dijous, 7 de febrer de 2008, València (l’Horta) – Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC)
La productora Play Producciones ha organitzat un cicle de cançó d’autor en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània en què participem quatre artistes valencians que ens expressem en llengües diferents: Nèstor Mir (en francés), Manolo Tarancón (en castellà), Siwel (en anglés) i uns servidors (en valencià). En principi, hauríem d’haver tingut ja el nostre segon disc en les mans, hauria sigut una molt bona oportunitat per a presentar-lo, però han sorgit diferents contratemps i, tot i el que afirma la plana web de l’Octubre, només podrem fer un avanç en directe del nou treball. Amb tot, el concert de hui serà molt especial. Per a començar, el nostre amic Nèstor Mir trencarà el gel amb el públic i ens farà de teloner, tal i com ja vam fer nosaltres en el seu concert del 24 de gener. Abans de l’actuació li demane que es porte la seua guitarra, per si de cas es trenca alguna corda, tindre-la de recanvi. Ell em diu que exagere, que la meua propensió a trencar cordes no pot ser tan bèstia. Quina serà la seua sorpresa quan és ell el que se’n carrga una de la meua guitarra en la primera de les dues cançons que farà. Canvia de guitarra i prosegueix amb la cançó De l’amour a l’abime, on Laura participa interpretant alguns detallets de violí. Em toca el torn de pujar a l’escenari. Agafe la guitarra de Nèstor i no estic massa familiaritzat, de manera que comence creuat. Un poc nerviós, m’equivoque en diversos acords, res tràgic. Em costa afinar aquesta guitarra amb tanta caixa de ressonància. Cap a la quarta cançó ja m’he asserenat i comencen a eixir les coses com cal. Arriba el moment de presentar la primera sorpresa de la nit: Laura ha adaptat algunes cançons del primer disc a un format de quartet de corda, ha composat uns arranjaments preciosos que és la primera vegada que provem en directe. Pugen a l’escenari Mar Aranda (viola), Cristina López (cello) i Mireia Pérez (violí segon). No hem tingut temps d’assajar en condicions (una miqueta durant la prova de so i para de comptar), però de seguida agafem confiança. Comencem aquesta part de l’actuació amb el poema Comptat i debatut recitat a través d’una peça de Haëndel, la Sarabanda (és el vídeo que il·lustra aquesta crònica). Una altra base musical per a aquest text que té una capacitat d’adaptació portentosa! Tot seguit, passem a les cançons pròpiament dites: Despertar, La Clau i Aloma han crescut increïblement amb aquestos arranjaments. Laura ha fet un treball que deixa bocabadat el públic que ompli la sala (si escolteu els aplaudiments dels videos, us adonareu de la sensació que van causar aquestes adaptacions per a quartet de corda!). Tot seguit, fem la versió d’Al Vent fusionada amb el Cant dels Ocells, però amb aquesta formació la introducció arriba a emocionar-me profundament, amb la càrrega expressiva del joc tímbric entre el cello, la viola i els dos violins. És difícil assumir tanta tendresa! Com a cloenda, puja a l’escenari un quartet de vents: 9 músics en la tarima per a interpretar una versió d’Euskadi batega semblant a la que hem gravat amb orquestra de cambra per a Teoria del Caos. Deixe la guitarra i només he de cantar les paraules que tanta vigència assoleixen a dia de hui. S’assemblen moltíssim a aquestes altres: There is no time for love
in the basque country, please extend the solidarity // Ez dago
maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna // No hay
tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad // No hi
ha temps per a l’amor en el País Basc, escampa la solidaritat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser una passada de concert!! Tot i els dubtes de Laura sobre els arranjaments, va sonar molt be i el quartet de corda és cert que dona molt més cos a les cançons en directe, encara que la senzillesa de vosaltres dos a l’escenari és, si més no, molt remarcable, dona un toc íntim. La fussió de El cant dels ocells amb Al vent… impressionant!
Ja heu arribat fins ací!. Estàvem esperant que ho contareu per enviar-vos les nostres més intenses felicitacions: va ser magnífic. Joanet m’ha encomanat que vos diga que li varen encantar especialment els arranjaments de corda de Laura: en quan vareu penjar els vídeos se’ls va ficar de seguida al mp4 de la mare i no para de mirar-se’ls. No vegem l’hora de tenir el “Teoria del caos” a les mans, i sobre tot, a la oïda. Moltíssimes gràcies per l’estona meravellosa que vareu compartir amb nosaltres.