Pere Meroño

Conec l’autor de fa poc. Per dos motius. L’un, una polèmica sobre una antiga traducció seva de “Mrs. Dalloway” de la Virgínia Woolf, publicada a can Proa. L’altra, en una conversa amb l’escriptora i traductora Marta Pessarrodona quan vaig entrevistar-la pel meu llibre sobre la Montserrat Roig (…)

El text que ressenyem ara és una narració breu lligada a l’estada d’en Jordana a Xile. És la història de dos germans de tendra edat, més tard, ganàpies, la seva mare de feina casa seva, i del pare d’origen suec que és féu fonedís.

Una narració sobre una família incompleta dels barris baixos, de classe obrera, en el Xile dels anys 40. Dos nois, doncs, desocupats, focalitzats, preferentment, a la vida al carrer. Les amistats. Les juguesques. I una mare que fa el que pot per contribuir-hi a fer bullir l’olla, i que té i manté múltiples i successives relacions sentimentals.

En Jordana aconsegueix dotar de versemblança una història en cert sentit lligada a l’estil i preferència d’en Juli Vallmitjana, de gent humil, tot emprant, a bastament, sense abusar-ne, però, l’argot i les expressions de l’espanyol –que serà espanyol, dic jo, allò que s’enraona a Xile, com és català el que parlem arreu dels Països Catalans…- típiques d’aquell gran país de Llatinoamèrica.

És un relat ben escrit, llegidor, d’una temàtica no pas gaire sovintejada, dissortadament –la de la gent de classe treballadora- en la literatura catalana contemporània.

Molt recomanable.

. El Rusio i el Pelao. César-August Jordana. A Narrativa Catalana de l’Exili. Ed. Julià Guillamón. Galàxia Gutenberg.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!