Pau Comes

Es veu que Miquel Iceta acaba de publicar un llibre sobre "catalanisme federalista". Només de sentir el títol, m’ha vingut la mateixa sensació que senten els físics quan algú surt amb una nova andròmina de suposat moviment perpetu, o que senten els matemàtics quan algú pretén haver aconseguit la quadratura del cercle. No els cal llegir el llibre per a saber que no pot ser (ho impedeixen les lleis de la física i de les matemàtiques), però poden tenir curiositat per saber per on falla en concret. Per això em permeto de comentar un llibre que encara no he llegit. (segueix…)
Podríem dir que, si bé no tot el catalanisme és federalista, sí que tot el federalisme és catalanista, simplement per eliminació: no hi ha federalistes fora de Catalunya. I no parlo d’ara, sinó des dels temps de Pi i Margall, al segle XIX.

Alguns cops alguns espanyols han dit que eren federalistes, però a l’hora de passar als fets, sempre han escollit una altra opció. Mai han optat pel federalisme, com sí han fet altres estats. Si anem al present, ens trobem que els espanyols de qualsevol signe sempre s’escuden en la constitució del 78, on el federalisme només hi apareix en un cas -la federació entre comunitats autònomes-, i és precisament per prohibir-lo.

Això ens porta al problema gros, a la impossibilitat pràctica del catalanisme federalista: De la mateixa manera que el moviment perpetu topa, més aviat o més tard, amb la termodinàmica, així el federalisme, a l’Estat Espanyol, sempre acaba sent unilateral. I si no pot existir un "matrimoni unipersonal", tampoc té sentit el federalisme unilateral, perquè no tens amb qui federar-te.

Algú em podria objectar que sí, que fins ara els espanyols, l’aclaparadora majoria, estaven en contra del federalisme, però que d’ara endavant les coses seran diferents, i que en Miquel Iceta, que és molt espavilat, ens explicarà en el seu llibre com tot això serà possible. Suposem-ho, ni que sigui com a hipòtesi de treball. Alsehores, se’ns presenten uns dubtes:

Si tan federalistes són -almenys els del PSOE-, per què no van aprofitar l’oportunitat històrica amb la discussió de l’Estatut de fa 2 anys? Suposant que els del PSOE volguessin, i tenint en compte que caldria canviar la constitució, com s’ho farien per a convèncer el PP? Més enllà de les paraules, per quina raó cap espanyol hauria de voler instaurar un model federal, més just que l’actual -o just a seques-, si ara s’emporten de Catalunya tot el que els interessa, que són bàsicament diners?

Confesso que no tinc cap resposta per aquestes preguntes, tret de l’última: només els interessaria el model federal com a mal menor, per a frenar la independència. Si aquesta és la raó per la qual PSC i ICV opten pel federalisme, i l’Iceta treu un llibre, aleshores podríem dir que els optmistes no haurien de ser a la banda de la Chacón i companyia, sinó a la del sobiranisme.

Actualització 27/12/2007:
He llegit que a l’entrevista a Can Bassas, en Miquel Iceta ha reconegut que ni el PSOE ni Zapatero són federalistes. Per ara no tinc cap notícia que el portaveu del PSC(PSC-PSOE) al Parlament d’Amunt hagi fet retirar de la venda tots els exemplars del seu llibre. O hagi fet traslladar-los als prestatges de Ciències Paranormals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!