Reforma antilaboral (males reformes)

El cop de cap de la CUP. La CUP segueix esfullant la margarida sobre si amplia el tipus d’eleccions a les que concorre. La decisió no és fàcil: la pròpia inexperiència en aquest camp i la tradició de la que prové –l’independentisme combatiu essencialment ideologista i antiparlamentari, constitueixen raons de pes (…)

Convergència / Concupiscència

 

Ara es troba còmoda, ara incòmoda, CiU en les seves relacions amb el PP. No cal dir que el grau d’intimitat i imbricació política assolida és molt gran. Que en el vessant econòmic, la complicitat hi és total. Ambdues, les coses clares, són formacions de centredreta. De tota manera, i com ja han escrit diversos comentaristes, caldrà que filin ben prim per les conseqüències d’un arrenglerament tan unidireccional.

 

ANC: fas falta

 

De la mateixa manera que la guerra és massa important perquè la portin, només, els generals, la independència n’és massa, d’important, perquè la gestionen, sols, els partits (i si em permeteu, només amb els partits, no hi arribaríem mai de la vida –massa poltrones, massa inèrcies, massa inèrcia, massa por) així, doncs, benvinguda Assemblea Nacional Catalana. Ens fas falta. Molta.

 

Reforma antilaboral

 

El principal problema d’aquesta reforma sustentada per PP-CiU és la seva unidireccionalitat, el seu biaix en favor, només dels rics, dels poderosos, dels empresaris. És, per tant, una proposta injusta, partidista, mal plantejada. El 29M tot un país s’encendrà a la contra –servidor també.

 

Competitivitat i devaluació interna

 

Catalunya, Espanya, per sortir de la crisi, necessiten guanyar competitivitat. Sense un motor econòmic, en plena crisi, l’única sortida és un gran acord social –que n’inclogui partits, sindicats, patronals- en favor d’un triple eix: reducció de salaris; reducció de preus i reducció de beneficis que, parcialment, s’invertirien en el producte o servei, la qualitat, la formació i la capitalització de l’empresa. El mot d’ordre de demà, i també d’avui, és competitivitat. Pensem-hi i fem un cop de cap. No hi ha altra sortida.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *