme català tan elegant i efectiu i que després es va convertir, per art de birlibirloque, al catalanisme més pur. I avui són els Puig, Trias, Samaranch, Guardans… O seran tots aquells nou catalanoparlants que tot just han abraçat la fe catalanista els que amb més fúria confiscaran les passions patriòtiques del populatxo? D’això s’en diu "la fe del converso". I els que ens oposem, què hi farem? Quan s’acaben los sanfermines es canta allò de "Pobre de mí…". Caldrà que ens exiliem a Pamplona per viure un etern "encierro"?
Salut!
Aquests d’esquerra us creieu tan lo del no nacionalisme que aviat acabareu com els de ciudadanos demanant el bilingüisme.
Esteu grillats.
Com molt bé diu el company, l’estat espanyol (i per descomtat el francès) fan el buit a tot allò que sigui d’expressió catalana, quan en canvi des dels mitjans de la Generalitat catalana es dóna un ajut prou important a manifestacions tant de dins com de fora de Catalunya fetes en expressió castellana, i sembla que per al senyor Pere això és insuficient… on anirem a parar! Enlloc de posar-nos a reivindicar un major respecte per a la cultura d’expressió catalana per part de l’estat espanyol, anirem posant el català cada cop més dins d’un guetto. Bravo!
Nois, jo no conec encara cap societat bilingue que funcioni o hagi funcionat realment, i aquest no sera una excepcio. Serà catalana o més segurament, castellana, i això és tot. El català durarà mentre quedem gent que estem disposats a lluitar per defensar-lo, altrament s’enfonsarà davant la puixança del més fort, com deia l’amic Darwin.
Defensar el bilinguisme es condemnar a mort el català, si´s’està còmode amb aquesta posició doncs endavant, només cal esperar.
A Suïssa ningu parla la llengua del canto veí, el mateix a Bèlgica, i Canadà, etc. i no per això deixen de formar part de lamateixa federació, perquè han acordat que els conve més seguir així, mentre les regles de joc es mantinguin. No és el nostre cas, així que no veig quin sentit té mantenir aquesta situació.
Entenc els espanyolistes de Catalunya, però són ocupants en un país estranger, tenen la seva guerra com els unionistes a Irlanda, i res més. Saben que l’Estat els defensarà pq en són ciutadans, nosaltres som els que tenim les de perdre.
Qui vulgui ser català i s’estimi la terra que lluiti, qui vulgui ser espanyol està en el seu dret, però no és català, que no ens venguin una altra cosa.
només és una situació transitòria mentre una llengua no s’imposa a l’altra.
A més, si es dóna suport a la cultura castellana, per què no se n’hauria de donar si un català vol fer cultura en àrab per exemple, o en qualsevol altra llengua?
ERC independentista? UNA MERDA!!!
Ja que heu fet president en Montilla, no t’hi amoïnis, ja fareu campanyes pel castellà. I pel català? en fareu? més importants o menys que el castellà?
Diuen que hi ha bilingüisme. qui?
Els catalans sí, però els castellano-parlants molt poc, n’hi ha que ni el volen parlar.
Si nosaltres mateixos encara el parlem força malament! castellenades a dojo.
El que cal fer és campanyes per parlar bé el català. per què no podem parlar bé la nostra llengua? perquè ens han ficat al cap tant i tant el castellà, que és molt difícil detriar-ho.
Diuen que és riquesa cultural.
De primer hauriem de coneixer la nostra riquesa linguística, molt més rica que el castellà.
Així només l’estem empobrint
És una llàstima.
En un blog fa uns quants dies vaig col·locar un comentari, que més o menys en deia:
"Personalment sóc de llengua materna castellana perquè vaig néixer en una altra part de l’Estat, però fa vint-i-vuit anys tinc la catalana com a llengua familiar. La vaig començar parlant i després vaig aprendre escriure-la al treure’m el nivell C. Vol dir que no m’ha servit de res? No sé que en pensarà, però jo estic molt orgullós que sigui la catalana la meva llengua pròpia, y per contestar la seva reflexió puc dir-li que sóc nacionalista perquè sense aquest estadi previ no arribarem mai ser un nou Estat europeu. En sap per què? perquè no defensant nostra cultura ens imposaran la espanyola. És aquesta la qüestió, o una o l’altra. Las nacions no són bilingües".
Vol dir que ara he de parlar castellà a la meva dona i al meu fill per recolzar el castellà?
Són bilingües Flandes o Valònia?, són bilingües els cantons de parla alemanya, francesa o italiana de la Confederació Helvètica, és bilingüe Finlàndia? Els estats poden ser bilingües però les nacions no.
Fa molts anys, quan era militant de les JERC vaig fer una pregunta a Carod Rovira. Canviareu les vostres estratègies si heu de guanyar-vos mai les masses de castellanoparlants. Em va respondre categòricament "no!", em va mirar i no va dir res més. Ara ja ho entenc.
El castellà no és llengua pròpia de Catalunya. En canvi, el català sí que és llengua pròpia d’Espanya (segons ells) i ja es veu el cas que li fan. O sigui que tinc una certa dificultat per veure de què va aquesta proposta de començar la casa per la teulada que fas.
El català és la llengua pròpia de Catalunya i això vol dir que la Generalitat l’ha d’utilitzar preferentment, promoure l’ús i protegir, i això no va en contra de ningú. Gràcies a Déu, es parla també castellà a Catalunya, així com altres idiomes. La Generalitat n’ha de promoure el coneixement així com extendre el nombre d’altres idiomes, fomentant l’anglès i altres. Ja que tot i els escarafalls que fan els pallassos de SSiudadanos i altres filofalangistes, el castellà gaudeix d’una excel·lent salut. Recordem els grans cavalls de batalla d’aquesta xusma: utilització de la bandera espanyola, que per ser funcionari (p.e. jutge) a Catalunya no calgui saber català (com si a algun torrat de la ceba se li acudís dir que no cal el castellà), … en resum, tot d’aspiracions "no identitàries" que dirien ells, que podríem resumir en el bonic slogan de "Una, grande y libre", si la fundació de l’Echevarria no en ja té el copyright.
L’objectiu d’aquesta gent és assegurar-se poder seguir sent monolingües, monoculturals i en general més refractaris que una totxana, cosa que és comprensible quan et penses que Espanya és el centre del món i tens problemes per veure-hi més enllà de Navacerrada. A part del nacionalisme espanyolista que gasten, parteixen de la concepció equivocada que els idiomes van en contra l’un de l’altre, com si aprendre una llengua més fos a costa de la/es que ja saps. És comprensible que creient aquestes bajanades estiguin tan alarmats. Jo els hi recomanaria estudi, reflexió i viatjar més (i més enllà de Navacerrada)… jo de moment parlo 6 llengües (sense comptar el valencià) i no he notat que el meu castellà se’n ressenteixi, encara que m’ofereixo a que m’examini qualsevol d’aquests apòstols de la libertad (preferentment de la Sección Femenina, que en deien abans).
Fa molts anys, quan era militant de les JERC vaig fer una pregunta a Carod Rovira. Canviareu les vostres estratègies si heu de guanyar-vos mai les masses de castellanoparlants. Em va respondre categòricament "no!", em va mirar i no va dir res més. Ara ja ho entenc.
Però això és veritat, o és ironia? Aquesta és la propera dels delators d’ERC?
El dia que "ells" recolzin el català en tots els seus àmbits, no promoguin per activa o per passiva la secessió lingüística, paguin tot el que deuen a l’institut Ramon Llull i altres insititucions, facin cooficial a tot el territori totes les llengües, facin que sigui realment oficial a Europa a tots els efectes i el mateix rang que qualsevol altra llengua oficial, facin una llei d’etiquetatge obligatori (tal com hi ha del castellà), i facin alguna altra cosa que queda pendent, llavors (sempre tenint en compte que la llengua pròpia és el català) podem parlar de recolzar el castellà a Catalunya, amb el mateix nivell com recolzarem qualsevol altra llengua que tingui Catalunya com l’àrab o l’amazic o jo que sé…
Mentrestant, crec que no és feina nostra ni crec que tampoc els calgui.
Molt bona!; ara una d´indis …
Si la llengua més protegida i ajudada en aquest tros de país és precisament el castellà. És l’única llengua utilitzada per totes les administracions de l’estat. En l’ensenyament la pots utilitzar sense cap problema en qualsevol dels nivells educatius tant a nivell oral com escrit, fins i tot els professors tenen el dret d’utilitzar-la de manera exclusiva en defensa dels seus drets individuals (si no ho creus revisa la llei lingüística i veuràs com és així).
En canvi amb el català no tens assegurat els teus drets lingüístics ni a Renfe, ni a Correus, ni a les diputacions, ni a l’aeroport, i el que és més greu de tot, ni a l’administració de justícia.
Respecte les subvencions, repassa bé els documents de les ajudes culturals de la Generalitat, les diputacions i els ministeris i de l’Ajuntament on vius, veuràs com la llengua que rep més ajudes és amb moltíssima diferència el castellà.
Les ajudes a la premsa de la Generalitat estan en una proporció aproximada del 50%, però hi hauries d’afegir les ajudes de les diputacions i l’estat central que decanten clarament la balança cap al castellà. Respecte a l’audiovisual només cal veure com es reparteixen les llicències i la poca oferta de català.
Compara la diferència de tracte entre el que rep l’IEC i l’Instituto Cervantes.
El que no entenc és aquesta postura d’algunes esquerres de demanar proteccionisme pel castellà i en canvi liberalisme lingüístic quan parlem del català. Si almenys l’administració assegurés que els uns i els altres reben les mateixes ajudes, en la situació actual la indústria cultural castellana de Catalunya està sobre-dimensionada, només cal que miris un quiosc o una llibreria per veure quina és la diferència d’oferta entre les dues llengües, cal fixar-se que la majoria del que hi veus té al darrera un grup editorial subvencionat molt especialment per la Generalitat.
no sé si m’enteneu… em considero molt català, penso que cal defensar el català perquè és la meva llengua, però no em sento pas catalanista pel sol fet que trobo estúpid el nacionalisme aquest del "jo valc molt, els altres una merda"…
i és obvi que la situació lingüística a Catalunya és complicada, però la solució no està en el reduccionisme i en eliminar el que no ens agrada… sé que els espanyols han fet això amb nosaltres durant molts anys, però tant rencor els tenim? cal realment que els hi tornem la mateixa moneda amb que en han pagat/pegat? jo sincerament, crec que no, crec que el nacionalisme a la llarga sempre porta problemes i el reduccionisme encara més, perquè a Catalunya hi ha molta gent que no té com a llengua materna ni el català ni el castellà, sinó l’aranès, l’àrab, el rus, l’anglès, el gallec, l’italià, el quechua i una llarga llista de llengues ben diferents que, sota cap concepte hem de discriminar…