PAGANT LA GENT S’ENTÉN
En el context de la constitució de “las Cortes” , d’acord amb els resultats electorals del passat 23 de juliol, convé que des de l’independentisme tinguem clar que el possible suport ha d’anar condicionat al pagament de deutes pendents per part de l’estat. Com que s’ha demostrat que les paraules s’han devaluat, convé que actualitzem la dita que diu que parlant la gent s’entén. Per tant, parlem de pagar, de pagar deutes.
El deute previ és moral i fa referència a posar fi a la repressió que va exercir l’estat des del dia del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En un context democràtic, no es pot reprimir un govern i un poble que, simplement, el que ha fet és votar pacíficament. S’imposa l’amnistia i el tancament de tots els expedients judicials oberts arran de l’1 d’octubre. Sense això, que significa el reconeixement d’un conflicte polític entre l’estat espanyol i el moviment independentista (partits i entitats independentistes), no cal palar de res més.
A continuació cal parlar de deutes econòmics, o sigui, de diners. Toca posar damunt la taula els 20.200 milions d’€ que paguem els catalans i no tornen. Aquí s’hi ha d’afegir que el sistema de finançament va caducar el 2014 i no s’ha actualitzat. El principi de suficiència en nou anys s’ha deixat de complir amb escreix. El que Catalunya aporta no es correspon amb l’ordre (principi d’ordinalitat) del que Catalunya rep: som la tercera Comunitat en recursos aportats i la desena en recursos rebuts.
Cal exigir que en el marc de la comissió mixta d’afers econòmics Estat-Generalitat (article 209 de l’Estatut d’Autonomia) es prenguin les decisions que correspongui per a satisfer aquest deute.
El president Puigdemont deia, en una entrevista recentment publicada pel diari Ara, que no ens podem fiar d’un estat i del seu govern, perquè incompleixen sistemàticament. Per acabar amb aquests incompliments, potser seria el moment de demanar el Ministeri d’Economia. L’anomenada que tenim de pensar en els diners “la pela és la pela”, fem-la efectiva davant de l’estat, sense complexos. Per garantir el compliment, convé tenir la clau de la caixa.
Un altre paquet de deute de l’estat és el deute autonòmic. Prenent com a base l’estatut de 2006, refrendat pel poble català en el referèndum del 18 de juny de 2006 i que posteriorment va ser recorregut i canviat pel Tribunal Constitucional el 2010, cal refer i articular la comissió mixta Estat-Generalitat (Disposició addicional sisena de l’estatut) , per a revisar les competències pendents de traspassar, les que han estat vulnerades (entre d’altres la inviolabilitat del Parlament de Catalunya, reconeguda a l’article 55.3) i les que caldria afegir per a millorar l’autonomia catalana. Convé que la Generalitat disposi de la competència en els transports (terrestres, marítims i aeris), així com la gestió de les conques hidrogràfiques, pel que fa a la part que correspon al territori del Principat.
Finalment, el deute més important, el que tenim pendent des de la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017: el dret a l’autodeterminació. Sobre aquest dret, em temo molt que haurem de fer amb la independència el mateix que fem els catalans amb el pa amb oli, o sigui, si no no ens la donen, ens la prendrem.
Pere Costa, 1 d’agost de 2023