Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

22 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Mossèn Jesús Miralles, historiador (Atzeneta 1937 – el Prat 2005). Recull de la seua obra

Mostrem avui el llibre publicat el 2011, on vaig recopilar 75 articles publicats pel desaparegut prevere, amb pròleg del seu germà Juli Miralles. Editat a Benicarló pel Centre d’Estudis del Maestrat i l’Ajuntament d’Atzeneta, té 492 pàgines i 60 i·lustracions. ISBN: 978-84-937722-5-3

Un nou llibre editat pel Centre d’Estudis del Maestrat i l’Ajuntament d’Atzeneta va recopilar la pràctica totalitat de la seua obra escrita, que havia aparegut des de 1980 en forma d’articles solts. El van impulsar Santiago Agustina, regidor de Cultura, i Juanjo Escrig, vocal del CEM, amb la col·laboració de l’ajuntament presidit per Joaquim Escrig, que va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per tal que em pogués fer càrrec del treball d’editar i unificar els textos.
Inclou en començar un pròleg i la biografia a càrrec del seu germà, Juli Miralles. Tot seguit ve la bibliografia, en forma de llistat cronològic de 75 articles, els ja publicats amb la data i lloc de publicació, i altres inèdits. També s’analitzen les característiques de les publicacions on van aparèixer els seus treballs, i se’n fa un comentari i un índex temàtic per tal de facilitar la localització del tema desitjat.
A partir del primer article ja queda clar que serà la història d’Atzeneta el principal tema que tractarà. És molt indicatiu com a introductori perquè ens fa un panorama general de com s’ha d’estudiar dita història, sense deixar de banda res i dedicant-se en especial en desenvolupar-ne diversos aspectes, sempre basant-se en documents històrics. Molt rellevant és l’estudi que fa de les institucions del poble, començant per la municipal, el plet amb les Useres, l’aspecte eclesiàstic, l’onomàstica, l’evolució del nucli urbà, la Setena de Culla…
Finalment, com exemple dels seus escrits pastorals tenem la sèrie “Des del món rural” publicada als fulls parroquials dels diumenges entre 1990 i 1991. Tracta els temes que el relacionaven amb els feligresos, com les festes i religiositat popular, la producció agrícola i els canvis, etc. que vol tractar en valencià, que és com parla amb ells. 
La transcripció dels articles s’ha fet literalment a partir de les publicacions, amb una adeqüació tant tipogràfica com d’estil degut als nombrosos anys passats des de la publicació dels articles i l’evolució dels procediments d’edició i impressió. S’ha regularitzat l’ús excessiu de majúscules en títols i noms comuns, i ajustat algun signe de puntuació per a fer més fàcil la lectura. En el cas de la transcripció dels documents, en lletra més menuda, s’han puntuat segons la norma actual per tal de fer-los més llegidors i s’han accentuat els mots pel mateix motiu.
El 20 d’agost, en plenes festes patronals, es va presentar a la Casa de la Vila d’Atzeneta el llibre recopilatori, acabat d’imprimir el dia 10 a 4Colors de Vinaròs. Va començar l’acte l’alcalde, José Barberà, que va explicar el fonament de la presentació i va donar la paraula succesivament a les diverses intervencions. En primer lloc, el regidor Santiago Agustina va explicar el començament d’aquesta iniciativa que ja s’havia convertit en realitat, i després Joaquín Roca, president del CEM, va explicar la col·laboració de l’entitat en aquest treball.
Sentides i emocionades van ser a continuació les paraules de Juli Miralles, que explicà com va escriure la biografia i alguns detalls del treball del seu germà. Tot seguit Hèctor Folgado, diputat de Cultura, va remarcar la importància de la recuparació de l’obra dels estudiosos de les nostres comarques, i jo mateix vaig explicar com s’han editat els textos i algunes vivències del treball comú amb mossèn Jesús. L’alcalde va tancar l’acte oferint els exemplars als veïns i admiradors de l’obra de mossèn Jesús, com Jesús Bernat Agut, que també va col·laborar amb ell en treballs de toponímia local.
A continuació es va servir un aperitiu mentre es venien els llibres, molts dels quals foren dedicats pel prologuista i editor a petició dels interessats. En pocs dies es va acabar de vendre tota l’edició de 250 exemplars, de forma que potser caldrà fer llistes per tal de reeditar-lo de nou. Hi ha més informació sobre el contingut del llibre al Programa de Festes d’Atzeneta de 2011, on ja s’anunciava la seua presentació, i al Full Parroquial de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, que publicava la major part d’aquesta ressenya.

* * *

Un llibre recopila l’obra de mossèn Jesús Miralles


Un nou llibre editat pel Centre d’Estudis del Maestrat i l’Ajuntament d’Atzeneta recopila la pràctica totalitat de la seua obra escrita, que havia aparegut des de 1980 en forma d’articles solts. Porta el títol de Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra, i el van impulsar Santiago Agustina, regidor de Cultura, i Juanjo Escrig, amb col·laboració del que signa. A més el germà del mossèn, Juli Miralles, ha preparat un pròleg sobre la seua biografia.
Biografia i activitats.- Per ell sabem que va nàixer a Atzeneta el 1937, en plena guerra civil, i el van batejar d’amagat. Era el setè de nou germans, fills del ferrer Josep Maria Miralles, d’Atzeneta, i Josepa Porcar, del terme de Llucena. Als 11 anys entrà al seminari de Tortosa seguit les passes del seu germà -i futur missioner- Ricard (conegut com a “el Barbas”). Es va ordenar el 1960, i el van destinar com a vicari a Nules, i l’any següent com a rector de Culla, on estaria uns anys. També va fer de mestre des de 1963, i ja va manifestar interés per la història, art i arxius del poble.

L’any 1967 ocupa el càrrec de capellà de la Divina Providencia de les monges Clarisses i encarregat del Barri del Carbonaire de la Vall d’Uixò, de la seua parròquial seria rector 15 anys. Des de 1975 també era professor de l’Institut i encarregat de Sant Bartomeu d’Alfondeguilla. El 1982 torna a Culla per segona vegada, i s’encarrega també de la Torre d’en Besora.
En l’endemig, el Nadal de 1980, apareix a Atzeneta el butlletí L’Aigua Nova, que li permet publicar els seus primers treballs, abans de donar el salt qualitatiu cap a mitjans de més abast. Pel mateix motiu, es trau el carnet d’investigador per a accedir als arxius de València, Tortosa, Madrid, etc. Fins i tot va anar al Palau de Lliria a veure si hi havia documents del senyoriu d’Híjar (antics senyors de l’Alcalatén), d’on el van enviar a Épila.
El 1985 és nomenat rector de la parròquia de les Useres i arxiprest de Llucena. El 1992, després de morir sa mare, és nomenat rector de la Nativitat d’Almassora, i capellà de les monges Clarisses. El 1996 passa a rector de l’Assumpció d’Albocàsser i de Sant Miquel de la Sarratella, però l’any següent les permuta i queda com a rector d’Atzeneta i Benafigos. De nou va dedicar el seu treball i activitats al seu poble.
A les primeries del 2004 se li diagnosticà un tumor i, després de quatre operacions, el van rellevar el mes d’octubre. Moriria al Prat de Llobregat, a casa del germà, Juli, el 8 de maig de 2005, i el van enterrar a Atzeneta el dia següent.
Bibliografia i temàtica.- A continuació segueix la bibliografia, en forma de llistat cronològic de 75 articles, amb la data i lloc de publicació. Tot seguit s’analitzen breument les característiques de les publicacions on van aparèixer els seus treballs, i un comentari i índex temàtic per tal de facilitar la localització per part del lector del tema desitjat, i finalment s’explica com s’ha portat a terme la recopilació d’articles i transcripció dels mateixos, amb especial atenció a la part documental, així com el recull de fotografies.
A partir del primer article ja queda clar que serà la història d’Atzeneta el principal tema que tractarà. És molt indicatiu com a introductori perquè ens fa un panorama general de com s’ha d’estudiar dita història, sense deixar de banda res i dedicant-se en especial en desenvolupar-ne diversos aspectes, sempre basant-se en documents històrics. Molt rellevant és l’estudi que fa de les institucions del poble, començant per la municipal, que estudia tal com era al final del s. XVII a partir d’uns capítols de 1671. També analitza el municipi a partir de la carta de població, i una institució desapareguda com l’Hospital. Igualment, en col·laboració amb el seu germà Juli, prologuista del llibre, s’ocuparà extensament del plet amb les Useres, amb tota la documentació que comportava.
En l’aspecte eclesiàstic, ens parlarà de l’evolució de l’edifici de l’església, els seus elements com altars i devocions, l’orgue, l’incendi que va patir, les visites pastorals, les festes i processons, una peanya, etc. amb gran quantitat de documentació, sobretot les visites pastorals del segle XVII, que publicà quasi íntegrament.
En onomàstica, s’ocuparà dels cognoms del poble en diversos temps i també de la toponímia, començant pels carrers i seguint pels masos i la relacionada amb la infrastructura ramadera de la Setena. També dels llistats de noms dels comanadors de Culla (i Atzeneta), dels rectors, dels majorals, els masovers, etc.
Per tot això va descriure com va anar evolucionant el nucli urbà des de la conquesta, amb especial atenció a construccions com la murada, el palau del Comanador, l’hospital, l’església i ampliacions… sense deixar de banda els peirons, capelles i ermites, i en especial el seu entranyable Castell, objecte de diversos treballs.
Adonar-se’n de la importància dels documents de l’arxiu de Culla també per a Atzeneta el va portar a incloure els altres pobles de la Setena de Culla, així com els de les Useres i Llucena per raons de veïnatge. Culla va ésser el més estudiat, segons apareix en la relació inferior, així com la Torre d’en Besora. També va aportar dades generals de població del Maestrat. Sempre va refusar l’adscipció d’Atzeneta (i de Vistabella i Benafigos) a la comarca de l’Alcalatén.
Finalment, com exemple dels seus escrits pastorals tenem la sèrie “Des del món rural” publicada als fulls parroquials dels diumenges entre 1990 i 1991. Tracta els temes que el relacionaven amb els feligresos, com les festes i religiositat popular, la producció agrícola i els canvis, etc. que vol tractar en valencià, que és com parla amb ells. 
La transcripció i fotografies.- La transcripció dels articles s’ha fet literalment a partir de les publicacions, amb una adeqüació tant tipogràfica com d’estil degut als nombrosos anys passats des de la publicació dels articles i l’evolució dels procediments d’edició i impressió. S’ha regularitzat l’ús excessiu de majúscules en títols i noms comuns, i ajustat algun signe de puntuació per a fer més fàcil la lectura. En el cas de la transcripció dels documents, en lletra més menuda, s’han puntuat i s’han accentuat els mots pel mateix motiu.
La tasca de transcripció la va començar Santiago Agustina, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Atzeneta. Juanjo Escrig va prestar el seu exemplar de la revista L’Aigua Nova per a recopilar la resta d’articles allí publicats, així com les fotocòpies d’alguns més del Programa de festes (i la còpia a mà de l’article del Castellón-Diario, que no es podia obtenir de cap altra manera). Paco Bellés va aportar el llibre de David Solsona i les còpies que faltaven dels Programes de festes de Culla, i Primi Sabater del de la Torre.
Les fotografies, a més de les que s’han pogut extraure de les publicacions, les ha aportades Juanjo Escrig, i en acabar la paginació n’hem anat afegint unes altres del que signa.
ÍNDEX TEMÂTIC (amb el número de l’article)
ATZENETA
– L’abadia o casa rectoral: 12
– L’Aigua Nova (final): 33
– Ajuntament i càrrecs (de 1671): 23
– L’Alcalatén no, sí el Maestrat: 40
– Altar major: 18
– Campanar: 34 (mestres d’obra: Esteller)
– Carrers del poble: 8 (comunions de 1612), 11 (llibre de 1590)
– Carta de població (1272): 31
– El Castell: 6 (ermita de 1516), 22 (retaule), 43, 44, 64 (resum històric)
– Cognoms del poble: 7 (actes matrimonials de 1500 a 1700)
– Comandes i comanadors de Montesa: 15
– Concòrdia de Meanes (1520): 62
– Crisi del s. XVII: 25 (doc. de 1649)
– Devesa de la vila: 32
– Ermita de Sant Josep: 14, 71
– Escut del poble: 66 (altar)
– Església parroquial: 2 (general), 13 (incendi de 1757), 16 (altars), 18 (obra i art), orgue (46)
– Exposició del IV Centenari del Venerable (2001): 68
– Festa de Sant Gregori: 10 (segle XVIII) 
– Història general: 1
– L’Hospital: 4 (testament de 1375)
– Mas de la Vila: 14, 71
– Murada, carrer de la Botella: 5 (doc. del XVII)
– Orgue de l’església: 46
– Palau del Comanador: 3, 15
– Peanya de Sant Bertomeu: 72
– Peiró de Loreto: 28
– Plet amb les Useres: 9 (amb Juli Miralles)
– Població de 1279 a 1757: 37
– Processó a Sant Joan de Penyagolosa: 73
– Real Orden del castellà (1768): 20
– Rectors de l’orde de Montesa: 15
– Retaule del comanador Banyuls: 30
– Revista Alborada (1932): 17
– Segle XVI (urbanisme, parròquia): 69
– Terres comunals de la Setena: 36
– Toponímia: 63
– Visites pastorals (1602-1688): 65
CULLA
– Carrers del poble (1580): 41
– Carta de població: 52
– Castell de Culla: 24
– Concòrdia de Meanes (1520): 62
– Despeses dels jurats (1400, 1405): 29
– Document (1263): 9, 26
– Ermita de Sant Roc (1555-1606): 35
– Festes antigues: 45
– El Molinell (1361): 9
– Processó a Sant Joan de Penyagolosa: 39, 49, 74
– Reforma de l’església (1700): 34
– Senyors territorials: 27, 44 (els Anglesola)
LLUCENA
– Retaule de les Torrocelles: 22
EL MAESTRAT
– Població (1492): 21
LA SETENA DE CULLA
– Arxiu: 38
– Comanda i comanadors: 3, 15
– Descripció: 19, 32
– Terres comunes (dels 7 pobles): 36, 48 (de Culla)
LA TORRE D’EN BESORA
– Carta de població i confirmació (1274-1320): 42, 51
– Demografia: 42
– Donació (1269): 42, 50
– Ramaderia (1555): 42
LES USERES
– Els Pelegrins: 58
– Plet territorial: 9
– Possessió (1600): 61
– Processó a Sant Joan de Penyagolosa: 60, 75
VISTABELLA
– Repoblació (capítols de 1382): 59
Publicat al Programa de Festes de l’any 2011 de Culla, i d’Atzeneta del Maestrat 

Resum: Resultat d’un conveni amb la Universitat de Barcelona, recopila els 75 articles publicats per l’investigador, mort el 2005, precedits d’una biografia i cronologia, estudi bibliogràfic i temàtic. Bona part dels temes tractats afecten el poble d’Atzeneta i la Setena de Culla en temps medievals: carta de poblament, municipi foral, el Castell, límits territorials, l’hospital, les murades, l’església, els comanadors,   població i infrastructura ramadera de la Setena.

Abstract: Result of an agreement with the University of Barcelona in order to collect all 75 articles written by the investigator, who died in 2005, preceded by a biography and chronology, bibliographic and thematic study. Many of the topics discussed affect Atzeneta and Culla’s “Setena” in medieval times: municipal Chart, municipality, the Castle, boundaries, the hospital, the walls, the church, the commanders, population, and infrastructure and livestock of Culla’s “Setena”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!