pepcanals

Han passat dues setmanes des de les votacions per elegir el representants al Parlament de Catalunya i crec que potser es el moment de dir-ne la meva.

He llegit i escoltat opinions per tots els gustos i provinents de tot tipus de persones, polítics, periodistes, escriptors, tertulians de tot tipus, coneguts, companys, amics, etc.

Un dels temes discutits i discutibles ha estat la conveniència del avançament de les eleccions.

La meva opinió es que, si tenim en compte el programa amb que CiU s’havia presentat a les eleccions del 2010, en el que l’objectiu principal era la consecució del pacte fiscal, un cop tancada la porta d’aquest per part de Mariano Rajoy i tenint en compte que, en els dos anys de govern el president havia necessitat contínuament la col·laboració del PP per aprovar pressupostos i per tirar endavant altres mesures, no hi havia un altre sortida.

Altres opinen, i jo també hi puc estar d’acord, que la manifestació del 11S2012 va ser una clara manifestació d’una part molt important del poble català demanant encetar el camí per aconseguir un estat propi, aquest era el lema de la manifestació, si bé també es cert que el crit majoritari va ser, independència.
 

Pel diari “El País” la noticia de portada era que CiU porta el pols sobiranista a una convocatoria electoral i que Mas espera que el 25N els catalans posin la primera pedra cap a l’autodeterminació.

Per l’ABC, Mas avança les eleccions per alimentar la quimera sobiranista.

Per “El Mundo”, Mas fuig de la crisi demanant un mandat per l’autodeterminació.

“La Razon” afegeix que el “Gobierno” invalidarà una consulta que no s’ajusti a la Constitució i que el Rei avisa que seria ceguesa no veure la gravetat d’aquesta etapa històrica.

Per LV després de dir “Parla Catalunya” diu que Mas avança les eleccions per calibrar a les urnes el recolzament al Estat propi.

Pel “Periódico”, Mas en llença i diu que crida a les urnes perquè Catalunya exerceixi el dret a l’autodeterminació.

Per “El Punt-Avui”, es l’hora d’exercir el dret a l’autodeterminació, traslladant la veu del carrer a les urnes. El no al pacte fiscal obliga a buscar una major legitimitat sobiranista.

I per acabar l’Ara molt directe deia: Plebiscit 25N. Ha arribat l’hora.

Fins aquí amb alguns matisos hi veiem certa unanimitat, però aquesta es va perdre totalment els dies següents quan hi varen començar a dir la seva els opinants dels diferents diaris i el polítics de totes les tendències. N’hi va haver-hi per a tots els gustos i de tots els colors.

Un altre punt molt discutit i discutible es com va preparar les eleccions el partit del president. Sembla clar que el més criticat ha estat el convertir el candidat en una mena de messies i si li afegim unes enquestes molt favorables, es va produir l’efecte contrari al buscat. També s’han escrit rius de tinta i s’han divulgat centenars d’opinions sobre aquest punt. El tema de les enquestes mereixeria un capítol totalment apart.

Però la realitat la trobem amb les dades objectives dels vots i en la participació.

Per començar el cens electoral en els dos darrers anys no més s’ha incrementat en 27.936 persones, un 0’53%, o sigui una xifra insignificant.

El que si que es significant es l’increment de participació que va passar del 58,78% l’any 2010 al 69.56% aquest any, això vol dir que varen votar 504.820 persones més, un 16%.

Aquesta dada es una de les que al meu entendre s’ha de tenir molt en compte al analitzar el resultat electoral.

Sense cap dubte ha estat la coalició de Convergència i Unió la que ha sofert el castig més fort en aquestes eleccions.

Ha passat de 62 a 50 diputats, es a dir, de tenir el 46% de diputats al 37%, o sigui una davallada del 20%.

Òbviament aquest descens ve donat pel número de vots que va passar de 1202830 (38,43%) a 1112341 (30,68%), o sigui una pèrdua de 90489 vots, un -7,52%, que tenint en compte l’increment de votants vist anteriorment encara es més important.

Causes?. Jo crec que diverses i molt variades:

1. L’any 2010 CiU va rebre molts vots de gent desencantada després de dues legislatures del tripartit. Ara molts d’aquests ha tornat al seu origen.

2. En els dos anys de govern la política de retallades ha estat de molt desgast, la gent que esperava un govern dels millors ha vist que potser són els millors però el únic que han fet es anticipar-se un any a les polítiques del PP a Espanya.

3. Els pactes puntuals i “necessaris” amb el PP també resten vots i no crec que en sumin.

4. Si un dels objectius es l’estat propi per molta gent es més de fiar un partit que teòricament sempre ho ha tingut més present, ERC.

5. Les contradiccions contínues d’en Duran, més que contradiccions el fet de dir el contrari del que deia el programa i el que deia en Mas en les entrevistes i mítings.

6. Altres petites causes, però que també sumen, o en aquest cas resten vots.

7. Alguns diuen, jo no ho crec, que la campanya del diari de Madrid, també ha restat vots. Amb l’antic precedent de Banca Catalana jo no ho tinc tant clar.

Al meu entendre el gran triomfador d’aquestes eleccions.

De 10 a 21 diputats, es a dir, de tenir el 7,4% de diputats al 15,6%, un increment del 110%, passant de 219173 (7%) vots el 2010 a 496292 (13,7%), o sigui un increment del

126,5%.

Causes?

1. Si es tractava d’una mena de plebiscit molta gent va confiar en el partit amb tradició independentista, al menys això es el que ha sabut vendre.

2. Després del desgraciat final del tripartit ha sabut fer neteja dels antics líders i presentar un nou líder amb un to molt moderat i una campanya força neta.

3. Si les enquestes donaven per fet una gran majoria de CiU es podia evitar que aquesta fos absoluta votant a ERC que també estava clarament pel dret a decidir.

4. Una bona part dels que no varen votar el 2010 potser tenien el cor amb ERC

No per previsible la seva desfeta es menor.

De 28 a 20 diputats, o sigui de tenir un pes del 20,75% a poc menys del 15%, de segona a tercera força perdent la possibilitat d’encapçalar l’oposició. De 575233 vots (18,38%) a 523333 (14,43%), quan l’increment de votants ha estat proper als vots rebuts.

Esperaven una desfeta més gran? Les enquestes si, però aquestes crec que no varen tenir en compte l’alt increment de participació.

Causes?

1. S’han quedat sols defensant el federalisme, que no defensava ni el PSOE, si be es cert que en algun moment ICV si que ho ha fet.

2. El carisma i el coneixement del seu líder era força baix.

3. Molts dels seus ex votants creuen més el que diuen els de Ciutadans.

4. La seva part catalanista ha estat molt castigada.

5. Malgrat tot ha recuperat forces dels votants que va perdre el 2010.

Un resultats força plans malgrat una campanya molt agressiva, es cert que l’han votat 84.000 ciutadans més, el que li correspondria proporcionalment amb el número de nous votants. Ha perdut una posició passant de tercera a quarta força, si bé també es cert que a un diputat del PSC i a dos d’ERC.

Causes?

1. Ciutadans ha estat el seu principal enemic a l’hora de lluitar pel vot.

2. Els espanyolistes tenien dues opcions clares però fins i tot el PSC podia ser una tercera.

3. La política de mentides del PP espanyol també pot haver restat.

Un increment del 30% en diputats, de 10 a 13, i un pes del 10%, que no sembla massa decisiu ni pel dret a decidir ni per les polítiques d’esquerra, recordem que entre CiU i PP segueixen tenint la majoria del Parlament.

Important l’increment de número de vots 128000, un 55%, però per sota del increment de Ciutadans, per exemple.

Causes?

1. Han estat els millors defensors de les polítiques socials, un altre cosa es com s’ho ferien si arribessin a governar.

2. El seu enemic pels vots han estat les CUP, de no haver aparegut una bona part dels seus vots haguessin estar per ICV.

3. Alguna cosa hauran pescat dels socialistes més d’esquerres.

El segon, o primer per a ells, triomfador de les eleccions. Ha triplicat el número de diputats, encara que el seu pes 6,67% segueix essent petit. Pel que respecte a vots

a passat de 106000 a 275000, un increment del 159%, un 7,58% dels vots. El “mejor unidos” ha estat prou engrescador pels que no volen sentir parlar del estat propi, per no dir independència.

Causes?

1. El seu missatge arriba fresc i clar a un sector molt concret de la població entre ells a molts joves.

2. Ha estat molt ben recolzat per Intereconomia i els seus afins.

3. Ha fet bandera de la regeneració democràtica i en contra de la corrupció.

   El segon gran derrotat de la jornada.

Causes?

1. Quants dels vots del 2010 varen ser captats per Joan Laporta.

2. La gent, en general, desconeix la tasca que han fet els seus diputats els dos darrers anys.

3. Els mitjans de comunicació pràcticament no n’han parlat. Algú podria fer una comparativa entre el temps dedica a Ciutadans i a SI?

4. Alguns desil·lusionats d’ERC el 2010, s’han tornat a il·lusionar.

Ha estat el SI d’aquestes eleccions encara que possiblement tindrà una continuïtat.

La seva implementació entre la gent jove es important, caldrà veure si són capaços de gestionar l’èxit o pot passar com en el esquetx de Polònia. Temps al temps.

Bé, fins aquí la meva modesta opinió. Sóc conscient de que queden moltes coses per dir per exemple sobre si ha guanyat o no el sobiranisme, jo crec que si, al menys no ha perdut, ho deixo per un altre moment, però aquí teniu dos links amb anàlisis força interessants d’en Xavier Sala i Martin i d’en Saül Gordillo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!