Pau Alabajos

diumenge, 18 de maig de 2008 – Ateneu Independentista “La Torna”

Arribem a Barcelona aproximadament a l’hora de dinar. Hem quedat amb Cesk, Laia, Agnès i Roger per a fer un mosset en un lloc situat en el cor del barri de Gràcia. A les cinc ens dirigim a l’Ateneu Independentista “La Torna” per fer les proves de so. Aquesta vesprada, al voltant de les 19 hores hi presentarem el CD recopilatori “Venim del nord, venim del sud”, que s’encarta amb la revista Enderrock del mes de maig i que compta amb quatre cançons del darrer disc de Cesk Freixas, El camí cap a nosaltres, i quatre cançons del nostre nou disc, Teoria del caos. De seguida arriba el tècnic i ens posem mans a l’obra. Quan ja tot sona més o menys bé, gràcies a l’ajuda inestimable de Magí Batalla, productor i instrumentista del darrer disc de Cesk, assagem un parell de col·laboracions, que li posaran una miqueta de sal i de pebre a la vetllada. A poc a poc l’ateneu comença a omplir-se de gent i ens correspon a nosaltres la responsabilitat d’obrir el foc. El nostre repertori està centrat sobretot en les cançons de Teoria del caos, tot i que també hem volgut recuperar-ne algunes del primer disc. Notem la implicació del públic en cada aplaudiment, en la complicitat que s’estableix durant les explicacions de cada tema. Acabem amb tres peces lligades, La Muixeranga, Comptat i debatut i Futur en venda. Tot seguit, convidem Cesk a pujar a l’escenari i li passem el testimoni, just després de prestar la seua veu a Contra el ciment. L’actuació del cantautor de Riudebitlles, com sempre, brillant, acompanyat pel seu guitarrista Víctor Nin, amb qui despatxa les cançons més reeixides d’El camí cap a nosaltres. En un moment donat, Cesk es queda sol al cadafal i, sense perdre la intensitat, interpreta algunes cançons més antigues i una adaptació al català de Redemption Song (Bob Marley). Abans de rematar la feina, em toca a mi ficar la veu a Dies i nits d’amor i de guerra, una cançó preciosa sobre la lluita quotidiana. Com a cloenda, Laura i jo encetem una “per-versió” d’Al Vent amb El cant dels Ocells com a introducció i Cesk la reformula cap a la rumba en la represa, després de la tornada. Un bon (però atípic) final conjunt per a una vesprada inoblidable. Després del concert tenim l’oportunitat de xarrar una estona amb Roger Palà i Eli Soriguera, de la redacció d’Enderrock, que han estat al peu del canó i gràcies als quals aquest concert ha sigut possible. També signem uns quants discos i xarrem amb alguns dels espectadors que s’han deixat caure per La Torna. Després d’arreplegar tot el material i acomiadar-nos de tothom, fem un entrepà i tornem a la carretera. Tenim 350 quilòmetres per davant fins a València, però ens n’anem amb molt bon gust de boca.

Si voleu llegir més cròniques sobre aquest concert, ací us deixe alguns enllaços interessants:

Apunt a bloc de Cesk Freixas
Apunt al bloc d’Elisenda Soriguera
Apunt al bloc de Xavier Mercadé
Fotos al picasa de Roger Soler

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!