Un milió dos-cents mil catalanes i catalans, un 17,7%, sobreviuen per sota del llindar de la pobresa en tenir ingressos inferiors als 7.569 euros nets anuals, segons dades de 2003 fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya-Idescat (…)
Més dades: el 36,8% de la llars no es poden permetre una setmana de vacances l’any; i un 40% no tenen capacitat de reacció econòmica davant de despeses imprevistes.
El retrat robot de la pobresa és el que segueix: persones que viuen soles (38%), que vingueren de fora del país (38%), i famílies encapçalades per dones. De fet, una de cada tres dones de més 65 anys és pobra.
Això no obstant, i aquí hi ha quelcom que no rutlla, el 52,6% de llars reben algun tipus de prestació social (vellesa, atur, supervivència, malaltia, invalidesa, estudis, habitatge …) Fet i fet, o els ajuts els rep qui no els necessita i/o les prestacions son insuficients.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!