Pau Alabajos

dijous, 9 d’Octubre de 2008 – Fòrum FNAC Sant Agustí

Dijous, 9 d’Octubre. Arreplegue a Laura i a Víctor en Alaquàs i ens dirigim cap al centre de València amb una sensació estranya. A les 18 hores està convocada la marxa cívica que tots els anys organitza la Comissió 9 d’Octubre, però enguany no podrem estar presents perquè actuem a l’FNAC després de la manifestació i hem de fer les proves de so i preparar-nos per al concert. Serà de les primeres vegades que fallem a la cita. Aquest matí uns militants de les JERPV han desplegat una estelada gegant des d’un balcó de la Plaça de l’Ajuntament i els grups feixistes i blavers, agafats de la mà, han interromput l’eixida de la Reial Senyera durant 40 minuts: els crits xenòfobs i les amenaces han sigut protagonistes de la jornada. Mentre provem els instruments apareix per la porta Alfred Lorente, el nostre baixista. Feia molt de temps que no coincidíem i ens alegra molt veure’l i saber que s’està recuperant a poc a poc d’una lessió al canell. Esperem que a les primeries de l’any 2009 tinguem oportunitat de presentar les cançons de Teoria del caos amb el format amb què vam gravar el disc, en companyia de Gus a la bateria, Alfred al baix elèctric i Fede als teclats. Algun despistat s’acosta preguntant-se per la manifestació: normalment la marxa reivindicativa comença a la Plaça Sant Agustí, just enfront de l’FNAC, però enguany ha hagut de desplaçar-se uns dos-cents metres en direcció a Guillem de Castro perquè no coincidisca amb el recorregut de la cavalcada organitzada per la Generalitat Valenciana el mateix dia a la mateixa hora. A les set i mitja passades comencem l’actuació. És impressionant, la sala està a rebentar. Ha vingut molta gent d’arreu del País, aprofitant el desplaçament fins al Cap i Casal en un dia tan assenyalat. Entre el públic reconeixem molts amics i amigues que feia temps que no vèiem. Damunt de l’escenari estem prou còmodes: jo tinc encara molèsties a la gola i em defense com puc, he fet vot de silenci durant tot el matí i m’he pres diversos gots de llima escorreguda i mel calenteta. La cançó del dia està claríssima: València, 9 d’Octubre. La vaig escriure fa un any exactament, però continue pensant i sentint el mateix, el futur és patrimoni de qui creu en el present. Després de l’actuació xarrem amb alguns espectadors. Estan mullats de dalt a baix. Es veu que ha plogut a bots i barrals durant la manifestació. Així i tot ha acudit moltíssima gent, és una bona notícia que els carrers de la ciutat s’òmpliguen de manifestants pels nostres drets i pel nostre País, tot i les inclemències de l’oratge. Algú ens pregunta com pot aconseguir un exemplar de Teoria del caos: sorprenentment, s’ha produït un malentès amb la distribuïdora i els discos no han arribat a temps a les prestatgeries de l’FNAC, de tal manera que hem hagut d’improvisar un top manta per donar servei a aquelles persones que encara no tenien el nostre últim CD. Després d’acomiadar-nos de tothom, arrepleguem els instruments i marxem cap a casa abans que caiga el diluvi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!