Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
(1) Rosario Endrinal, la sinopsi
La història
Una mort.
Assassinat (…)
La víctima: una dona indefensa que fa de rodamón i que a tocar de les fetes nadalenques de 2005 és atacada i cremada viva per tres joves en un caixer automàtic del carrer Guillem Tell, 28, a Barcelona.
Una història que cal narrar urgentment, ara que encara és fresca i viva. Un passat, el de la dona, que cal exhumar (família, escola, estudis, amants, feina). Una trajectòria a desentrellar: El Una persona que té èxit professional. I que es veu abocada al carrer tot deixant-se morir a poc a poc.
Un escriptor que hi viu a prop, d’edat semblant a la de la senyora Rosario Endrinal Petite, és interpel·lat pels fets. Encalçat pels interrogants.
En la Barcelona cofoia i aparentment feliç de les primeries del mil·lenni, s’esdevé una tragèdia d’aquelles que costa de creure. Matèria primera gairebé exclusiva dels films negres o d’intriga.
“Rosario Endrinal, viatge al fons de la nit” és la biografia de la víctima, feta i pastada en forma de reportatge, amb nombrosos diàlegs i anècdotes, amb tot de detalls desconeguts pel gran públic. I amb sorpreses. Més de vuitanta entrevistes i contactes com ara comandaments policíacs, famosos televisius, campions de motociclisme, membres de la gauche divine, propietaris d’una empresa cervesera líder, capellans, persones d’incògnit …
També, la història d’una història, on l’autor narra, tal com raja, com hi va descobrint fets i gent.
“Rosario Endrinal, viatge a fons de la nit“, una història de les que deixen petja. Una crònica ambientada en la societat dels nostres dies, precària i plena d’incerteses. Un societat on tothom pot veure’s abocat a viatjar al fons de la nit habitant carrers i places, i caixers, de les nostres ciutats.
Una història inoblidable.
L’autor
Pere Meroño (1959, Barcelona, el Barcelonès, Països Catalans) ha treballat de periodista a premsa, ràdio i televisió. És autor de quatre llibres, tres d’ells biografies. El darrer d’ells:
– “El goig de viure, biografia de Montserrat Roig“. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2005.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest ha estat el primer mot que m’ha vingut al cap en llegir l’apunt. Així ha de ser una sinopsi.
Si ja em va interessar el cas de Rosario Endrinal des del primer apunt que en vas parlar, em vaig il·lussionar al saber que ens deixaries entregues en el bloc. Llegint aquesta sinopsi, no puc altra cosa que "enganxar-me" (sindicar-me, en el món d’internet) a la seva categoria.
He llegit moltes sinopsis en llibreries i biblioteques. Sé que, juntament amb la portada, són un gran reclam per a un potencial lector que cerca una nova lectura. Si en lloc d’internet l’hagués llegida en una llibreria ja hauria adquirit l’exemplar. M’imagino una possible visió de la sinopsi amb el corresponent toc del departament de màrqueting, combinant les lletres del títol amb d’altres que resalten el text: "Una història de les que deixen petja".
Amb una sinopsi suculenta com aquesta només em queda esperar les properes entregues perquè em nutreixin. segur que ho aconseguiran.
Hola Pere, ja et volia deixar un comentari arran de l’entrada anterior en què parlaves del llibre. Em sap greu que cap editorial el vulga publicar. És una llàstima, perquè si és la meitat de bo que la biografia de Montserrat Roig, seria tot un èxit. Les teues biografies no tenen res a veure amb les "típiques", li poses molt de tu, ens apropes a personatge de carn i ossos. En un altra llengua, un llibre com el teu haguera estat un èxit i s’haguera traduït a diferents idiomes -fins i tot, probablement el nostre. Com dius en una entrada, som/sou un país de fireta.