pepcanals

Un jove de Manacor ha fet que després d’un quants anys en que no veia un partit sencer ho tornés a fer.

Fa uns quatre anys un bon amic i gran contrincant a les pistes de tenis a finals del 80, em comentava que hi havia un noi de Manacor que seria una figura mundial. Quan l’any passat en Rafa Nadal va irrompre amb força en el circuit vaig recordar les paraules del meu amic, però quan realment he comprovat l’encert del seu pronòstic ha estat aquesta temporada.

El mes de maig vaig anar a veure un partit del Barça a casa d’un altre amic i la mateixa hora es disputava la final del Open de Roma on jugava Nadal contra l’argentí Coria.

Malgrat ser el tenis el meu esport de tota la vida ja feia anys que m’avorria el joc i em disgustava l’actitud del públic, sobre tot en competicions com la Davis. Però veure la manera de jugar del jugador de Manacor em va fer tornar la il·lusió pel tenis.

Abans de guanyar a Roma ho havia fet a Brasil, Mèxic, Montecarlo i Barcelona, després ho va fer Paris, el seu primer Gran Slam, Bastaad (Suècia) i Alemanya.

Ahir davant d’una llegenda com és Agassi va tornar a demostrar el seu joc i el seu caràcter. En una superfície ràpida va demostrar que es pot corre, tornar pilotes inversemblants i acabar guanyant el punt com un mestre. Si en les pistes de terra ja havia vist punts increïbles, ahir davant d’un Agassi en plena forma, que va debutar com a professional l’any en que Nadal venia al mon, hi va haver jugades per tenir gravades i poder veure un i mil cops.

Des de el 92, en part per la meva hèrnia discal, en part pel que suposa el golf, aquest esport ha substituït el tenis en la meva pràctica i en la meva preferència, però ahir malgrat es jugava la darrera volta del Campionat de la PGA, darrer Gran Slam de la temporada, Rafa Nadal era la meva preferència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!