Pau Vinyes

L’atzar existeix? Em pregunto. És una resposta molt difícil. Tot i això, alguna cosa ens fa que a la vida ens passin coses que no teníem previstes. És atzar sobreviure a una mort segura? Potser sí, o bé és un fet ja predestinat en si mateix. Diverses vegades m’han passat coses que les podríem considerar com atzar; si com atzar considerem situacions o trobaments no cercats. En faig un petit reguitzell de fets atzarosos ocorreguts al llarg de la meva vida.

Entre finestres

Fa anys, no recordo l’any exacte. Segurament devia ser a finals dels vuitanta del segle passat que vaig sobreviure a una mort segura. Amb un amic retornàvem d’una estada a la Vall de Núria. Estàvem dins de la plataforma del tren, parats a l’estació de Ripoll. El tren no es movia i l’espera, després del cansament de les excursions realitzades, era més que mai molt neguitosa. Vaig decidir treure el cap per la finestra de la porta del comboi, d’aquells dels anys vuitanta. No em vaig adonar que s’obrien de nou. I de sobte una mà miraculosa del meu amic Artur em va enretirar de forma forçada cap enrere, evitant que l’obertura de la porta m’enganxés i escapcés el cap com els desgraciats nobles de la Revolució Francesa. Aquell gest va ésser un atzar? Si ho fou, gràcies a ell puc escriure aquestes línies.

Curs d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès

Sóc historiador i com a tal volia pertànyer algun col·lectiu que defenses els meus interessos. A nivell de gremi no hi ha res que s’hi assembli. A tot estirar associacions que vetllen per la divulgació de la Història i poca més. Em podia fer d’un sindicat però no ho tenia clar. Tenia el Col·legi de Llicenciats però el preu per ser-hi era molt elevat. Fins que finalment vaig topar amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Vaig comprovar que tenia moltes respostes per a tot allò que jo cercava i la quota era molt raonable. I algú es pot preguntar que hi fa un historiador enmig d’una associació d’escriptors – per exemple de poetes, de novel·listes, de guionistes, de periodistes..- I li puc respondre tot i no escriure novel·les o poesies ha escrit algun que altre llibre en col·laboració o en solitari sobre temes relacionats amb la història. Petites coses però suficients per a demostrar que un historiador – per bé o per mal- també pot escriure. Ara, si em diuen escriptor defujo. No me’n considero. Em considero historiador, ja que el meu ofici actualment gira al voltant de la Història. Bé, dit això – Déu meu! Quina pallissa us estic fotent- voldria explicar l’afer atzarós de pertànyer a l’AELC. Cada any l’AELC atorga unes beques per a participar en els cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Per accedir-hi l’AELC convoca un sorteig entre els interessats ja que no hi ha beques per a tothom. M’hi vaig presentar però no vaig ésser escollit. Donat que sóc una mica tossut i amb les ganes de fer el curs “Papers Privats-1” vaig proposar a l’esmentada associació que en cas d’una baixa comptessin amb mi. Dit i fet, al cap de dos mesos hi ha una baixa i un servidor pot accedir a la beca. Més feliç que un trinxo vaig iniciar el curs quan els meus companys ja duien dos mesos realitzant-lo. I em torno a preguntar: Això va ésser atzar? O bé tossuderia personal?

I és un atzar que jo escrigui aquestes ratlles?

Pau Vinyes i Roig