La paraula DEMOCRÀCIA prové dels vocables grecs DEMOS i KRATOS que signifiquen GOVERN DEL POBLE. Per definir-ho de forma resumida entenem que una societat és políticament democràtica si els seus governants son elegits de manera pacífica, lliura i voluntària pels ciutadans del poble; per tant i en teoria exercir la democràcia política és molt senzill: Els candidats a governar presenten les seves idees i projectes a la resta de ciutadans i aquests per majoria li donen el seu vot o no; el que més vots treu governa. Però, en la pràctica democràtica les coses es compliquen molt més: Els candidats a governar, més que aportar grans idees i projectes, majoritàriament, s’empenyen en desprestigiar amb insults i confrontacions als altres candidats per tal que la ciutadania els voti menys que a ells i d’aquesta manera intentar guanyar, malgrat que els seus projectes hagin estat poc votats. Les conseqüències d’aquest joc les pateix la societat en general que es troba sense alternatives sòlides, que perd la confiança en els seus representants, i deixa d’exercir el dret al vot; i quant els ciutadans no decideix amb el seu vot, decideixen com sempre els poders fàctics (poders econòmics, polítics, influencies,…).
La DEMOCRÀCIA en majúscules és un VALOR al que no podem renunciar si pretenem viure en una societat avançada ja que ens ajuda a orientar els comportaments en funció de realitzar-nos com a persones. Ens ajuda a preferir, apreciar i escollir unes coses en lloc d’altres o un comportament en lloc d’un altre. La democràcia i els valors en general formen part de les necessitats humanes i representen ideals, somnis i aspiracions; son importants en si mateixos i pel que signifiquen independentment de les circumstancies concretes de cada moment: En una societat poc democràtica, injusta, irresponsable o amb manca d’esforç; la democràcia, la justícia, la responsabilitat o l’esforç seguiran tenint valor. Els valors de la democràcia necessiten educació a les escoles; han de formar part de l’actitud practica de cada dia de les persones i sobretot, i això és absolutament imprescindible, els nostres polítics han de fer l’esforç d’entendre que a ells recau ser l’exemple mes visible de comportaments democràtics.
En el nostre entorn més proper costa reconèixer actituds d’alt nivell democràtic. Ens costa entendre que entre la classe política s’hagin legitimat sovint comportaments corruptes i oportunistes, molt lluny dels valors més desitjables. La ciutadania en general no hem estat educats a l’escola ni al carrer en valors de democràcia i per altre part l’herència rebuda del passat és encara molt present. El futur ens tortura per la incertesa econòmica, política,… i el passat ens encadena; però ara, en el present, les circumstancies actuals requereixen fer un gran esforç de reflexió amb serenitat i gran amplitud de mires. Fem-ho sobretot amb la màxima llibertat. Espavila’t.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!