Un manifest molt interessant del filòleg italià Nuccio Ordine, editat per Jaume Vallcorba a Quaderns Crema. El menyspreu envers les humanitats i envers la ciència desinteressada està arribant a proporcions alarmants en la nostra societat neoliberal.El professor calabrès recorre la cultura occidental per aplegar nombrosos testimonis de la vindicació del valor intrínsec de l’experiència estètica
Diu Alain Badiou: El cinema implica donar possibilitat a aquesta impuresa movedissa, a una visitació intensa de la Idea, sovint fragmentària, que s’anul·la i reapareix. L’encant del cinema resideix també en el fet que mai se sap amb claredat, a l’avançada, què passarà. Ni tan sols el cineasta ho sap clarament. Entre les condicions d’elaboració
ICV presenta 1056 esmenes als pressupostos del Govern de la Generalitat. Per als que diuen que l’oposició no presenta alternatives.
Estem disposats a jugar fort a favor de la consulta? Sembla que els partits de l’establishment no ho tenen clar: ni PSC, ni PP … ni CiU!Han votat a favor de la moció de la CUP, ERC i ICV-EUiA (parcialment, però a favor del referèndum)En què quedem? Si descartem una declaració unilateral, farem tot el
La filosofia d’Alain Badiou no es pot aplicar només al moment polític català, a l’espera d’un gran esdeveniment.(Deixarem de banda les postures polítiques de l’autor, sempre polèmiques). En el seu pensament, encara que és un filòsof materialista, l’ésser humà no és pur determinisme material, sinó que està obert a allò imprevisible que apareix en l’esdeveniment.L’individu
Interessant article a La Vanguardia d’avui sobre el caràcter general del dret a decidir, que no pot limitar-se a les qüestions nacionals. Seria perillós un messianisme que ens fes creure que amb la decisió única sobre la pertinença a un estat tinguéssim resolts tots els problemes.Des de la perspectiva del radicalisme democràtic cal decidir moltes
“Però que sigui l’última vegada, eh! No ens agrada gens, fer això!” – al·leguen des d’ERC per defensar, de manera un xic vergonyant, la seva postura davant tota l’oposició. Però en Junqueras no és, precisament, el Cap de l’Oposició?Això no hi ha qui ho entengui! Tot sigui pel referèndum el 2014! … O el 2015.
Un esdeveniment polític és una obertura de possibilitats polítiques.L’Estat, el poder, pretenen tenir el monopoli de les possibilitats. El poder actual no ens demana que estiguem convençuts que ho fa tot molt bé, sinó que estiguem convençuts que allò que fa és l’únic possible. Un esdeveniment polític és quelcom que fa sorgir una possibilitat que
Acaba d’aparèixer a Edicions de 1984 el darrer poemari d’Enric Casasses. Destacaria els poemes de vers curt, bisíl·labs, trisíl·labs o quadrisíl·labs, on demostra una especial habilitat, i entre ells aquest dedicat al seu pare, el químic Enric Casassas i Simó, que va ser membre i president de l’IEC (fragment): Mon pare fou/ del tot ateu./
Darrer film de la Mostra de Cinema Àrab que s’ha pogut veure aquesta setmana passada a la Filmoteca. Representarà Egipte als Òscars d’enguany com a pel·lícula estrangera.Mostra l’evolució de la contestació al president Mubàrak, de gener del 2009 a febrer del 2011, quan, finalment, abandonarà la presidència del seu país, forçat per les protestes de
Novel·la que reconstrueix la història d’una família siciliana que va decidir no plegar-se a l’extorsió i les amenaces mafioses i que en va pagar altíssimament les conseqüències. Basada en fets reals, segons el testimoni d’un dels descendents de la família i en documentació de l’època, impressiona la crueltat dels mètodes mafiosos i la corrupció de
Els dos protagonistes del film no poden retrobar-se a causa dels embussos de la ciutat de Beirut. A la primera cita arriba tard l’un; a la segona, és l’altra que fa tard. Després d’uns quants anys sense veure’s, acorden gravar cada u un monòleg en una cassette perquè la noia, una antiga companya de feina
Dos personatges confrontats: una mare que va perdre el fill de 15 anys, militant comunista desaparegut a la guerra civil libanesa, i un alt càrrec dels serveis d’informació del bàndol cristià, aliat d’Israel en la seva invasió del Líban, responsable d’innombrables morts, detencions, desaparicions i tortures. Eliane Raheb, directora del documental, hi va treballar durant
Amb Petites guerres, pel·lícula del director libanès Maroun Baghdadi, mort prematurament als 43 anys. El film ens situa a l’època de la guerra civil libanesa, sota l’òptica d’uns personatges que estan tan confusos com nosaltres, a qui costa d’entendre qui lluita contra qui i per què.L’absurd de la guerra, del segrest i de l’assassinat preval
Un bon documental sobre tres generacions d’artistes finesos, testimonis dels grans canvis del seu país des de finals del segle XIX fins a temps ben recents. Per començar, la independència del seu país el 1917. La transformació d’una societat agrícola i rural a una altra amb pes de la indústria i els serveis i la