Pau Vinyes

L´ESPAI INDUSTRIAL DE LA FABRA I COATS A SANT ANDREU DE PALOMAR
 
Aproximació històrica i reformulació de les propostes d’intervenció, conservació i reutilització 

 Amb data de novembre de 2006, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va participar en el Procés Participatiu de l’Estudi d’Usos de l’espai industrial de Fabra i Coats adreçat a la ciutadania per l’Ajuntament de Barcelona amb la presentació  d’un document amb dotze propostes[1]. En aquell escrit  el Centre d’Estudis valorava positivament  l’adquisició del recinte de la Fabra i Coats per part de l’Ajuntament de Barcelona i es congratulava de que bona part dels usos que es donarà als espais siguin de caràcter públic, la qual cosa permetrà respondre a la demanda de serveis manifestada per diversos col·lectius socials i entitats presents al nostre Districte. A més, el CEII es definia com a entitat que té entre els seus objectius la salvaguarda de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar i, per tant, d’acord amb el seu compromís havia de posicionar-se respecte de qualsevol intervenció que es faci dins de l’emblemàtica fàbrica. El punt de partida consistia en la constatació de la importància patrimonial que representa tot el recinte fabril i la voluntat de  col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i les entitats i col·lectius que estan presentant projectes de futur. Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias es considerava que qualsevol planificació d’ús futur d’aquestes instal·lacions industrials hauria de partir d’un estudi rigorós del seu passat i que cal determinar uns criteris de conservació que valguin per tot el patrimoni documental, material i arquitectònic dels espais de l’antiga Fabra i Coats. Aquests criteris no tenen perquè impedir les intervencions necessàries dels espais per donar-los l’ús que es decideixi, però si s’han de mantenir com a referents permanents en tot el procés d’intervenció i, s’escau poden arribar a modificar-lo en la seva justa mesura entre la conservació i la funcionalitat. En l’any llarg transcorregut des d’aleshores, el CEII ha anat madurant el seu posicionament envers les accions que s’han de prendre per tal de preservar, ordenar i difondre les múltiples vessants de la  memòria històrica de l’antiga fàbrica Fabra i Coats i de fer-ho compatible amb els nous usos a que s’hauran de dedicar els antics espais arquitectònics  i amb la seva necessària remodelació. S’han desenvolupat accions de col·laboració amb l’Associació Amics de Can Fabra per tal de conèixer de primera ma l’estat de conservació de les instal·lacions i del volum documental i material que Amics de Can Fabra s’han preocupat per preservat, tot i que provisionalment. D’altra banda, donades les extraordinàries dimensions i la complexitat que el patrimoni vital, material, documental, arquitectònic i històric de Fabra i Coats, el CEII ha considerat que resulta imprescindible la col·laboració interdisciplinària d’experts, institucions i entitats que per la seva experiència, prestigi i capacitat enriqueixin el procés de reflexió previ a qualsevol intervenció sobre el patrimoni que atresora Can Fabra. Per aquest motiu  i d’acord amb el seu compromís de recollir opinions tècniques que ajudin a determinat els criteris d’identificació i conservació dels elements indispensables de la fàbrica, el 12 de desembre de 2007 el Centre d’Estudis ha organitzat una taula rodona sobre El patrimoni industrial de Sant Andreu de Palomar. Moderada per l’historiador Manel Martín Pascual, vicepresident segon del CEII, en ella van participar Salvador Tarragó Cid,  president de SOS Monuments; Pere Fernández, president d’Amics de Can Fabra; Mercè Tatjer Mir, Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, experta en la història de Barcelona i excel·lent coneixedora d’altres intervencions de recuperació i difusió del patrimoni industrial a la ciutat; Enric Fernández Velilla, Conseller de Cultura del Districte Municipal de Sant Andreu i Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident tercer del Centre d’Estudis qui exposà els punts de vista de la nostra entitat. El CEII considera que en el moment actual, en l’àmbit concret de la seva responsabilitat i compromís envers el patrimoni de Sant Andreu i un cop es coneguin amb major detall del que s’ha pogut fins ara les definitives destinacions que tindran els antics espais industrials, és imprescindible col·laborar amb el Districte de Sant Andreu i amb els organismes municipals competents en la formulació de propostes precises i realitzables per a la preservació, estudi i difusió del passat històric de la Fabra i Coats. Com a aportació en la fase actual del procés s’ha elaborat aquest segon document. Continuador del que es va presentar en el Procés Participatiu ciutadà de 2006, exposa la posició actual  del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias un cop s’ha anat configurant, enriquint i madurant.  S’estructura en quatre eixos bàsics: ·         En primer lloc es pretén realitzar una aproximació inicial a la història de la Fabra i Coats que serveixi de fase per a un futur estudi necessariament molt més exhaustiu, detallat  i rigorós.  ·         A continuació, l’objectiu és enumerar les característiques úniques de l’antiga fàbrica dins el panorama del patrimoni industrial barceloní, català i espanyol. Aquestes característiques justifiquen a bastament la necessitat de preservar, conèixer i difondre el patrimoni de la Fabra i Coats. ·         En tercer lloc, es detallen propostes d’intervenció destinades a salvaguardar la memòria històrica de l’antiga fàbrica i fer-la compatible amb els nous usos que tindran les seves instal·lacions. ·         Finalment, el CEII aporta el seu posicionament sobre el model de gestió i execució que aquestes propostes haurien de tenir i les possibilitats de col·laboració que podria aportar al respecte.   

  1.      Fundació i antecedents de la Fabra i Coats El 22 d’abril de 1903 foren elevats a escriptura pública els estatuts de constitució de la Companyia Anònima de Filatures Fabra & Coats.  Naixia ja com una gran empresa,  producte de l’associació d’una societat catalana i una altra escocesa, les dues punteres ja aleshores i per separat en el sector de la filatura i resultat, alhora, de successives fusions anteriors. L’empresa catalana, Societat Anònima Fabra i Portabella comptava el 1903 amb fàbriques a Sant Andreu de Palomar (filatura i torçats de lli, cintes de fil i cotó i troques de fil per cosir) la Sagrera (fabricació de xarxes de pesca) i Manresa (filatura i teixits de cotó). S’havia constituït el juliol de 1884 a partir de la unió de la societat Camil Fabra i Cia  i Manuel Portabella, Fill i Cia. A la darrera dècada del segle XIX Fabra i Portabella era la primera fàbrica espanyola de rodets de fil per cosir  i la primera en produir sedes artificials. A la planta de Sant Andreu hi treballaven ja uns 1.000 operaris.  Al seu torn, Camil Fabra i Cia s’havia constituït inicialment el 1860 sota el nom de Ferran Puig i Fill amb el concurs de Ferran Puig i de Camil Fabra, el seu gendre. Ferran Puig aportava la seva fàbrica de Sant Andreu fundada el 1839. Coneguda com a “Vapor del Fil” es dedicada amb escàs èxit a la filatura del lli.  Camil Fabra posseïa una fàbrica a Gràcia. Situada a tocar de la futura rambla de Santa Eulàlia, actual passeig de Fabra i Puig, l’empresa  Ferran Puig i Fill fou la primera en fabricar a Sant Andreu de Palomar troques de cabdells de fill de cotó. Amb el temps, la societat va vendre la fàbrica de Gràcia i adquirí la de la Sagrera. A més, comprà una fàbrica de filats de cotó, Llach, Portabella i Cia a Salt (Girona). Per tant, els socis catalans de la futura Fabra & Coats remuntaven la seva experiència en l’àmbit de la filatura als mateixos inicis de la revolució industrial a Barcelona i ocupaven una sòlida posició en aquest sector a inicis del segle XX dins del conjunt del context espanyol i, fins i tot, exportaven part de la seva producció. L’empresa escocesa J&P Coats, pel seu cantó, era a inicis del nou-cents un gegant industrial. Entre 1890 i 1914 fabricava el 80% de la producció britànica de fil de cosir i obriria  plantes de producció en 19 països d’Europa, Amèrica i Àsia. La seva expansió era fruit de la fusió amb J&P Clark, el seu màxim competidor en el mercat britànic.  El 1889 constituïren The Sewing Cotton Agency. Tant J&P Coats com J&P Clark tenien les seves arrels en els primers tantegis  de la revolució industrial britànica i aquesta darrera empresa en els seus orígens havia inventat el fil de cosir de cotó en el context de les guerres napoleòniques. La seva presència a Catalunya es consolidà amb la constitució el 1895 de Noves Filatures del Ter, una fàbrica-colònia ubicada a Borgonya dins del terme municipal de Sant Vicenç de Torelló. Ja a finals del segle XIX ocupava a 500 treballadors i era el major fabricant  de filatures de cotó de la comarca d’Osona. En plena competència amb Fabra i Portabella i per tal d’afermar la seva posició en el mercat espanyol i colonial  J&P Coats es va associar amb la societat escocesa The English Sewing Cotton Company, que havia obert recentment una fàbrica a la ciutat Comtal, la Barcelona Manufacturing Co Ltd. Coats centraria la seva producció en el mercat peninsular i R.F&J. Alexander, integrant de The English Sewing, s’especialitzaria en el mercat cubà, a on també es trobava implantada Fabra i Portabella.Després d’alguns assaigs fallits, la pèrdua de les colònies el 1898 i la mútua necessitat de reorientar la producció en el mercat espanyol facilità la definitiva associació entre Fabra i Portabella i J&P Coat el 24 de març 1903 a Manchester. Pel volum del seu capital social, 30.000.000 de ptes[2], per les xifres de facturació i producció, 17.000 fusos el 1907,  i pel número de treballadors, prop de 2.000,   des del mateix moment de la seva fundació es convertia en el primer fabricant espanyol de fils per cosir, sargir i brodar i de xarxes de pesca.  La societat Fabra & Coats es va estructurar en tres grans centres de producció. El primer a la fàbrica de la Sagrera a Sant Martí de Provençals, dedicada al fill de cotó i lli i a les xarxes de pesca. El segon a la planta de Borgonyà, especialitzada en els filats i torçats de cotó. El centre fabril més important es localitzà a Sant Andreu de Palomar, a Ca l’Alzina a tocar del carrer Gran. Començà a produir torçats, blanqueig, tints, acabats de fils per cosir i fer crochet en rodets.  2. Desenvolupament productiu, concentració empresarial i compromís social (1903-1936)  En aquestes tres primeres dècades,  l’empresa es consolidà de manera definitiva com a principal i quasi únic fabricant tèxtil espanyol en el seu segment de producció. Per tal de millorar l’eficàcia dels serveis de comercialització fou creada el 1910 l’Agència Central de Filatures. El 1911 la contribució industrial que pagava la planta ubicada a Sant Andreu representava ja el 56% del total de Sant Andreu i el número de  treballadors era d’uns 1.600. La Primera Guerra Mundial permeté augmentar significativament la producció com a conseqüència de l’increment de la demanda externa dels països bel·ligerants. Cap a 1920 es registrà el màxim de beneficis del període i es procedí a l’ampliació de capital social fins els 45.000.000 de ptes. A inicis de la dècada dels vint es renovaren les instal·lacions de Borgonyà i fou iniciada l’electrificació dels procés productiu al complex fabril de Sant Andreu amb la construcció el 1922 d’una central elèctrica pròpia. El 1926 es milloraren significativament les mesures de seguretat amb la creació del parc de bombers a la planta de Sant Andreu. Aquesta mesura probablement hauria estat conseqüència de la tràgica experiència viscuda el 1918, data en que  un incendi havia destruït per complet les oficines i el magatzem del carrer Diputació, núm. 260.  La xarxa pròpia de comercialització fou estructurada en aquests anys amb agències i magatzems a Barcelona,  Madrid, Vigo, Bilbao, Sevilla i Huelva. L’experiència i el prestigi acreditats i la posició de privilegi en el mercat espanyol li atorgaren una excel·lent acollida en la mostra industrial de l’Exposició Internacional de Barcelona i la Iberoamericana de Sevilla de 1929.  A la dècada dels trenta la positiva marxa de l’especialització tèxtil  tradicional de la societat li permeté diversificar els segments productius. El 1930 adquirí el capital de la Societat Anònima Calceteria Hispànica per a la fabricació de gèneres de punt. Fabra & Coats li subministrava els filats i comercialitzava la producció de punt. Al temps, el mateix any començà a distribuir les sedes de l’empresa Güterman & Co. Ja al 1933 s’endinsaria en el sector automobilístic amb la fabricació de teixit per a pneumàtics. Tanmateix, s’arribà a un acord amb The Linen Thread Company, Ltd. per a produir els fils de lli que aquesta companyia comercialitzava a Espanya. Finalment al gener de 1936 aparegué la revista Ideas amb periodicitat mensual amb l’objectiu de promocionar i orientar entre les dones les novetats de labores i moda que es podien confeccionar amb els productes de Fabra & Coats. Es tractava d’un tipus d’iniciativa que algunes dècades més tard obtindria una àmplia difusió. A més de la modernització tècnica i de la diversificació del procés productiu, la Fabra & Coats aprofità precisament l’empenta de vendes i de beneficis iniciada arran de la Gran Guerra per a continuar el procés de concentració empresarial, del qual la pròpia constitució de la companyia havia suposat una fita el 1903. El 1916 adquirí La Algodonera, constituïda cap a 1836-1840 i coneguda a Sant Andreu com El Vapor del Rec. El 1920 fou comprada l’empresa Hilanderia Planas, ubicada al carrer Girona.  Les màquines d’aquesta fàbrica foren instal·lades al recinte del Vapor del Rec i entre aquest i Ca l’Alzina es construí sota el carrer Sant Adrià una galeria de comunicació per a permetre la transmissió d’energia elèctrica, d’aigua i de vapor a més del pas de personal i mercaderies. El 1922 Fabra & Coats incorporava al seu grup Manufacturas de Algodón Reunidas SA, que posseïa diverses plantes a Badalona.  Tot seguint mètodes britànics de gestió del personal, la direcció de la Fabra & Coats es distingí de bon començament entre el conjunt de la indústria barcelonina i catalana per engegar iniciatives  de millora de les condicions de vida del seu col·lectiu obrer a les diverses fàbriques del grup. Cal destacar al respecte la primerenca inauguració de la Casa Bressol per als infants de les obreres de Sant Andreu ubicada al carrer Segre a tocar  del carrer Sant Adrià (1909)  i la constitució del Montepío de Socorros Mutuos per a tots els empleats de les diverses fàbriques, magatzems i agències (1912). La resposta a la vaga del sector tèxtil de 1913 fou la reducció de la jornada laboral de 54,5 a 50 hores a Sant Andreu i de 56 a 54 a Borgonyà quan el decret governamental de 24 d’agost de 1913 que concloïa la vaga establia la jornada en 60 hores per al conjunt dels treballadors tèxtils. El 1915 Fabra & Coats rebé de la Societat Econòmica d’Amics del País una distinció d’honor en reconeixement de la seva sensibilitat davant la classe treballadora de les seves fàbriques i dependències. Finalment, el 1925 instituí una pensió de jubilació per als seus empleats i en aquells anys ja va ser la primera empresa espanyola que els hi concedia 15 dies de vacances remunerades.   3. Els efectes de la guerra i els anys de postguerra (1936-1951) Des del punt de vista del ritme productiu, la Guerra Civil va tenir un efectes més relatius del que caldria suposar per a la Fabra &Coats. Cal destacar, la fugida de la direcció a Sevilla, l’aplicació del decret de col·lectivització del Sindicat Únic de la Indústria Fabril i Tèxtil de Barcelona a l’octubre de 1936, els problemes de subministrament de matèries primeres degut al bloqueig marítim i les dificultats de col·locació de la producció a la zona franquista. D’altra banda, però, l’economia de guerra devia estimular la demanda i, de fet, ni els edificis ni la maquinària patiren desperfectes significatius. Fins i tot, es va fer front a la producció necessària per a participar en l’intercanvi de productes tèxtil per cotó que el govern de la Generalitat va efectuar amb la URSS el març de 1938. Sota la direcció del consell d’administració anterior a 1936, al març de 1939, l’empresa reprengué la marxa de l’engranatge  productiu. Va ser força ràpida i reeixida l’adaptació a la manca de subministraments de tot tipus, de restriccions elèctriques i d’encariment i escassetat de matèries primeres, situació agreujada pels efectes de la Segona Guerra Mundial,. La producció, tot i que a nivells molt inferiors als de preguerra, començà a recuperar-se precisament per les precàries condicions de vida de la població. D’una banda, les mares de família aconseguiren condicionar les peces de vestir ja usades apedaçant, sargint i reaprofitant. D’una altra, la costura i el ganxet resultaven un puntal econòmic gens menyspreable per a les famílies i sovint principal mitjà de subsistència també per què moltes dones realitzaven treballs de costura per encàrrec a les seves llars.  La producció de fil de cosir i sargir tingué, doncs, aviat una apreciable demanda domèstica i exterior i la Fabra & Cats tornà a ser la principal empresa en aquest segment productiu. A més, la possibilitat de vendre part de la producció a Gran Bretanya, a través dels seus socis escocesos, alleugerà la situació d’escassetat de compres, tot i l’heroic esforç de les economies domestiques espanyoles. Com a mostra de la voluntat de recuperació, el 1942 llogà a la Union Algodonera SA i a Hija de J. Pastells les quotes de producció que corresponien a aquestes petites empreses.  El 1946 inicià de manera pionera a Espanya la venda de cremalleres. El 1949 finalitzar el control governamental sobre els preus de venda dels articles de cotó i la llibertat de fabricació i el 1951 s’aixecaren les restriccions d’importacions de cotó per a la producció de xarxes de pesca i de teixit per pneumàtics. La direcció de l’empresa tornà a mostrar el seu tarannà sensible envers les condicions de vida de les seves treballadores inaugurant el 1941 una nova Casa Bressol a Sant Andreu i una altra a Badalona. De la mateixa manera, els menjadors, la cooperativa i serveis d’oci com el cinema i els clubs esportius pretenien mantenir un ambient laboral positiu i eficient.  4. L’època daurada (1951-1967)La regularitat en la producció permeté moderar els preus, augmentar les vendes i mantenir les dimensions de gran empresa amb un raonable potencial d’expansió. Als anys cinquanta fou engegada, de manera també primerenca a la indústria catalana, una estratègia de contractació de joves universitaris formats en les branques tècniques i productives afins a l’empresa i rebien un pla de formació que els permetia conèixer de primera mà les plantes de Torelló, Sant Andreu i Badalona, els magatzems de Sevilla, Madrid i Gran Bretanya i el sistema de comercialització.  La modernització dels sistemes productius es veia reflectida també en la reducció de la jornada laboral a 45 hores el 1953. El creixement experimentat als anys cinquanta permet comprendre com el 1959 el grup Fabra & Coats fabricava el 99% del fil de consum domèstic i el 80% del de consum industrial del mercat espanyol. L’estratègia de comercialització es completava amb la difusió de revistes que com Labores i Labores del Hogar han orientat la creativitat en el mon de les manualitat de punt i de costura de les dones espanyoles a les darreres dècades del segle XX. La primera meitat de la dècada dels seixanta és el moment  amb major increment de vendes i d’innovacions tecnològiques més destacades. S’inicia la fabricació de fil sintètics i s’introdueix el plàstic en la producció de cremalleres i rodets. El 1964 es comença a utilitzar un ordinador de fitxes perforades per a controlar el procés productiu. El 1965 Fabra & Coats té en plantilla 4.125 treballadors, 2.383 dels quals a les plantes de Sant Andreu.   Aquest mateix any la Fabra  rebé el títol d’Empresa Exemplar per la seva política laboral i per l’èxit de la seva producció. Els treballadors tenien dret a cobertures  per malaltia, maternitat, assistència sanitària, hospitalització, pensions i jubilació  superiors als proporcionats pel sistema oficial. Els increments salarials superaven igualment els establers al reglaments legals. Finalment, l’empresa subvencionava els clubs esportius i culturals dels seus empleats. Al temps, als anys cinquanta s’inicia un programa de construcció de pisos per als seus treballadors. El 1958 s’havien lliurat 62  habitatges a Sant Andreu i el 1965 la xifra ascendia ja a 500 comptant també els de Torelló, Sevilla i Madrid. El 1958 fou obert l’economat de Fabra i Puig.  5. Crisi, reconversió i desaparició (1967-2006) A finals dels seixanta s’inicia la crisi del sector tèxtil que es caracteritzaria per la forta competència exterior, l’augment de la inflació i els consegüents pujada de salaris i descens de les vendes. La Fabra & Coats s’adapta al nou cicle econòmic reestructurant el grup i reduint producció i despeses.  El 1970 foren dissoltes les filials Manufacturas de Algodón Reunidas i Calceteria Hispànica. El clima de depressió dels setanta conduí a una dràstica reducció de personal, de tal manera que el 1980 els treballadors del grup eren uns 2.100 treballadors. Amb el Pla de reconversió tèxtil de 1981 es succeïren els expedients de regulació d’ocupació i el 1986 la plantilla era integrada per 1.327 empleats. El mateix any Coats, la matriu britànica de l’empresa, es fusionà amb Vantona Viyella plc i es constituí Coats Viyela plc. El mateix 1986 el procés productiu del ram de l’aigua es concentrà a Sant Andreu i les oficines del carrer Bruc també foren traslladades a les instal·lacions andreuenques.  El 1988 es produí un nou descens acusat a la producció degut a la menor demanda interna i externa. Fabra & Coats va vendre la planta de l’antic “Vapor del Rec” a l’Ajuntament de Barcelona i el 1990  posà a la venda  els magatzems de Sant Martí de Provençals. De 1989 a 1991 es produí una nova reestructuració del grup multinacional Coats Viyela amb la incorporació de les empreses Opti (segon productor de cremalleres del món) i  Tootal (productora d’articles de cosir i labors). Com a conseqüència, la filial espanyola, Fabra & Coats, passà a denominar-se Coats Fabra SA, mantenint el nom que l’havia identificat  des de començaments del segle XX. El 1993 foren clausurats els magatzems de Sevilla. El 1996 la societat Coats Viyela era propietària del 98,7% de les accions de Coats Fabra SA. Aquest mateix any es torna a reorganitzar de nou la producció de Coats Fabra. A Torelló es concentrà la filatura industrial i a Sant Andreu les operacions de tint i acabats. El nou assaig no tingué gaire èxit, ja que el 2000 fou tancada la planta de Torelló i el 2001 les oficines de Madrid. El 2003, any del centenari de constitució de la Fabra&Coats, la fàbrica de Sant Andreu de la filial espanyola estava a punt de desaparèixer per complet, el grup internacional Coats era el primer productor mundial de fil de cosir industrial, domèstic, de labors i llanes i el segon de cremalleres i disposava de 89 plantes de producció en 55 països. El darrer capítol per ara de l’antiga Fabra & Coats a Sant Andreu està essent protagonitzat per la transformació de les antigues plantes de producció de la fàbrica en equipaments per a usos públics i ciutadans. El 2002  l’Ajuntament de Barcelona inaugurà el centre cultural Can Fabra en una part de les instal·lacions del recinte que ocupava els terrenys del “Vapor del Rec”. El 2006 el municipi adquirí l’espai industrial de la banda de Ca l’Alzina i les diverses naus que s’havien anat afegint al cap del temps.   

 L’assaig d’aproximació a la història de la Fabra & Coats, tot i ser una síntesi provisional i de deixar de banda múltiples aspectes en els que caldrà parar atenció en el seu moment, permet copsar tot un seguit de característiques que atorguen a aquesta empresa un lloc singular:1.       La Fabra & Coats ha estat al llarg dels seu segle de vida productiva la principal i quasi única fàbrica especialitzada en el procés de producció del fil de cosir de la indústria catalana i, per extensió, espanyola. Aquest lloc de privilegi ja l’ocupava a finals del segle XIX Fabra i Portabella. 2.       Aquesta empresa i les seves antecessores catalanes han estat pioneres en la introducció de processos productius, estructures organitzatives fabrils i de comercialització, interrelacions amb les conjuntures econòmiques i polítiques catalanes, espanyoles i internacionals  i avenços tècnics innovadors des dels inicis de la revolució industrial a Catalunya i en una extensió cronològica d’un segle i mig. La durada i intensitat d’aquest procés la converteixen  en un cas únic a casa nostra. 3.       El grup Fabra & Coats ha estat un conglomerat d’empreses amb seu a diversos indrets de Catalunya i amb oficines i magatzems de comercialització arreu d’Espanya. Aquesta estructura és força singular en la indústria catalana i, especialment, resulta interessant la doble vessant de fàbrica-colònia a Sant Vicenç de Torelló i de fàbrica urbana a Sant Andreu. 4.       El recinte fabril de Sant Andreu de Palomar de la Coats Fabra, adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 2006, és l’únic d’una gran fàbrica de Catalunya ubicada en un entorn urbà que resta dempeus i pràcticament complet.  Un cop desaparegudes fàbriques com l’Espanya Industrial, La Maquinista i diversos i significatius espais industrials del Poble Nou, “La Manchester Catalana”, el que resta de la Fabra & Coats constitueix, pet tant,  el darrer testimoni que permet evidenciar físicament la magnitud i les dimensions del  passat fabril de Barcelona, principal ciutat industrial d’Espanya al llarg dels segles XIX i XX.  5.       L’ingent fons documental i tècnic generat per l’empresa al llarg de la seva dilatada història constitueix un patrimoni de valor excepcional justament per què, entre altres aspectes, ha de permetre aprofundir en el coneixement dels sistemes productius emprats, de les relacions laborals internes, de l’estructura de les diverses plantes productives i seccions de comercialització o dels detalls tècnics de les innovacions introduïdes. El conjunt d’aquest fons pot enriquir àrees com: ·         La història política, en tant que diversos membres de la direcció de Fabra & Coats o les seves antecessores han ocupat un destacat paper en l’evolució política catalana, especialment,  de l’Ajuntament de Barcelona·         La història de la tècnica a Catalunya, donat el caràcter d’empresa líder i de les dimensions de la Fabra.  ·         La història social i del moviment obrer, ja que les relacions laborals internes han estat força singulars i els conjunt dels treballadors del grup Fabra & Coats supera el número de 54.000. ·         La història econòmica, en els àmbits de les fusions de les empreses integrades en el grup Fabra & Coats i les estructures resultants. ·         La història urbana en tant que els recintes del l’empresa han modulat el desenvolupament urbà de Sant Andreu. ·         La història de la dona i de la vida quotidiana, centrada en la dona obrera empleada en la fàbrica  i les seves condicions laboral i de vida i la vida quotidiana d’un número immens de dones i famílies espanyoles que han utilitzat els productes de la Fabra & Coats. ·         En general, la història de la primera i segona revolució industrial a Catalunya i les seves interrelacions amb el mercat espanyol i la indústria internacional, especialment la britànica. 6.       Els recintes fabrils de la  Fabra & Coats de l’antic “Vapor del Rec” i de Ca l’Alzina es troben profunda i indissociablement relacionats amb el passat recent de Sant Andreu de Palomar. D’una banda, la memòria personal i familiar de milers d’andreuencs i andreuenques i de barcelonins dels barris adjacents ha estat vinculada a la Fabra en tant que han treballat a l’empresa o tenen familiars directes que ho han fet. D’una altra, la vida social i quotidiana de Sant Andreu ha estat condicionada pels ritmes productius de Fabra & Coats: els horaris del torns de treball, les sortides i entrades de treballadors marcaven els ritmes diaris de Sant Andreu; tanmateix, les conjuntures econòmiques per les que travessava la societat  influïen directament en la vida de la població en tant que determinaven els salaris i les condicions laborals.  En tercer lloc, aspectes externs a la producció com ara la cobertura d’atenció sanitària o de serveis socials o com les possibilitats de la pràctica d’esports o de  participació en actes lúdics o recreatius depenien també en bona mesura a Sants Andreu de la Fabra  & Coats. 7.       L’existència d’aquest col·lectiu d’antics treballadors i treballadores, integrat a la societat actual de Sant Andreu i que s’identifica conscientment amb el passat de la Fabra & Coats, complementa de manera fonamental el seu patrimoni arquitectònic, tècnic i documental i converteixen la memòria històrica d’aquesta societat també per aquest concepte en un cas força singular. La suma de totes aquestes característiques atorguen al recinte fabril de l’antiga Fabra & Coats localitzat a Sant Andreu un lloc únic en el conjunt del patrimoni industrial de Catalunya i, de manera molt especial,  de la  ciutat de Barcelona. La conservació, estudi, catalogació, interpretació i difusió de les diverses vessants del patrimoni que atresora la Fabra & Coats és una obligació inel·ludible dels poders públics, per tal que la ciutadania pugui enriquir la seva memòria històrica i aprofundir la identificació amb les seves arrels. Aquest objectiu essencial no podrà ser assolit si no es posa en pràctica un programa d’intervencions immediat, intens i continuat que, segons el parer del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, hauria de tenir en compte els principis que s’expliciten a l’apartat següent.    

 El ventall de propostes s’agrupen en diversos apartats per tal de fer-les més entenedores, ja que en alguns casos depenen estretament unes d’altres[3]: 1.       Realització d’un estudi de documentació exhaustiu sobre la Fabra & Coats que ha d’incloure com a mínim els aspectes següents:

·         Una aproximació a la història del conjunt de  l’empresa.

·         Un informe el més detallada i rigorós  possible sobre la història  del recinte fabril de Sant Andreu i les activitats que s’hi desenvolupaven.

• Un estudi d’arqueologia industrial  de les edificacions  que comporti la lectura i descripció de les estructures per establir la seqüència constructiva de les diferents unitats del recinte, fins ara poc definida.
• Una elaboració de la planimetria del recinte sencer, incloent les naus, els carrers i les places
• Una documentació gràfica i fotogràfica actual i històrica detallada de les edificacions i dels elements més significatius dels elements tècnics del recinte.
• Qualsevol altre aspecte que l’equip que s’hagi d’encarregar de l’estudi de documentació consideri necessari.

2.       Recuperació, catalogació i conservació del patrimoni documental de la Fabra & Coats ubicat al recinte fabril de Sant Andreu: ·         Recollir, seleccionar i tractar la documentació existent seguint uns criteris arxivístics. ·         S’han de recollir els documents de diferents formats i suports: textual, gràfic, fotogràfic, etc.·         Els documents recuperats s’han de conservar adequadament en un equipament que tingui les condicions necessàries per a garantir la seva conservació i la seva accessibilitat.3.       Conservació d’una selecció significativa del patrimoni moble de la fàbrica: ·         Bé per reforçar la interpretació del propi conjunt·         Bé perquè serveixi de referència a possibles usos museogràfics d’aquests elements patrimonials.4.       Recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic del recinte fabril: ·         És necessària la conservació de l’entramat urbanístic de la fàbrica i les característiques constructives dels seus carrers i de les seves places.·         Cal conservar totes les façanes i la construcció exterior i interior de les naus, cosa que inclou el sistema de pilars i bigues amb l’estudi previ requerit en la primera proposta.·         Cal realitzar un estudi arqueològic industrial rigorós previ i establir criteris de conservació de l’enllumenat i els sistemes de seguretat i de comunicació  el sistema antiincendis amb les seves alarmes i el sistema de sirenes de la fàbrica.·         El mateix estudi ha de definir  criteris de conservació dels elements de conducció de l’aigua i  del vapor a les façanes.·         És imprescindible la conservació, previ estudi arqueològic i tecnològic,  de l’edifici de les calderes i dels elements tècnics que conté. El seu caràcter de peça única a Barcelona i el fet que es trobi en l’emplaçament original li atorguen un alt valor patrimonial. 5.       Conservació d’elements singulars externs del recinte fabril: ·         S’ha de conservar el mur que dóna al carrer de Parellada, que és el que delimitava el curs del torrent de mateix nom. És l’únic que conservem a Sant Andreu d’aquestes característiques i és una construcció  que fa referència la història del nostre poble. ·         És necessari conservar la porta d’entrada a l’edifici E que dona al carrer de Parellada.6.       Creació d’un centre d’interpretació o d’un espai museístic a l’entorn de la industrialització a Barcelona i de la fàbrica de Fabra & Coats: La conservació de Can Fabra constitueix una oportunitat única per conservar l’esperit d’un recinte fabril i fer-lo entenedor a qualsevol ciutadà: a Can Fabra hi ha elements i estructures industrials únics a Catalunya i s’hi pot explicar l’evolució de la industrialització a casa nostra, sense que això interfereixi en l’habilitació d’aquestes estructures per a nous usos. A tal efecte, proposem: ·         La creació d’un punt d’interpretació o d’un espai museístic de Can Fabra dins el propi recinte fabril.·         Desenvolupament d’un projecte de senyalització que el complementi i que aportin al recinte, modificat per als nous usos, un valor afegit de qualitat.         

 El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias ofereix la seva col·laboració en tasques d’assessorament i documentació que siguin necessàries per a l’execució de les propostes anteriors i considera que les intervencions que es facin en Can Fabra han de ser sotmeses a rigorosos criteris de conservació del singular patrimoni que acumula el  recinte fabril. Per tant, considera que el  model de gestió de les intervencions ha de respectar el següent principis:

1. Sense que la funcionalitat dels futurs usos a que es destinin les edificacions de l’espai industrial ho faci incompatible, s’ha de conservar el conjunt del recinte sencer segons el que s’especifica a les propostes d’intervenció segona, tercera, quarta i cinquena.  El manteniment de l’estructura urbanística, la conservació dels interiors i els exteriors de les naus i la restauració dels elements del mobiliari urbà ha de donar la sensació a qui passeja per l’interior del complex que és en un lloc especial i  ha de poder identificar el seu passat industrial. S’ha de mantenir la identitat dels espais.
2. Qualsevol intervenció haurà de considerar prèviament  com a referència de conjunt l’estudi que es suggereix a la proposta primera d’intervenció i s’haurà de complementar amb informes particulars. Considerem que les intervencions arquitectòniques o urbanístiques que es facin en el recinte han d’estar precedides sempre d’investigacions rigoroses que no es poden fer sense una aproximació a la història de la fàbrica i el seu desenvolupament social i industrial. Així mateix és imprescindible comptar amb un equip d’especialistes en arqueologia industrial que llegeixin les estructures de la fàbrica i en determinin el seu interès, lluny d’aproximacions estètiques i subjectives.
3. La necessitat del centre d’interpretació o de l’espai museogràfic ve determinada per què la Fabra & Coats és una mostra única d’industrialització urbana i de producció de fil i no existeix cap equipament semblant en la xarxa del mNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), que es caracteritza per incloure diversos espais museogràfics arreu de Catalunya relacionats amb àmbits productius singulars, però cap inclòs en el context de Barcelona.
4. En una primera fase, seria molt útil la constitució d’una comissió de seguiment i de treball que, presidida pel districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona, podria estar integrada  en l’àmbit tècnic pel Museu d’Història de Barcelona, per l’Associació Amics de Can Fabra i pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. La comissió podria comptar  també amb representants d’entitats o institucions directament interessades en els futurs usos del recinte fabril. A més, seria molt convenient que es comptés amb l’assessorament del mNACTEC i de personalitats del món universitari. La seva funció seria la de posar en comú els diversos interessos funcionals i de conservació que existeixen a l’entorn del recinte fabril per tal que l’Ajuntament de Barcelona els escolti i pugui acabar de definir el projecte d’intervenció.

Gener  2008 ANNEX 1 PROCÉS PARTICIPATIU D’ESTUDI D’USOSDE L’ESPAI INDUSTRIAL DE FABRA I COATS    El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, com a entitat que té entre els seus objectius la salvaguarda del patrimoni de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar valora positivament l’adquisició del recinte de la Fabra i Coats per part de l’Ajuntament de Barcelona i es congratula que bona part dels usos que es donarà als espais siguin de carácter públic, incloent algunes de les necessitats pròpies del nostre Districte. La nostra participació en el procés ciutadà per la definició d’usos del complex de Can Fabra parteix de la necessitat de mantenir una sèrie d’elements històrics i de sistemes industrials que no poden desaparèixer sense que atemptem contra memòria dels andreuencs i de les andreuenques. En aquest sentit, ens preocupa l’enderrocament de la primera nau, que ha desaparegut del Pla d’Usos presentat per l’Ajuntament de Barcelona. Ens preguntem quin ha estat el criteri (arqueològic, històric, social, estètic…) que n’ha permès la destrucció sense l’estudi i la catalogació dels elements estructurals i interiors. Caldria saber quin treball de documentació històric i arqueològic prèvi  s’ha fet de les  estructures així com si aquest s’ha dut a terme de forma paral.lela  com a seguiment de l’enderroc que, tenim constància ha posat al descubert elements estructurals i de l’equipament industrial inicialment desconeguts. Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias considerem que qualsevol planificació d’ús futur ha de partir d’un estudi rigorós del passat. Per això cal determinar uns criteris de conservació que valguin per tots els espais de l’antiga Fabra i Coats. Aquests criteris no tenen perquè interferir en les intervencions necessàries dels espais per donar-los l’ús que es decideixi, però han de modificar-les per tal que la memòria històrica de milers de treballadors de l’antiga fàbrica no quedi soterrada. La nostra participació en el procés impulsat per l’Ajuntament de Barcelona és perfectament adaptable a qualssevol de les propostes que s’hi facin i, desenvolupat, ha d’esdevenir el marc de referència a partir del qual es comencin a modificar els espais.              A continuació definim les propostes del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, que són prèvies als debats sobre els usos de l’espai industrial de Fabra i Coats:  La PRIMERA PROPOSTA consisteix en la realització d’un estudi de documentació exhaustiu, previ a la realització de qualsevol projecte o intervenció arquitectònica.Aquest estudi ha d’estar basat en: 

·         Un estudi d'antecedents històrico-bibliogràfics.

·         Una aproximació a la història del recinte

• Base documental d’arxiu
• Un estudi arqueològic de les edificacions  que comporti la lectura i descripció de les estructures per establir la seqüencia constructiva, fins ara poc definida sobre les construccions..
• Una elaboració de la planimetria del recinte sencer, incloent les naus, els carrers i les places per tal d’intentar, en la mesura del posible, que es pugui mantenir la concepció urbanística del complex industrial.
• Una documentació gràfica i fotogràfica que permeti  conservar la memòria detallada de les edificacions.

 Considerem que les intervencions arquitectòniques o urbanístiques que es facin en el recinte han d’estar precedides SEMPRE de diverses investigacions rigoroses que no es poden fer sense una aproximació a la història de la fàbrica i el seu desenvolupament social i industrial.Així mateix és imprescindible comptar amb un equip d’especialistes en arqueologia industrial que llegeixin les estructures de la fàbrica i en determinin el seu interès, lluny d’aproximacions estètiques i subjectives.  

 La SEGONA PROPOSTA planteja que és imprescindible la recuperació del patrimoni documental de l’activitat de la Fabra i Coats. Cal evitar que es perdi la riquesa patrimonial del fons documental de l’empresa, per això caldrà recollir, seleccionar i tractar la documentació existent seguint uns criteris arxivístics. S´han de recollir documents de diferents formats i suports: textual, gràfic, fotogràfic, etc. Els documents recuperats s’han de conservar adequadament en un equipament que tingui les condicions necessàries per a garantir la seva conservació i la seva accessibilitat.Evidentment considerem que prioritariament s’ha de considerar la possibilitat que fos al mateix Sant Andreu de Palomar, en primer lloc a les instal·lacions de l’Arxiu Municipal del Districte. Un bon exemple de recuperació de fons d’empreses són els dipòsits fets a l’Arxiu Nacional de Catalunya L’exposició “Les Veus de la Fàbrica”, actualment ubicada dins del Centre Cultural de Can Fabra és un bon punt de partida per a la recuperació documental. La TERCERA PROPOSTA proposa una intervenció a nivell de senyalització, suports informatius i d’adeqüació d’espais que permeti la interpretació de l’espai. La conservació de Can Fabra constitueix una oportunitat única per conservar l’esperit d’un recinte fabril i fer-lo entenedor a qualsevol ciutadà: a Can Fabra hi ha elements i estructures industrials únics a Catalunya i s’hi pot explicar l’evolució de la industrialització a casa nostra, sense que això interfereixi en l’habilitació d’aquestes estructures per a nous usos. Proposem, doncs, la creació d’un punt d’interpretació de Can Fabra i el desenvolupament d’un projecte de senyalització que el complementi i que aportin al recinte, modificat per als nous usos, un valor afegit de qualitat. La QUARTA planteja la necessitat de conservar una selecció del patrimoni moble de la fàbrica, bé per reforçar la interpretació del propi conjunt o, preferiblement, perquè serveixi de referència a possibles usos museogràfics d’aquests elements patrimonials. No creiem imprescindible (encara que seria desitjable) que aquest conjunt de peces es guardi en el mateix recinte i, en aquest sentit, el CEII es compromet a participar activament en la cerca d’una institució que els pugui acollir en dipòsit amb bones garanties de conservació. La CINQUENA PROPOSTA fa referència a l’edifici de les calderes, de 558 metres quadrats de superficie. Considerem que és INTOCABLE pel seu alt valor patrimonial. Aquest era el cor de la fàbrica i des d’aquesta complexa instal·lació partien les conduccions que donaven força a totes les màquines.Les calderes, els sistemes de comunicació, les canonades, etc. requereixen un estudi arqueològic i industrial abans de fer cap intervenció, per mínima que sigui. La SISENA PROPOSTA es refereix a la conservació dels elements de conducció de l’aigua i  del vapor a les façanes La SETENA PROPOSTA posa de manifest la necessitat de conservació de l’entramat urbanístic de la fàbrica i les característiques constructives dels seus carrers i de les seves places. La VUITENA PROPOSTA fa referència al mobiliari urbà de la fàbrica, com l’enllumenat i els sistemes de seguretat, com tot el sistema antiincendi amb les seves alarmes, així com el sistema de sirenes de la fàbrica.  La NOVENA PROPOSTA recorda la necessitat de CONSERVAR totes les façanes i la construcció exterior i interior de les naus, cosa que inclou el sistema de pilars i bigues amb l’estudi previ requerit en la primera proposta. La DESENA PROPOSTA recull la sensibilitat de molts andreuencs  i es planteja la necessitat de conservar la memòria de la Llar d’Infants de la Fabra i Coats, la popular Casa-Cuna. L’espai destinat i el mètode pot ser tractat en reunions posteriors entre el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i l’Ajuntament de Barcelona o l’organisme o entitat que aquest designi. L’ONZENA PROPOSTA fa referència al mur que dóna al carrer de Parellada, que és el que delimitava el curs del Torrent de mateix nom. El seu alt valor patrimonial prové del fet que és l’únic que conservem a Sant Andreu d’aquestes característiques i és una construcció  que fa referència la història del nostre poble. Per això considerem que ha de ser conservat. La PROPOSTA NÚMERO DOTZE recorda la necessitat de conservar la porta d’entrada a l’edifici E (carrer de Parellada).  

         CONCLUSIÓ El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias considera que aquesta és una oportunitat única perquè els andreuencs i els barcelonins coneguin una de les etapes més imporants de la seva història: el procés d’industrialització. El manteniment de l’estructura urbanística, la conservació dels interiors i els exteriors de les naus i la restauració dels elements del mobiliari urbà ha de donar la sensació a qui passeja per l’interior del complex que és en un lloc especial i hi ha de poder identificar el seu passat industrial. Per aconseguir això són necessaris els estudis i les aproximacions arqueològiques que hem posat de manifest en el presenr document.  

En aquest sentit, el CEII ofereix la seva col.laboració  en les tasques d’assessorament  i documentació necessaries, així­ com a recollir aquelles opinions tècniques de qualitat que ajudin a determinar els elements indsipensables  i irrenunciables a mantenir com identificadors de la tipologia i de les característiques de l'edificació i de la resta de la documentació històrica de la fàbrica.

Considerem que hem de fer que el recinte de la Coats es converteixi en un exemple únic a l’Estat Espanyol de rehabilitació i interpretació d’un antic recinte industrial.

       Centre d’Estudis Ignasi Iglésias    Persona de contacte :Jordi Rabassa MassonsTf. 600 769 432

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!