Pau Alabajos

divendres, 24 d’agost de 2007, Portocristo (Mallorca), S’Altre Món

Divendres agafem un avió que ens porta a Palma de Mallorca. Estem visiblement cansats després d’arribar a casa la nit anterior a les 5 de la matinada, i és que sempre ens passa el mateix: la festa a Borriol s’allarga tots els anys fins a hores intempestives… Només xafar terra ferma ens posem en contacte amb el nostre amfitrió a Portocristo, Antoni Nicolau. Molts de vosaltres el coneixereu per ser veu i guitarra del mític grup de rock mallorquí Ocults. Es tracta també d’una de les peces claus de Músics per la Llengua, una associació d’intèrprets i cantants de les Illes Balears que vetlla per la normalització lingüística i per la dignificació de la cultura autòctona. Resulta fàcil establir analogies amb les tasques i campanyes que el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) està realitzant al País Valencià. De fet, en una de tantes converses, sorgeix la possibilitat de treballar conjuntament en diversos camps específics que ajudarien a vertebrar el mercat cultural de la llengua catalana i que bé podrien suposar el principi d’un acord de col·laboració més ample entre les dues associacions. A més a més, Antoni Nicolau gestiona a Portocristo un local anomenat S’Altre Món, una sala de concerts que ofereix a moltíssims grups i solistes balears la possibilitat d’actuar en directe en la costa de Llevant de Mallorca, un lloc immillorable per a estrenar-nos en aquesta illa, veritat? A poc a poc, la sala va omplint-se d’espectadors i el concert comença amb una miqueta de retard. L’actuació transcorre sense contratemps, però se’ns fa difícil concentrar-nos en les cançons a causa de l’ambient recarregat que s’hi respira. Després d’una pomadeta de rigor, marxem a dormir perquè a l’endemà tenim un recital a Felanitx, una població situada a uns 25 km de distància. Abans d’anar-nos-en al llit, ens informen que el Festival de Cançó de Sa Marjal, on havíem d’actuar al dia següent, s’ajorna forçosament perquè el govern central no atorga els permisos necessaris per celebrar l’acte reivindicatiu: potser al PSOE li convinga més mostrar una cara amable davant d’un dels mitjans de comunicació més crítics amb la gestió de Zapatero que preservar els drets democràtics dels ciutadans balears. La piscina de Pedro J. Ramírez continua construïda en terreny públic i a les entitats que convoquen la mobilització  no els queda una altra opció que armar-se de paciència i tornar-ho a intentar d’ací a unes setmanes. Mentrestant, cal proclamar de viva veu que "la costa és de tots" i que ens sembla inadmissible que el director d’El Mundo puga fer i desfer amb impunitat en un estat amb suposada vocació democràtica com aquest.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!