Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
Ens ha deixat Josep Vicent Marqués. El País ha perdut un dels seus intel·lectuals més compromesos i una de les seues plomes més directes i esmolades. Alguns dels seus llibres són valuosos tractats de sociologia valenciana aplicada que, de segur, transcendiran el pas del temps. En assabentar-me de la notícia, he anat a la prestatgeria de l’estudi i m’he posat a fullejar uns quants articles. Farà més de cinc anys que vaig llegir País perplex. Casualment, m’he entropessat amb un fragment que vaig subratllar amb retolador groc i que paga la pena reproduir ara i ací (cal remarcar que es tracta d’un conte escrit fa 35 anys, ni més ni menys! La vigència em sembla esfereïdora):
Conte infantil: Caperucita i el Llop
Caminava Caperucita pel bosc, que era un bosc ple de pins; i duia a la seua àvia una cistella amb coques diverses. L’àvia estiuejava al Perellonet i Caperucita, per això, havia de travessar el bosc d’El Saler. Doncs bé, va sortir el Llop i Caperucita el saludà amablement. “Hola, Llop – li digué-; com és que et passeges per ací?” “Busque oportunitats d’inversió, alhora que de promoció del desenvolupament que tant ens interessa als valencians”, li va dir el Llop. Caperucita continuà marxant cap al Perellonet i quan tornà es va trobar que el Llop s’havia menjat el bosc i no l’àvia; perquè, és clar, l’àvia no era urbanitzable.
Josep Vicent Marqués, País perplex (1973)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Era un savi divertit, ‘rara avis’. No em perdia els seus articles a El País (en record especialment la seva col·laboració a El País Semanal). Però sobretot, me n’ha quedat memoritzada una conferència al Club Pollença, deu fer devers 25 anys, en què va magnetitzar un saló d’actes ple fins alt i amb tot de gent que va haver d’estar tota l’estona dreta. Tothom fascinat. Durant devers dues hores ens va tenir amb la boca badada. Només baixàvem del burro per esclafir el riure.
Eterna gratitud amb els que m’han fet riure, en el bon sentit: activant els circuïts de la intel·ligència, no fent el ridícul. Se sobreentenia, supòs.
També record amb gratitud la seva lluita clara en pro de les dones. No era demagògia, aquell sentiment de solidaritat i de germanor i d’identificació era autèntic.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS