HI DIC LA MEVA

Espai d'opinió d'en Pere Costa Vilanova

EL PROCÉS NO. INDEPENDÈNCIA!

Desconec qui va començar a parlar de procés i com, però és un fet que cada vegada llegim en diaris i publicacions diverses, escoltem en tertúlies o vegem a la televisió més tertulians, analistes i polítics que fan servir la paraula procés per parlar del camí dels Països Catalans cap a la independència, o sigui, esdevenir una república independent en el conjunt d’estats de la Unió Europea. No he sentit mai que en una manifestació independentista ningú cridés procés, tots cridem “in, inde, independència”. Evidentment, la lluita continua perquè no som encara una república independent. 

La lluita dels Països Catalans per esdevenir un estat independent és tan antiga com el mateix concepte d’estat nació sorgit de la Revolució Francesa (1789), fins i tot anterior si anem a la pèrdua dels furs i lleis catalanes amb Felip V (1714), o encara més lluny, la unió de la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. No hi ha hagut històricament un encaix satisfactori de les aspiracions d’autogovern catalanes en el que és l’articulació de l’estat espanyol ni de l’estat francès, ambdós d’inspiració borbònica, o sigui centralista i uniformitzadora.

Amb la Transició espanyola, després de la mort del dictador, Espanya va tenir l’oportunitat d’encaixar les aspiracions catalanes en el que havia de ser una Espanya descentralitzada que ni hi ha estat, ni hi és, ni se l’espera. De França no cal que en parlem: el lleu moviment regional és una pura entelèquia, com a molt una descentralització administrativa; si fa no fa no gaire més que les comunitats autònomes d’Espanya.

Un sector de la població catalana no va comprar mai la proposta descentralitzadora espanyola. Alguns hem hagut de menester més temps; concretament fins al 2010. Al meu entendre, el 2010 va caure definitivament el decorat de cartó-pedra descentralitzador amb què s’havia revestit l’estructura irreformable de l’estat espanyol. Recórrer una llei votada en referèndum, l’estatut del 2006, és un acte antidemocràtic, insòlit en un estat democràtic. Us imagineu que el govern britànic, que va fer campanya en contra del Brexit, hagués recorregut el resultat del referèndum que es va celebrar a la Gran Bretanya?

A partir d’aquest punt d’inflexió creix exponencialment el nombre de catalanes i catalans a favor de la independència, que s’expressa amb una majoria aclaparadora en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La reacció autoritària de l’estat va posar en evidència que la negociació amb Espanya és impossible. Hem d’admetre que la repressió que ha seguit a l’1 d’octubre amb part del govern de Catalunya empresonat, una altra, inclosa la presidència de la Generalitat, a l’exili;  el 155; els processos judicials que continuen oberts, ens ha descol·locat, i seguim en estat de xoc.

La situació del moviment independentista no és en cap cas de rendició, de finalització de res. Acabarem quan hàgim canviat el document nacional d’identitat per un de nou que ens atorgui la ciutadania de ple dret com a ciutadans de la República Catalana. L’horitzó és, ha estat i serà aquest. 

Ens queda un llarg camí. Un recorregut que només podem fer nosaltres: els ciutadans dels Països Catalans. Davant tenim dos estats: Espanya i França, que passen de nosaltres i que han fet, fan i faran tot el que estigui al seu abast per desmoralitzar-nos, continuar-nos colonitzant i fent-nos veure que no hi ha res a fer, que no ens en sortirem.

Ens toca persistir. Manifestar-nos a favor de la independència en ocasions solemnes. Mantenir la nostra llengua com a eina de comunicació exclusiva als Països Catalans. Votar forces genuïnament independentistes, que no es dediquin a apuntalar cap opció política dels estats. Suport a les empreses catalanes com a proveïdores dels béns i serveis que necessitem: energia, telefonia, banca, alimentació…  

Tenim més força de la que ens pensem i menys de la que voldríem. Les forces polítiques es mouen pel vot i si nosaltres els fem evident que l’única manera que tenen d’obtenir el nostre suport electoral és la d’actuar inequívocament com a independentistes, tard o d’hora arribarem a l’objectiu que pretenem: la independència dels Països Catalans. 

Aquí no ha començat ni acabat cap procés. Aquí continua i continuarà el camí cap a la independència.

 

Pere Costa, gener 2023

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.