Pau Alabajos

dissabte, 23 de febrer de 2008 – Ateneu Popular de l’Eixample

A les 7 del matí sona el despertador. Una dutxa ràpida, per mantindre’ns desperts, desdejunem poca cosa i fem cap a la font de les granotes, on hem quedat amb Miquel i Àlvar, militants de l’Assemblea de Joves L’Aixada de l’Horta Sud. Des de Torrent ens dirigim cap a l’autopista: l’Assemblea de Joves de Sants, amb la col·laboració de l’Ateneu Popular de l’Eixample, ha organitzat en la ciutat de Barcelona una jornada sobre el País Valencià que porta com a títol "Reptes i lluites al País Valencià". Quatre xarrades informatives, una paella i un concert són les activitats que l’organització ha programat per al 23F d’enguany. Les ponències són realment molt interessants: es pot fer una bona radiografia dels problemes actuals del País Valencià a través d’aquestos quatre eixos temàtics. Àlvar s’encarrega de parlar sobre el fenomen del blaverisme i del regionalisme radical al nostre territori. És una qüestió difícil d’entendre per a la gent del Principat, on aquest problema no existeix com a moviment organitzat. A continuació, segueix una xarrada sobre la depredació urbanística i l’especulació al País Valencià, a càrrec de Josep Alemany, militant de Maulets i membre de la Plataforma Salvem Catarroja: el cas del macroprojecte urbanístic Nou Mil·leni i la mobilització a l’Hort dels Mestres serveix com a fil vertebrador d’aquesta conferència. Tot seguit, els toca el torn a dos membres d’Espai País Valencià, l’associació de valencians i valencianes residents al Principat, que parlaran sobre la clausura dels repetidors de TV3 al sud del País. En acabant, ens correspon a Sergi Contrí i a mi posar-nos darrere de la taula per xarrar sobre la lluita dels músics valencians i el paper del Col·lectiu Ovidi Montllor pel que fa a la normalització lingüística dins de l’àmbit cultural. Resulta curiós comprovar com d’interessats es mostren els assistents principatins, que desconeixen alguns factors essencials de la realitat social del País Valencià. Aquestes jornades em semblen una inciativa molt rellevant a l’hora de diluir les fronteres jurídiques que es corresponen amb el curs del riu Sénia. Per a sopar, a un xic d’Aldaia, Guillem Romero, li correpondrà la responsabilitat de preparar una paella per a més de trenta persones. Els problemes logístics no són pocs: a Barcelona no és fàcil trobar garrofons en les parades de llegums dels mercats, només Mercadona n’ofereix bosses congelades. En un atzucac de l’Eixample no es pot fer nyenya i botar-li foc, de manera que s’han d’utilitzar botelles de gas butà, que no tenen la mateixa capacitat calorífica i que no reparteixen la flama d’una manera equilibrada. Al remat, amb una miqueta de retard, la paella està llesta per a servir i tothom s’asseu a taula. L’arròs ha quedat una miqueta senceret per al meu gust, però s’ha de felicitar al xef perquè el sabor és molt bo, tot i els contratemps que s’han anat succeïnt al llarg de la nit. Una hora després, allà a les dotze, per arrodonir la vetllada, arriba el moment de les actuacions. No n’hi ha equip de so, però l’Ateneu Popular de l’Eixample no és massa gran i podem tocar a pèl sense problemes. Comença Sergi Contrí, interpretant algunes cançons noves, que apunten bones maneres. La veritat és que tenia moltes ganes d’escoltar material nou seu, i no m’ha decebut en absolut. Cante amb Sergi en la cançó Ara, com ja vam fer en el seu disc d’estudi Comptant sargantanes. Ell canta amb mi en la Cançó sense títol i deixa l’escenari a la meua disposició. És realment fàcil relacionar les cançons que interprete amb aspectes diversos de les quatre xarrades que s’han fet durant la vesprada. D’aquesta manera, el públic segueix el fil sense problemes i es poden donar per sentades certes coses. Faig un parell de temes de Teoria del caos, aprofitant que Laura no ha pogut vindre (una autèntica llàstima!) i que estic sol amb la guitarra acústica. Demane la col·laboració dels espectadors per a la versió d’Al Vent i els assistents es llancen a la piscina: canten a pulmó i fan palmes com si ho tinguérem assajat!. Acabe amb el poema Comptat i debatut i la cançó que dóna títol al primer disc, Futur en venda. Després del concert, xarrem una miqueta amb la gent de l’Assemblea de Sants i de l’Eixample. Tenen molta empenta i cal felicitar-los fervorosament per inciatives com aquesta. Fem nit a casa d’Hèctor, un altre militant de l’Aixada que està estudiant enguany a Barcelona i que ha sigut un dels màxims promotors d’aquestes jornades. El diumenge, després de dinar, agafem el cotxe i tornem cap a València. Durant les quatre hores de trajecte que tenim per davant parlem animadament sobre els moviments socials del País Valencià i el Principat. Fem hipòtesis, debatem i salvem el món, com no podia ser d’una altra manera. Aquestes converses sempre em fan reflexionar moltíssim, dies després encara li pegue voltes a certes idees que hem posat sobre la taula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!