Espores al vent

Tot per Terrassa és un partit polític que vol quedar bé amb tothom. Per això dins de les seves files hi ha gent amb capacitat d’atreure el vot de tots els sectors terrassencs. Segons allò que interessa, es fa jugar aquesta peça o aquella, per fer arribar a cadascú el relat que volen sentir. Com que hi ha elements incompatibles, es tracta que això que es fa en aquest àmbit no transcendeixi en aquell altre.

No es tracta pas de canviar res, sinó de complaure el màxim de gent possible. Al cap i a la fi, mirar d’encarrilar les aigües que et poden provocar destrosses és una feina feixuga. És molt més distret aplicar-se en aprendre a surfejar-les.

Per poder jugar aquest joc de la neutralitat, és imprescindible que el partit, com a tal, no es comprometi en certs temes que podrien encetar un debat perillós, per exemple, en el nacional. En aquest àmbit, la consigna del partit és “que cadascú faci el que vulgui”. En diuen ‘donar llibertat’, com si el context nacional fos lliure. Com si la relació Catalunya-Espanya fos entre iguals i no hi hagués repressió. Es tracta de passar de puntetes per no ferir susceptibilitats. Es tracta de no prendre partit, com si el no fer-ho no fos ja un posicionament.

Per això, quan per les circumstàncies cal prendre decisions que requereixen algun tipus de posicionament en aquest sentit, els equilibris que han de fer, fan riure: Posar pantalla per veure el partit de la roja, o no posar-la? No poden pas fer un lleig a un sector espanyolista que cada dia se sent més envalentonat! D’altra banda, com dissimular un acte d’enaltiment del nacionalisme espanyol on saben que s’hi cridaran consignes franquistes i anti-catalanes? Com fer veure que només és un partit de futbol, ignorant la prohibició latent sobre les seleccions catalanes per part dels qui promouen aquesta altra selecció?

Posaran la pantalla doncs, amb la rebuscada excusa que ho fan per animar un jugador terrassenc. Quina sort que té aquest terrassenc de rebre tant de suport públic! Lluís Puig i els altres terrassencs que han estat perseguits tant de temps per la lawfare dels sistema judicial espanyol es veu que no n’han merescut tant, de suport públic per part de les institucions municipals!

Alhora, cal evitar una foto de Jordi Ballart amb tota la patuleia, que pugui comprometre la neutralitat del partit i que no es poden permetre que entri a formar part de l’hemeroteca. De moment ha anunciat que té covid. Doncs tot arreglat, no és pas la primera vegada que el batlle es fa fonedís. Si se’n pot fer per un debat de tots els candidats en unes eleccions municipals; si pot esquivar responsabilitats que preveu massa compromeses, ves per què no se’n pot fer per un esdeveniment tan incòmode i que sap que deixarà imatges obscenes? Doncs segur que entre les seves files ja trobaran el candidat adequat perquè passi el tràngol amb més discreció.

A uns els podrà fer una picada d’ullet i fer-los arribar que està amb ells. Als altres, que no hi ha estat pas. No és gaire honest, d’acord, però on s’és vist que l’honestedat cotitzi en el món de la política?