pepcanals

El passat 28 de novembre va néixer un nou diari en català l’ARA.

Pera mi va fer-ho en un moment important de la meva vida, per primer cop podia votar per un partit que apostava sense embuts per la independència de Catalunya i, malgrat la nul·la repercussió en els principals diaris del país, aconseguia en quatre mesos quatre escons en el Parlament.

Vaig sentir molta ràbia quan la premsa, que se suposa té la obligació d’informar, passava per alt els dos actes de Solidaritat en el Palau de Congressos de Barcelona, el primer el mes d’octubre quan s’aprovava el Manifest Electoral i el segon en el tancament de la campanya electoral.

En les dues ocasions el Palau es va omplir de gom a gom i ni LV, ni EP, se’n feien ressò.

En els mesos anteriors al naixement de l’ARA vaig anar fent el seguiment des del “Facebook” i em semblava una idea interessant però no ho tenia clar.

Ara ja han passat 4 setmanes i puc dir que l’ARA s’ha consolidat com el meu diari de referència, substituint el que des de ben jove ho havia estat, LV.

En els darrers anys he intercanviat diversos mails amb els darrers defensors dels lectors de LV i haig de dir que sempre he obtingut les respostes esperades als meus comentaris, fins i tot en alguna ocasió en contra del mateix diari, pel que puc assegurar la professionalitat d’aquestes persones.

Però bé LV ja es part de la meva història i ara vull comentar perquè m’agrada l’ARA, a més de que perquè hem permet fer la immersió que no vaig poder fer a l’escola, soc nat el 54.

M’agraden les preguntes i contra preguntes, m’agrada la concreció dels adjectius del 1×1, m’agrada la columna d’en Carles Capdevila, reconeixent possibles errors quan cal, o com avui felicitant als quiosquers, m’agrada “el concepte”, m’agrada a favor i en contra encara que no sempre són ni a favor ni en contra total, m’agraden les editorials, m’agraden les tires còmiques, m’agrada el vist, sentit, llegit, m’agrada el mapamundi, si bé aquí haig de manifestar que el color groc dels tres primers temes em dificulta la seva lectura i fins i tot fa que comenci pel quart.

M’agraden el col·laboradors de la mateixa pàgina, en Jordi Galceran, l’IuForn, l’Empar Moliner, m’agrada “el dia que m’espera”, m’agraden els suplements del dissabtes, Criatures i Emprenem, m’agrada “Sóc la millor foto”, m’agraden els articles del aradebat, els tweets, face i ara.cat, m’agraden en Toni Soler i l’Albert Om, m’agrada l’ARA.

Segur que trobaré coses que no m’agradaren com ja n’he dit una, de disseny, però també segur que trobaré resposta en el defensor del lector, per cert, qui és?

Per molts anys ARA, a la web, Vilaweb, en el paper (també a la web) ARA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!