En fer l’amor en Galdric és molt emotiu. Li agrada fer carícies i ser respost. Acaronar la persona estimada és un joc dolç per a ell. Estimar ha d’ésser un gest viu que ompli d’emocions el seu cos. Trencar aquestes regles del joc per a ell és com trair-se a si mateix.
De cada amor viscut en recorda les carícies i els petons. Aquell resseguir amb les puntes dels dits els cos estimat, aquells petons suaus a cau d’orella o la llengua guiada amb harmonia per les diferents parts femenines que l’acompanyen en aquell precís moment. I a voltes, en arribar a l’entrecuix, aquelles pessigolles que fan rialles sobtades i una tremolor de goig. Ell també desitja que les carícies i els petons sovintegin en la seva còrpora. Recorda aquells moments com a màgics. No els esborra pas, ans el contrari els reviu amb intensitat. Són estones viscudes que niuen en el seu pensament com a regals per a obrir constantment. En Galdric se n’adona que aquelles carícies i aquells petons no els podrà retenir per sempre. Tanmateix, els guardarà en una de les carpetes imaginades del seu pensament. No defugen però tampoc hi són present. Hi són però no hi són. És un embolic sense solució.
En temps de solter les carícies i els petons han deixat d’existir en cos present. Només els recorda en les estones de solitud. S’obliga constantment a desxifrar aquells records i deixa entreveure les commocions reixides en temps passat. No és pur masoquisme com alguns podrien pensar. És pur record.
Ara desitja més que mai retrobar aquelles carícies i aquells petons en una nova persona estimada. Omplir els buit deixats per les antigues parelles estimades és tasca difícil ja que ell no és de vol fàcil. Li costa decidir-se per un nou amor. Ha de lluir virtuts valentes i assenyades per a ell. Això no treu que la nova persona estimada sigui una mica esbojarrada. Però ha de tenir talent en les carícies i en els petons, això sí. Sap que la seva tossuderia en trobar la persona que encaixi en el seu perfil de personada estimada li pot comportar entrebancs i dificultats. La tasca no és fàcil i el trobament esdevé dificultós. Haurà de cedir si vol aconseguir arribar al territori de l’amor. Cedirà, creu ell, si aconsegueix que les carícies i els petons ressonin de nou en el seu cos.
Mentrestant segueix fent vida normal. Capficat en les seves cabòries laborals, amicals i familiars. Segueix visquent malgrat les carícies i els petons no els hagi retrobat de nou en una nova persona estimada. Segueix ja que no té més remei en seguir les petjades de la vida. És obligatori seguir. Si més no, ell seguirà. No vol aturar-se, és a dir deixar d’existir. Vol arribar a aconseguir de nou aquells petons i aquelles carícies viscudes. Li són vitals per a seguir. Malgrat que en aquests moments no ho aconsegueixi el somni no es perd. És ben viu. Les carícies i els petons d’una nova persona estimada són a tocar, no hi ha dubte.
Pau Vinyes i Roig
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!