Pau Vinyes
Història i fotografia
TIBET, SALVEM-LO !
Des de petit he sentit una fascinació pel Tibet. I no venia pas per la seva filosofia espiritual ni per la fe budista , ans el contrari em sento cristià de soca-rel des de que tinc ús de raó. Allò que em va fascinar més d´aquesta nació era la seva situació geogràfica privilegiada, ja que en sóc un veritable amant de les muntanyes i de tot allò que representa el muntanyisme. I com no, en ser un boig de les aventures de Tintín en va deixar la mel als llavis l´àlbum d´Hergé Tintín al Tibet. Per a un servidor un dels còmics més creatius, enginyosos i amb una trama excel·lent que mai s´hagi vist. Amb les historietes del personatge del tupe vaig arribar a conèixer molts racons i cultures del món. Per a mi el primer professor i llibre de text de socials , i no exagero pas, van ser les aventures de Tintín i Milú. En ells vaig descobrir la passió per la història, la geografia i el segle XX amb tot allò que comportava. Curiosament Tintín al Tibet fou dibuixat en una època de crisi del seu creador – Hergé s´estava enamorant d´una col·laboradora seva i futura esposa i allunyant-se de la seva primera dona. Aquesta crisi -no oblidem que Hergé era un home d´arrels cristianes- va coincidir en el temps amb la fugida a l´exili del Dalai Lama, el 10 de març de 1959. L´Àlbum fou dibuixat entre els anys 1958-1960. Comento tot aquest seguit de coses per deixar clar que el Tibet per a mi va més enllà de modes religioses i espirituals. D´altra banda el Tibet no s´entén sense aproximar-nos el budisme.Són dues peces, Tibet i budisme, que no poden anar deslligades.
Tot això ve a tomb de la mediatització de la repressió xinesa vers el poble tibetà. Arran de la commemoració del 59 aniversari de la fugida del cap espiritual i del govern tibetà la protesta contra l´ocupació del Tibet s´ha fet més patent. L´excusa la celebració dels Jocs Olímpics a Beijin. Com diuen els seus objectius els Jocs Olímpics han de ser la trobada de la germanor entre els esportistes i les nacions. Per en lloc veig que aquest Jocs representin aquest esperit. Els drets humans a la Xina no hi són respectats -ni al Tibet ni a la resta de les nacions oprimides que conviuen en aquest Estat asiàtic. Un Estat comunista convertit en una dictadura capitalista, on el regne del diner hi té molt a dir. Participar als Jocs Olímpics es permetre que la Xina faci de les seves en tot allò que té a veure en la vulneració dels drets humans. Sí els jocs Olímpics es celebressin a l´Habana, els boicots serien sonadíssims. Però amb la Xina no s´hi juga, ja que en un futur pròxim seran els reis dels planeta a nivell econòmic. Els Estats hi tenen masses interessos. Actituds valentes des de la societat civil moltes, però des dels governs dits democràtics poques. Sí fos esportista andreuenc i hagués de participar-hi almenys una cosa segura faria: no participar en la cerimònia d´inauguració.
Des de revistes com el Sant Andreu de Cap a Peus podem sensibilitzar en la lluita per un món més digne. I tots els Tibets del món són causes dignes de llibertat democràtica.
Pau Vinyes i Roig
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pau, aquest comentari és per agrair-te la defensa que fas de la causa del Tíbet. Gràcies de tot cor!!!!!!
Crec que s’ha de fer molta pedagogia i hem d’explicar perquè el no a l’ocupació del Tíbet.
El Tíbet hauria de ser uns dels llocs del planeta “patrimoni de la humanitat” decretat per l’ONU i per tots aquells organismes internacionals que puguin fer pressió en el tema.
Actualment “el Tibet és el segon depòsit nuclear més gran del món”, curiós oi? com de la muntanya sagrada on beuen els rius més cabdalosos de la Xina i Índia s’ha convertit en icone de la mort i de l’extinció mundial.
“El Tíbet és un país ocupat”, on no es respecta la cultura, la llengua ni les tradicions d’un poble que la Xina està exterminant sistemàticament. A això se li diu “genocidi cultural”.
El Tíbet ha estat el “reducte, gairebé, inalterable del budisme”, una religió no teista amb més de 2500 ays d’existència, la seva llengua el sànscrit, d’on neixen les llengues indoeuropes. Actualment el Tíbet és reducte del nou liberalisme xinès, sense respecte pels drets humans, on les màfies ocupen el lloc que els sindicats havien ocupat a Europa amb l’industrialització i on la nova religió respòn a la cobdicia de les empresses transnacionals.
Per tot això “Tibet Lliure”