VARIACIONS

Avui serà el dia culminant de la crisi dels gestors culturals. Tindrà lloc l’assemblea en la qual es mostrarà amb impudícia la batalla interna de la junta de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i es traslladarà als socis la responsabilitat de decidir. Un bloc majoritari de la junta proposa forçar la dimissió de dos membres que dissenteixen de la seva gestió, i aquests dos mateixos membres de la junta proposen forçar la dimissió de la presidenta i dels seus partidaris. Espero que el sentit comú que s’espera de qualsevol professional de la gestió (cultural o de qualsevol altra mena) s’imposi i forci, no la dimissió d’uns o altres, sinó la de tots plegats.

I mentre esperem el desenllaç del serial, del qual us n’he anat donant notícia aquí i aquí, m’ha arribat informació i aclariments d’una de les parts. Els dos membres dissidents (ja em perdonareu el terme) de la junta, Daniel Baizán i Artur Duart, han elaborat un informe en el qual s’expliquen i es detallen les raons de la seva dissenssió, punt per punt i cas per cas. Us afegeixo un arxiu amb l’informe al final d’aquest post, i he d’aclarir que esmento els noms dels protagonistes i us mostro el document perquè ells mateixos han volgut fer-lo públic. Jo havia reclamat que les dues parts s’expliquessin públicament i, certament, aquesta part ho ha fet amb claredat. Una mica tard, suposo, però amb claredat. Pel que jo sé, aquest document corre entre determinats sectors de socis des de la primera setmana de setembre, tot i que ignoro si hi havia hagut algun tipus de difusió prèvia.

La veritat és que, un cop llegit l’informe, em cal, en termes generals, donar la raó a Baizán i a Duart pel que fa als criteris i arguments exposats. Cal aclarir, però, que no tinc la versió de l’altra part i, per tant, no puc contrastar. En qualsevol cas, les seves opinions són raonables i ajustades a un cert sentit comú.

Però l’experiència em diu que la bona gestió d’una associació i la conducció adequada d’una junta directiva no només s’aconsegueix amb raons i arguments correctes. Calen també actituds i comportaments facilitadors de l’entesa i la governabilitat. Cal ser, certament, generós; cal posar sempre per davant el diàleg; cal obviar tota pretensió de protagonisme i aparcar l’ego; cal no perdre mai de vista que la funció de la junta és servir els associats; cal escoltar molt i parlar només quan és necessari; cal ser escrupulós en el seguiment dels procediments i les normes; cal ser humil; cal ser reflexiu i evitar impulsos; cal pensar en el bé del col·lectiu per damunt del lluïment personal…

I cal actuar amb transparència. No puc entendre com una situació de desacord total amb la part majoritària de la junta com la que es desprèn de l’informe no va generar algun tipus d’actuació. Pel que s’hi explica, fa mesos que els seus dos autors es trobaven pràcticament al marge de les opinions majoritàries de la junta, i amb desacords en matèries absolutament centrals i bàsiques per al funcionament de l’entitat, que afectaven a les finalitats últimes de l’APGCC. Si no podien fer res per canviar una situació amb la que estaven en tan radical disconformitat… perquè no plegaven abans? I perquè no explicaven als socis que la cosa era tan funesta? Perquè? A què esperaven?

Com que no he estat dintre d’aquesta junta ni tinc informació de primera mà, no puc pas afirmar que les actituds que jo demanava dos paràgrafs més amunt n’hagin estat absents. Però la naturalesa del conflicte escenificat em fan sospitar que a bona part dels membres de la junta els ha faltat, com a mínim, un parell d’aquestes qualitats o actituds. I no sé qui ha sigut. No em veig amb cor de fer diferències entre uns i altres. Segur que algú té més culpa que algú altre; però tots en tenen.

No podré assistir a l’assemblea per raons professionals. Però he delegat el meu vot i he demanat a la persona que es pronunciarà en nom meu que voti a favor de la dimissió conjunta de tota la junta. Amb cordialitat, si cal. Però que pleguin tots i totes. Amb la crispació actual, qualsevol solució que no impliqui la renovació completa de la junta és una mala solució. Passem pàgina. I oblidem aquest trist espectacle, que no fa bé a ningú; ni a l’entitat ni als seus protagonistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!