pepcanals

En la societat actual, sobre tot abans de la crisi, la gent ha viatjat a llocs que els nostres avis no sabien gaire bé ni que existien.

Destinacions com Vietnam, Índia, Senegal, Madagascar, Iguazú, Perito Moreno, Sebastopol, etc, han estat assolides per com a mínim un dels nostres amics.

Quantes d’aquestes persones coneixen mínimament el seu entorn més proper?

Dons el conèixer aquest entorn es un dels meus objectius pels propers anys.

I quin entorn més proper que el mateix poble on hi visc des de fa més de 30 anys, Argentona.

Dons bé gracies a l’Ajuntament d’Argentona el passat dissabte vaig tenir l’ocasió de començar a conèixer millor el meu poble.

http://www.argentona.cat/index.php?mod=Noticies&id=1570

Es tracte de quatre rutes guiades que es realitzaran en els dos propers mesos i la primera era, “Vila modernista d’estiueig”.

En primer lloc voldria destacar la perfecte organització, tant prèvia com durant la ruta.

Des del moment de la inscripció, via mail, hi hagut un seguiment acurat per part de la senyoreta Maite, fins i tot confirmant la nostre presència un parell de dies abans.

La convocatòria era a les 10 del matí al Museu del Càntir on després de les acreditacions i de rebre un petita bossa amb informació turística de la Vila, un val per poder visitar el Museu i un altre de descompte del restaurant Can Baladia, el director del Museu, Oriol Calvo, ens ha fet una petita explicació i mostra dels càntirs modernistes, per a continuació veure l’audiovisual l’aigua i el càntir centrat sobre Argentona.

A dos quarts d’onze ha començat la ruta amb una guia que ha mostrat un gran domini del tema i, tal com ha dit ella, amb una gran tasca de documentació que no de recerca.

Hem sortit en direcció al carrer Sant Ferran, després d’una interessant introducció tant del modernisme com de l’urbanisme de la Vila, ha aprofitat el passeig per aquest carrer per comentar el creixement urbanístic d’Argentona passant d’un poble eminentment agrícola a un poble receptor d’estiuejants.

La primera parada, amb tema ja modernista, ha estat a la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch, però abans aprofitant que estàvem al carrer Dolors Monserdà ens ha explicat qui era i com va acabar essent la sogre del famós arquitecte modernista.

Hem voltat tota la casa fent esment als trets més importants i fent-nos saber que l’Ajuntament per fi ha aconseguit la propietat i que ara el que cal es finançament per poder fer les reformes pertinents, ja que el seu estat es bastant deplorable.

Podeu veure algunes fotos a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2508

Després d’un petit descans ens hem dirigit cap a l’església parroquial on, per sorpresa meva i de la Maribel, em descobert una capella que mai havíem vist, i que va ser un encàrrec que se li va fer al esmentat arquitecte. Capella, per descomptat modernista. Tant fora com a dins la guia ens ha fet una detallada explicació.

Des de l’església hem anat cap a Can Vilallonga on ha aprofitat la seva impressionant torre per comentar la relació amb el nom i el que nosaltres ara coneixem com torres d’estiueig. Més que modernista es una casa noucentista.

Camí del passeig Baró de Viver ens hem aturat a les cases “pai pai” fetes construides per un “maño” lerrouxista que va fer calers com empresari al Paral·lel.

Al arribar al Baró de Viver havíem consumit gaire bé la totalitat de les dues hores i mitja previstes però la informació de la guia semblava no tenir fi.

Després de comentar algunes cases i, sobre tot, la història del passeig que comunicava el poble amb els estiuejants hem arribat a Can Baladía, on com no podia ser d’altre manera, a més de l’arquitectura la història de la família ha estat el centre del discurs.

La ruta acabava a la Font Picant, on nosaltres no hem arribat ja que hem aprofitat que passàvem prop de casa del nostre fill per anar-hi a fer el vermut. Al marxar cap a casa mancaven pocs minuts per les dues i els hem vist sortir de la Font.

La veritat es que ha superat les meves expectatives, totalment recomanable i una gran guia. A la propera, “Racons d’història”, no hi podrem assistir, estarem a Alcúdia per celebrar el 31 aniversari d’en Jordi, però no ens perdre les altres dues, la de les fonts i la ruta màgica que m’agradaria fer amb les netes.

En definitiva, turisme de proximitat i, a bon preu. Gracies Ajuntament d’Argentona.