dimecres, 21 de novembre de 2007, València (l’Horta), Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació – Universitat de València
Fem
un parèntesi en la preparació del nostre nou disc per actuar en la
Facultat de Filologia de la Universitat de València. Compartim escenari
amb VerdCel (Alcoi) i Sergi Contrí
(Dénia), tots dos membres del Col·lectiu Cançó, una associació de
cantautors en llengua catalana que prompte presentarem en societat. El
concert comença a les 18:30 en el Saló de Graus, una sala d’actes
d’unes dues-centes cinquanta places d’aforament que està plena de gom a
gom. Resulta curiós: aquesta és la meua facultat o, almenys, la
facultat on en matricule cada any en l’especialitat de Catalana, i se’m
fa estrany interpretar algunes cançons que, si bé no han estat escrites
en les aules i passadissos d’aquesta institució, sí que són l’escenari
tangible on han tingut lloc algunes de les històries que formen part
del nostre primer disc, Futur en venda.
Em vénen a la memòria els primers anys de carrera, les mobilitzacions
de la Plataforma d’Estudiants per la Llengua per l’homologació de
Filologia Catalana com a títol acreditatiu per a les proves
d’oposicions a professor de secundària, algunes persones amb què vaig
compartir aquesta època de la meua vida, tot el que vàrem aprendre dins
i fora de les aules… Pel que fa al concert, ens correspon a nosaltres
obrir el foc. L’acústica de la sala és realment bona i, tot i que el
lloc no és massa acollidor (farà un parell d’anys que canviaren els
seients polsegosos d’abans per unes lluentes butaques últim model i la
catifa de color indeterminat per un parquet més elegant i modern, però
molt més fred), toquem còmodament i ens concentrem amb moltíssima
facilitat. Malgrat tot, ens notem una miqueta desentrenats: ens hem
capficat tant en la preparació meticulosa de les noves cançons, que hem
deixat desatés el repertori habitual. El públic ens fa costat quan els
demanem la seua col·laboració en la versió que fem d’Al Vent,
la cançó més cèlebre i significativa del cantautor xativí Raimon. En
acabant, els toca el torn a VerdCel, amb la seua proposta de
"cançó-teatre" i, tot seguit, puja Sergi Contrí a l’escenari per cloure
la vesprada de manera magistral. Després del concert, xarrem amb alguns
dels meus companys de carrera que s’han allargat fins al Saló de Graus
i també amb la gent del Col·lectiu Safranar de Torrent, que estava
reunit en ple en la tercera o la quarta filera de la graderia. Demà
tinc "narrativa catalana actual" amb Vicent Alonso, definitivament
hauria d’anar més a classe…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una cançó preciosa… Ja tinc ganes de sentir el nou disc!
Abraçades,
Bel
Xe, ai d’aquells temps en què alguns diuen que demàvem "cortados" en comptes de "tallats"… (si encara s’haguera confós que demanàvem "mi estrella"…) Ja els val, encara hauran de donar gràcies a l’"Aceitunes" que ens varen "incautar" el lligó, que si no…
I, ai, del que vàrem aprendre "dins" de les aules… Quant de temps que hi invertírem, quant de profit que n’hem tret!… a la falcutat de beneixida…
Salut! (i deixe de sabotejar-te el blog…)
Ja feia temps que no em passava per açí…
L’any que ve si no passa res jo també em matricularé a la mateixa facultat…tinc unes ganes!
Espere impacient el teu nou disc…tinc ganes d’escoltar-lo, i si és en directe millor que millor!
Que vaja tot bé Pau,
besets des de Meliana.
I tant!
Gracietes pels regals que ens fas.
Iepa Hola! Cap el febrer ja estarà el nou disc en venda?, ostres quina il·lusió :D, ja tinc ganes d’escoltar-lo.
Per cert, avore si podeu venir més per Barcelona! que jo treballo i estudio i no hi ha temps per movilitzarse jejeje. El concert a Sants ja vaig dir que va ser fenomenal. em va agradar motissim aquell directe, fins i tot em vaig emocionar amb la cançó sense titol. Així que no hi ha cap excusa per fer un concert a Barcelona eh?? 😛
Que vagi tot molt bé
I molta sort amb el pròxim disc, que segur que serà igual de bo que el passat
Petons de cotó 🙂