Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Vet aquí el segon Goodis que llegeixo –en vindran d’altres; m’agradava moltíssima. El periodista i novel·lista és un veritable artesà, un gran constructor d’històries de gent menuda i marginada, de climes i ambients de barri, de famílies i parelles (…)
Amb força traça ordeix narracions sense accions trepidants ni faramalla, però que se t’enduen i no et deixen de petja.
En aquest llibre escrit en 1943, hi trobem quatre ‘escenaris’. Un carrer / una història d’amor / la comissaria / el pis dels porto-riquenys / la comissaria i el desenllaç.
Els temes: la solitud de la derrota; l’esfondrament i la marginalitat que no cessen; l’amistat entre els pobres i colpejats per la vida; la corrupció policial; el món del gangsterisme.
Un altre element destacat dels seus llibres –pura i dura crònica negra-, és la barreja entre la seva història personal –eminentment tràgica i que el durà a la mort als 50 anys, en 1967- i aquests herois desastrats, sense sortida. També en el de “Carrer sense sortida”. Si en l’anterior Goodis s’amagava sota la pell d’un pianista, ara, ho fa en la persona d’un antic cantant d’èxit que perd peu i cau en un present impossible.
I de nou, com en el llibre anterior, el llibre esdevé un diamant net i pur per la qualitat i versemblança dels personatges, el llenguatge, els ambients, i l’acció continguda i apamada. Impossible que no l’estimis, al personatge, a la seva dissort, i a aquells cops de geni que li permeten sortir-se no sense dificultats de carrerons sense sortida, vorejant la mort.
Val a dir que Sam Fuller convertí el llibre de Goodis en un film exitós estrenat en 1954. Talment com va fer François Truffaut amb l’anterior que comentàvem: “Dispareu contra el pianista”.
. Carrer sense return (Street of no return, 1943). David Goodis (versió catalana de Josep Alemany). 171 planes. Edicions 62. Col·lecció la cua de palla (fundada per Manuel de Pedrolo; dirigida per Xavier Coma). Barcelona. 1989.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions