dijous, 9 d’Octubre de 2008 – Fòrum FNAC Sant Agustí
Dijous, 9 d’Octubre. Arreplegue a Laura i a Víctor en Alaquàs i ens dirigim cap al centre de València amb una sensació estranya. A les 18 hores està convocada la marxa cívica que tots els anys organitza la Comissió 9 d’Octubre, però enguany no podrem estar presents perquè actuem a l’FNAC després de la manifestació i hem de fer les proves de so i preparar-nos per al concert. Serà de les primeres vegades que fallem a la cita. Aquest matí uns militants de les JERPV han desplegat una estelada gegant des d’un balcó de la Plaça de l’Ajuntament i els grups feixistes i blavers, agafats de la mà, han interromput l’eixida de la Reial Senyera durant 40 minuts: els crits xenòfobs i les amenaces han sigut protagonistes de la jornada. Mentre provem els instruments apareix per la porta Alfred Lorente, el nostre baixista. Feia molt de temps que no coincidíem i ens alegra molt veure’l i saber que s’està recuperant a poc a poc d’una lessió al canell. Esperem que a les primeries de l’any 2009 tinguem oportunitat de presentar les cançons de Teoria del caos amb el format amb què vam gravar el disc, en companyia de Gus a la bateria, Alfred al baix elèctric i Fede als teclats. Algun despistat s’acosta preguntant-se per la manifestació: normalment la marxa reivindicativa comença a la Plaça Sant Agustí, just enfront de l’FNAC, però enguany ha hagut de desplaçar-se uns dos-cents metres en direcció a Guillem de Castro perquè no coincidisca amb el recorregut de la cavalcada organitzada per la Generalitat Valenciana el mateix dia a la mateixa hora. A les set i mitja passades comencem l’actuació. És impressionant, la sala està a rebentar. Ha vingut molta gent d’arreu del País, aprofitant el desplaçament fins al Cap i Casal en un dia tan assenyalat. Entre el públic reconeixem molts amics i amigues que feia temps que no vèiem. Damunt de l’escenari estem prou còmodes: jo tinc encara molèsties a la gola i em defense com puc, he fet vot de silenci durant tot el matí i m’he pres diversos gots de llima escorreguda i mel calenteta. La cançó del dia està claríssima: València, 9 d’Octubre. La vaig escriure fa un any exactament, però continue pensant i sentint el mateix, el futur és patrimoni de qui creu en el present. Després de l’actuació xarrem amb alguns espectadors. Estan mullats de dalt a baix. Es veu que ha plogut a bots i barrals durant la manifestació. Així i tot ha acudit moltíssima gent, és una bona notícia que els carrers de la ciutat s’òmpliguen de manifestants pels nostres drets i pel nostre País, tot i les inclemències de l’oratge. Algú ens pregunta com pot aconseguir un exemplar de Teoria del caos: sorprenentment, s’ha produït un malentès amb la distribuïdora i els discos no han arribat a temps a les prestatgeries de l’FNAC, de tal manera que hem hagut d’improvisar un top manta per donar servei a aquelles persones que encara no tenien el nostre últim CD. Després d’acomiadar-nos de tothom, arrepleguem els instruments i marxem cap a casa abans que caiga el diluvi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La fotografia que il·lustra la crònica és cortesia de Juan Carlos. Gràcies, company! Ací teniu l’enllaç
La veritat és que la cançò és molt emocionant, et va ixir redona. Jo sempre l’acabe cantant a pulmó obert (quina fredat), i quan ens ajuntem el meu germà Xavi i jo ja és apoteòsic, jaja.
Açò és una excusa per a dir-te que el divendres tenim assaig, i som personetes responsables que hem d’anar, així que allargueu-ho tot el que pugueu en Poble Nou, comenceu tard, alguna corda trencada, a veure si encara vegem algo del concert ok? Gràcies, jeje.
Besets i salut