Pau Alabajos

dijous, 26 de febrer de 2009 – Sala d’actes de l’IES Joan Coromines

Avui ens toca matinar una miqueta. Actuem a les 13 hores en l’institut d’ensenyament secundari Joan Coromines, a Benicarló. Fem el trajecte per autopista i veiem des de la carretera el complex Marina d’Or – Ciudad de Vacaciones. Mira que hem passat vegades per aquesta zona, però mai no ens deixa de sorprendre: com és possible que s’haja permés construir una barbaritat com aquesta, i més encara, com s’explica que algú vulga passar les seues vacances en aquell immens formiguer de formigó?! Arribem a l’institut al voltant de les dotze i Pepa ve a arreplegar-nos. A Pepa la coneixem de fa molt de temps, de quan les mobilitzacions contra l’Alta Tensió a la Valldigna i moltes altres històries. Ens condueix fins a la sala d’actes del centre i ens presenta als seus companys del departament de valencià. Fem una prova senzilleta, la sala té una bona acústica i no cal forçar massa. Agustí, un alumne de l’institut, s’ha oferit a acompanyar-nos al piano en el poema Comptat i debatut: es veu que en un recital de poesia van interpretar-lo amb un acompanyament de teclat. Ho provem i la veritat és que queda molt bé. A la una i quart les butaques de la sala estan pràcticament plenes. Hi ha alumnes de primer i segon de batxiller, quart d’ESO i alguns de primer d’ESO. Obrim el recital amb Contra el ciment, comentant la impressió que ens ha fet el rusc de Marina d’Or i criticant la depredació urbanística que assetja el País. Els alumnes es mostren molt participatius, corejant algunes cançons i fent palmes en aquelles més mogudes. Cap al final del concert fem pujar a Agustí a l’escenari. El poema queda la mar de bé. S’emporta una ovació dels seus companys més que merescuda! Ens acomiadem més d’una vegada, però no arribem a baixar-nos de l’escenari i fem unes quatre o cinc cançons extra com a conseqüència del clamor popular. En acabant, xarrem una estona amb els alumnes del centre i signem algun que altre disc. La veritat és que eixim molt contents, es nota que ha agradat i això sempre t’ompli. Arrepleguem els instruments i, abans de marxar, ens quedem a dinar amb els professors del departament de valencià, que ens han cuidat de categoria. En el restaurant el tema estrella és la precarietat de l’ensenyament públic, les últimes declaracions de Font de Mora sobre la inclusió del xinés com a assignatura optativa per a secundària, la política de barracons, la falta de mitjans per a integració de nouvinguts, etcètera. Com està el pati!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!