Grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya. Dirigit pel Dr. Josep Vilella, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Originat a l’antiga Facultat de Geografia i Història, al pis desè de l’edifici del carrer Baldiri i Reixach, des de setembre de 2006 és al primer pis del nou edifici del carrer Montalegre, al Raval. L’any passat va organitzar el Congrés Internacional “Constantinus. El primer Emperador cristià? Religió i política al segle IV” (Barcelona – Tarragona, 20-24 de març de 2012). Des del 1997 té oberta la seua pàgina web, que aviat serà convertida a la nova versió 2.0: http://www.ub.edu/grat
L’Antiguitat Tardana constitueix un llarg i original període històric de metamorfosi que connecta el món clàssic amb el món medieval. Massa temps eclipsats pel filoclassicisme, els segles III-VII són ja actualment valorats i estudiats pels investigadors, en tota la seva policromia i complexitat, en tota la seva canviant continuitat. Són els apassionants, rics i variats fenòmens històrics que, durant l’Antiguitat Tardana, es produeixen en les tres grans estructures del passat humà (mental, sociopolítica i econòmica) l’àmbit de recerca on s’inscriu el GRAT, amb una especial atenció a la Península Ibèrica, l’antiga Hispania.
D’entre la recerca que actualment està portant a terme el GRAT podem esmentar, entre altres, la confecció de dos treballs. Un és l’elaboració del volum corresponent a Hispania de la Prosopographie Chrétienne du Bas-Empire (PCBE), obra internacional, sota els auspicis de l’Académie des inscriptions et belles-lettres de França i de l’Institut d’Estudis Catalans, que, conjuntament amb la Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE), patrocinada per la British academy i publicada per la Universitat de Cambridge, permet de conèixer l’Antiguitat Tardana a través dels seus homes i de les seves dones.
L’altre és el que delimita i estudia el conjunt de cartes que, des del segle III fins al segle VII, foren escrites o rebudes a Hispania, incloent tant les conservades com aquelles que només són esmentades a la documentació que ens ha arribat de l’època. Esperem així proporcionar dos instruments de treball que permetin avançar en el coneixement de l’Antiguitat Tardana, particularment de la hispana. Més enllà d’aquestes dues tasques, els membres del GRAT han desenvolupat estudis en altres aspectes de l’Antiguitat Tardana, una part dels quals pot trobar-se en aquestes pàgines.
La recerca del GRAT ha rebut, durant els darrers anys, el suport financer de la Universitat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, del Ministerio de Educación y Ciencia d’Espanya i del Centre National de la Recherche Scientifique de França.
* * *
El GRAT estudia els fenòmens històrics que es produeixen durant l’Antiguitat Tardana, tot dedicant especial atenció a la Península Ibérica. El seu tema central de recerca -i eix constitutiu del grup interdisciplinar- és la confecció, en curs de realització, del volum hispànic de la Prosopografia Cristiana del Baix Imperi (PCBI/PCBE), empresa internacional de gran abast patrocinada per la British Academy, l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres i l’Institut d’Estudis Catalans. Estructurada en volums regionals (assumits i/o publicats per diverses universitats i institucions de la Unió Europea), la PCBI inclou la biografia -elaborada i fixada de manera exhaustiva, ordenada, precisa i redactada- de tots els eclesiàstics i els laics que, segons la documentació existent, han tingut alguna actuació respecte del cristianisme, factor històric de cabdal importànica en el període considerat.
A més, la PCBI complementa la PLRE (Prosopography of the Later Roman Empire) que actualment enllesteix el grup de la Universitat de Cambridge (el corpus de quatre volums que comprèn els personatges nobles o que exerciren càrrecs civils). Ambdues sèries complementàries són, com evidencien les parts ja publicades, instruments de treball que faciliten un millor coneixement d’aquesta època mitjançant una informació més acurada sobre els seus homes i dones.
Així ho palesen els estudis originats i propiciats per l’analítica valoració prosopogràfica de les dades textuals. Mitjançant la confrontació de les notícies individuals, s’obté un treball sintètic i conclusiu amb moltes noves aportacions, particularment en el camp sociopolític. De fet, l’objectiu últim de la prosopografia no és sinó proporcionar regularitats significatives i generalitzacions contrastables al fenomen històric.
La confeccció d’aquest corpus prosopogràfic implica estudiar i fixar, d’acord amb mètodes filològics i històrics rigorosos, gran part de la documentació escrita de l’Antiguitat Tardana, així com les seves vies de transmissió. A partir d’aquesta valoració, elaborem un altre corpus orgànicament vinculat amb el de la prosopografia: el de les cartes escrites o rebudes a Hispània durant el període considerat. S’inclouen, ordenades cronològicament, tant les cartes el text de les quals s’ens ha conservat (sia en estat complert, sia de manera fragmentària) com aquelles que només es coneixen per mitjà de respostes o d’altres testimonis.
Codis UNESCO: 550510 – Filologia (vegeu 5702.01) / 550508 – Paleografia / 550401 – Història antiga
Paraules clau: 028180 – Cristianisme / 028177 – Tradició textual / 027328 – Antiguitat tardana / 026346 – Epistolografía / 012627 – Prosopografía
Àmbit temàtic: 0111 – Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
