Països Occitans

Païses Occitans

16 de maig de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Catàleg per comprar escrits occitans.

Associacion pel Desvolopament de l’Escrich Occitan (A.D.E.O.)
B.P. 28  –  81370 Sant Sulpici la Punta
Tel : 05.63.40.09.33  
Corrièl : desvolopament.oc@wanadoo.fr
C.C.P. 4 854 13 P Tolosa

Catalògue de difusion 2010


Colleccion « Escriches politiques »

N° I : « Nuclear ? Parlem-ne ! » de Sèrgi Viaule.
La sola pretencion d’aquesta brocadura es de rebrembar als Occitans que lo dangièr nuclear grelha de pertot. L’informacion es de las mai escarsas sus aqueste sicut considerat coma « secret defensa » per l’Estat jacobin. Alavetz, seriá estat damatge de faire pas un pauc de publicitat als qualques libres e estudis que son estats publicats sus l’industria nucleara, civila e militara.
En occitan. 50 paginas.                                Prètz : 6,10 €

N° 2 : « Occitània fàcia al cambiament » de Gustau Aliròl, Felipe Carbona, Robèrt Lafont e Gerard Tautil.
Una brocadura per ensajar de respondre a la question tras que simpla de saber se lo pòble occitan pòt trobar la capacitat de prene son avenidor en mans, es a dire d’assumir la sieuna identitat e la far democraticament respectar. Serem los etèrnes et cetera de las presas de paraulas e autras publicacions en rapòrt amb las lengas e identitats regionalas ? La societat occitana se sauprà lèu-lèu afortir dins l’egalitat amb las autras de biais a assegurar son avenidor especific al dintre de la Republica e dins l’encastre de l’Union Europèa ?
Bilingüe occitan/francés. 56 paginas                            Prètz : 6,10 €

N° 6 : « France, pays de guerres » de Claudi Assemat.
La France est devenue ce qu’elle est par la force. Pour ce faire elle a combattu, depuis le Moyen-Âge, sur deux fronts afin de conquérir des territoires et d’imposer la « monoculture » du français.
Claude Assémat, Citoyen du Monde, militant Occitaniste et Inspecteur d’Académie honoraire, brosse à grands traits cette ambition dictatoriale mais s’attache, surtout, à rapporter des témoignages tirés de sa famille.
Les crimes de guerre commis en Algérie par l’armée d’occupation française, dont il fut le témoin, sont particulièrement bouleversants.
Il s’attache également à montrer dans le détail la persistance d’une politique d’oppression culturelle. « Le Code de l’Indigène, dit-il, n’a jamais été aboli pour nous car le génocide contre la langue occitane est toujours d’actualité. »
Sa conclusion coule de source. « Moi, je suis du côté des vaincus ; l’histoire de France n’est pas la mienne. Vive l’Occitanie libre! »
En francés. 60 paginas                                Prètz : 6,10 €

N° 7 : « Lo mistèri de la Santa Trinitat » de Pèire Pessamessa.
Qual sap se l’islam es compatible amb democracia e laïcitat ? Al rebat dels eveniments que siem ara per ara a viure sus la planeta tota, es la question que nos pausam totes e que se pausa l’escrivan Pèire Pessamessa dins aquesta novèla procadura publicada per l’ADEO.
« Ai fòrça estudiat lo Coran a causa subretot de nòstra posicion envèrs lei populacions musulmanas d’Argeria e de tot l’Orient. Vos confessi qu’au sortir d’aquest estudi, siáu estat convençut que, tot comptat e debatut, n’i aurà pas agut dins lo mond de religions tan funestas ais òmes qu’aquela de Mahomet. Es, a mon sens, la causa principala de la decadéncia vuei tan vesibla dau monde musulman e maugrat que siegue pas tant absurda que lo politeisme antic, aquesta religion es a mon vejaire ben mai de redobtar e la consideri rapòrt au paganisme eu meteis puslèu coma una decadéncia que coma un progrès ». Alexis de Tocqueville in « La démocratie en Amérique » (1855)
« Podèm supausar que l’emigracion serà contenguda o ben qu’au contacte de nòstra societat lei musulmans perdràn la fe e sa religion vendrà coma la nòstra, un suplement d’arma facultatiu. Formulem l’ipotèsi optimista, que l’islam se negarà dins l’aiga tosca de l’indiferéncia religiosa ». Pèire Pessamessa  (2007)
    En occitan. 60 paginas                                Prètz : 6,10 €

Colleccion « Los quasèrns del Partit Occitan »

N° 2 : « L’identitat occitana, une réponse à la crise » d’Uc Jourde.
Nòstres adversaris son clarament identificats :  l’imperialisme de las societats multinacionalas e dels Estats que pilhan nòstras ressorças al profièch pas que de qualques unes. Aquò’s tanben l’individualisme dins loqual d’unes ensajan de nos embarrar per nos redusir a l’estat de consomator obesissent. Una via novèla es adoncas a trapar e nos sembla qu’avèm jos la man d’unas valors que seriá necite de tornar metre a l’òrdre del jorn. L’autonomia es indispensabla. S’aplica tan plan a las personas coma a las comunitats umanas.
Uc Jourde es nascut en mai de 1968 as Albi. Professor de matematicas, es desempuèi 2008 director de publicacion de la revista « Occitània », tribuna del Partit Occitan.
Bilinga occitan/francés                                Prètz : 6,10 €

Colleccion « Espòrts e lésers »
(Totas las publicacions son en lenga nòstra)

Quasèrn N° 1 : « Una sason en Pro D2 amb los chucabondas » de Sèrgi Viaule.
    A l’ora de la Copa del monde, que se debanarà en partida en Occitània, amb aquesta brocadura, Sèrgi Viaule nos prepausa son experiéncia de suportaire-gulaire « de basa ». O fa d’un biais original en partiguent de sos escambis epistolaris sus un forum ad hoc. D’efièch, sul sitinet de l’Union Atletica Galhagòla « Lo canton » es lo forum reservat als « Chucabondas », un club informal, mas pas virtual, de suportaires puslèu gadals.
    60 paginas                                     Prètz : 6,10 €

Colleccion « Escriches literaris »
(Totas las publicacions son en lenga nòstra)

Quasèrn N° 1: « Naturalament » de Sèrgi Viaule.
    Aquò’s aquò Alain Kervern, militant nacionalista breton e professor de japonés, que faguèt descobrir l’aicó al Sèrgi Viaule. Aqueste mejan d’expression poetica li agradèt còpsec. Malgrat son cadre estricte d’engimbradura (tres vèrses de 5-7-5 sillabas), l’aicó permét de daissar traça d’un sentit emocional, per tan figidís que siague.
56 paginas.                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 2: « Qualques nòvas d’Albigés » de Sèrgi Viaule.
En escriguent aquestes tèxtes, l’autor se defend d’aver volgut far autra causa qu’òbra d’escritura. Espèra, ça que la, que la resulta de son trabalh permetrà als legeires d’i trapar lor compte.
    Aquelas sèt novèlas son plan disparièras, amai se las aparéncias poirián plaidejar lo contrari. D’unas son estadas escrichas fa pas gaire, mentretant que d’autras o foguèron fa vint e cinc ans, o mai.
56 paginas.                                        Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 3: « A costat del vent » de Cristian Rapin.
    « A costat del vent » es un recuèlh que conten de tèxtes plan desparièrs. Lo qu’a donat lo titol a l’obratge es inedit. De segur qu’es una novèla erotica, mas es tanben un tèxte plen d’optimisme e d’amor de la vida, sens parlar d’una bèla dòsi d’umorisme e d’autoderision que daissam al lector lo suènh de ne far la descobèrta.
    Traparetz dins aqueste quasèrn nòu contes o novèlas que pòrtan testimoniatge d’una recèrca exigenta en escritura.
60 paginas.                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 4 : « Garona » de Cristian Rapin.
Cauds e cargats de paraulas marmusairas coma o son los codols de Garona, los poèmas de Cristian RAPIN son aquí per nos rebrembar l’umanitat vièlha de la joventa Occitània. L’emocion carrejada de lengalinda pels mots del poèta nos invasís per bèla e requista pausa. Es un vertadièr bonur de se daissar anar al ritme e al grat d’unas sentidas tan fugidissas coma ponhantas. L’autor agenés nos encanta per l’entrevescament destricat e ardit de sas esteticas lengarèlas, bastidas a tòcas finas e mirgalhadas. Jamai lo flume-termièra entre Lengadòc e Gasconha foguèt pas cantat amb tanta sensualitat e delicadesa. L’èime poetic de Cristian RAPIN nos manda dins un univèrs embelinaire e sens confinhas.
52 paginas.                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 5 : « De la man de l’endeman » de Pau de Ligonièr.
Anatz èsser espantat per aquela recèrca originala dins lo debanar e la cadéncia dels sons. Lo ritme dels tèxtes i es de longa sincopat. Cada poèma naviga preciosament entre cant e contracant. Jòcs de mots, jòcs de sons, mots en fèsta se venon còp e còp enfonilhar sens cridar para dins una musica generosament subrerealista. Las associacions d’idèias fan a sauta cavalet suls imatges mentals qu’arrèstan pas de s’entrevescar. Aquesta poësia es una dança fòla, descabestrada, dedicada a la libertat de paraula.
    Conjuntament a l’engimbradura de las sonoritas, la presentacion dels tèxtes, sens puntuacion brica, fan de gaire, de cada pèça, una òbra plastica. I a plan temps que nos èra pas arribat quicòm de tan nòu en poësia.
56 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 6 : « Papieròts romegaires » d’Alan Roch.
    La responsabilitat del cronicaire, arrestada pel Conselh Superior de la redaccion de la Setmana del Menerbés e confirmada per un referendum davant un aperitiu asagat al muscat de Sant-Joan, la responsabilitat del cronicaire es d’anar veire pus luènh que la realitat de las causas e de furgar dins las prigondors de l’èime e de las paraulas.
52 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 7 : « Orguèlh rasonable » de Sèrgi Viaule.
    Pòt èsser que la poësia siá temptar crear lo mai de musicalitat que se pòsque amb lo mens de nòtas possible. Pòt èsser que la poësia consistiguesse, a mendre mots, congrear lo mai d’emocion possible. Pòt èsser far dançar la vièlha dins lo sicap del legeire amb de sentits partejats dins l’apartenéncia a una meteissa civilizacion. La poësia pòt èsser trobar las sonoritats que s’endevenon per aviar l’imprevisibla portada emocionala de l’èsser. Pòt èsser la poësia…
60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 8 : « Tabat » de Pau de Ligonièr.
Aquí lo segond recuèlh de poësias de Pau de Ligonièr. I traparetz la meteissa desinvoltura dins la forma e la pensada, la meteissa decontraccion chifrada dins lo contenent e lo contengut. Un camin que s’embarassa pas d’orièras, e se tira, landrejant, amb un umor, quora leugièr, quora mai grèu.
Pau de Ligonièr vos endralha sus la via de la fantasiá e de l’imaginacion. Vos refusa pas res, nimai lo trebolum o lo pet de folia, nimai la libertat ! E vos acompanha amb la musica, qu’es l’alcòl de la mescladissa.
62 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 9 : « Una granda lampada de vin » d’Alan Roch.
    Del temps que d’unes bevon pichons glopets de cervesa, nosaus nos setarem a la taula e dobrirem cantinas de Menerbés.
    Churluparem grandas lampadas de vin en se contant sovenirs e remembres, non pas dins un esperit de nostalgia passadista e dins lo regret etèrne de nòstra enfància e de nòstra jovença, mas per salvagardar e promòure un biais de viure que se ditz convivéncia, un monde del contacte uman e de la paraula que ditz e inventa, que conta, raconta e rescontra…
60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 10 : « Camins » de Monica Grandjonc.
Uèi, vos convidi sus tres camins en seguida d’una occitana, Monica Grangjonc, que s’es totjorn portada la cultura a còr e a còs sens se poder apugar sus la lenga. Atal d’una occitana de lenga francesa per defaut, en plaça d’una occitana amb la lenga francesa en de mai. Aquò pòrta sa part de sofrença, mas, atanben, una volontat d’afortir una dimension culturala occitana…
…Adonc, tres camins, tres dralhas que se crosan, que s’encadenan, que s’afortisson ; a seguir totas tres ; tres agaches que portarem ensem, l’un sul camin d’exilh, l’autre sul camin de tròba e lo darrièr, tant coma sintèsi que coma depassament, sul camin d’identitat.
60 paginas                                    Prètz: 6,10 €

Quasèrn N° 11: « Meditacion e vinificacion » de Viravent Trucabarral.
    Lo Viravent Trucabarral (Cassanhòla, 1907-1999) s’amerita l’edificacion d’un monument a sa glòria endacòm en tèrra occitana. Sas pensadas se devon beure a pichons glòps per ne trapar tot lo chuc, tota la saba e tota la saviesa.
    Sus la cobèrta del quasèrn majoral, Viravent Trucabarral escriguèt aquela formula qu’es un brave acorchi de sa pensada: “Medidacion e vinificacion”.
    Lo Menerbés del Sègle Vin e del Tresen Barricòt a plan lo drech e lo deveire d’aver son Zaratostrà, son Nietzche, son Freud, son Bas de l’Escala e de negar son edipe dins tres gotas de muscat de Sant-Joan amb l’amic Diogèni!
56 paginas                                    Prètz: 6,10 €
    

Quasèrn N° 12: « Opus incertum » de Pau de Ligonièr.
L’autor a la panta, dins lo meteis vèrs, de la repeticion d’unas sillabas vesinas que se jogan dels senses. Pau de Ligonièr possedís una mecanica verbala d’ « infèrn ». Sa conjugason suls sons e suls senses es espectaclosa. La confrontacion entre aquestes dos principis es permanenta.
Segon las pèças, lo ritme pòt èsser rabalaire o cadenciat. Qualques còps va de ressabuda suls sendarèls rascanhuts del pertocable. Jòga a monta-davala amb los sentits. De prima pausa aquò pòt desvariar lo legeire, mas lèu, aqueste, cais dins los fialats de l’autor e ne ven son complici.
    64 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 13 : « Just per dire » d’Alan Roch.
    Just per dire… Charrar, conversar, batjacar… e per la sola fòrça de la paraula se cambiar lo monde. Per faire, veirem plan un autre jorn que lo solelh, s’es pas tròp cansat, se levarà de matin o que la luna clucarà de l’uèlh als sòmis de passat que gemega, de present que plora e de demans que cantan !
    Just per dire… 47 cronicas « papieròt menerbés » publicadas dins « La Setmana del Menerbés » entre la davalada de 2004 e l’ivèrn de 2006.
    60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 14 : « Poèmas d’agost » de Cristian Rapin.
Amb aquestes « Poèmas d’agost », Cristian Rapin nos atrai dins un univèrs de mistèris multiples, e gaireben renovelats a cada vèrs. Nos convida a una vertadièra mirgalhadura de sentits, quora pivelants, quora enigmatiques e escurs. Unas percepcions de la creacion e de la vida sovent engranada de paganisme. Òm trapariá de gaire dins aqueste recuèlh un Cristian Rapin chamane, en comunicacion-comunion, directa o indirecta, amb los Amagats.
    60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 15 : « Cants coquins » de Pau de Ligonièr.
Los poèmas de Pau de Ligonièr son d’un naturalisme mai golard qu’ascetic, ont « Tot fa vendre almens que dintre », segon çò qu’afortís la dicha populària. Lo poèta es de longa a descobrir lo monde que l’enròda amb los uèlhs, las mans e lo nas de l’estabosit. Se’n regala e no’n regala. Avèm aquí la poësia d’un joglaire de mots que se poriá gaireben qualificar de « poësia d’òci ». Pau de Ligonièr a pas paur dels mots. Es atal, qu’al bestorn d’una pagina, poriètz tombar nas-e-nas amb d’adjectius novèls tal que « robinsonosas » per parlar d’islas misteriosas, o « pernassièras » per qualificar qualquas vertuts plan singularas.
    60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 16 : « Lo planh del tiron enraumassat » d’Alan Roch.
Un tiron esternudèt e la planeta s’arrestèt. Lo principi de precaucion paralizèt tot. Mas nosaus, Occitanas e Occitans, tenèm lo remèdi universal dins sa trilogia intemporala que se ditz : la paraula, lo vin caud e la cartagèna ! Los mots del cronicaire seguisson l’actualitat d’un uèlh critic e d’una lenga fissaira. Del vilatjòt de Menerbés a la planeta tota, l’actualitat es una sorga inagotabla dins aqueles temps ont se preparavan una eleccion presidenciala en França e una manifestacion per la lenga en Occitania.
60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 17 : « Lo serpentigraf » d’Alan Roch.
    L’actualitat va e ven e vira : per la seguir, la pluma serpenteja e fissa sus la fuèlha de papièr e las idèias van de la craba al perièr. L’an 2007 e la debuta de 2008 se trapan un personatge central : lo president de la Republica de França que corrís de pertot, lo cambiament de Primièra dama e los fracasses de Sega-Lana, la valor relativa de la moneda entre las mans dels traders… e totas las questions de la vida vidanta : la mesura de l’ADN, l’interdiccion de fumar, la publicitat, los espams d’Internet e la subrevivéncia del 29 de febrièr, sens doblidar lo sòrt de la lenga d’Òc !
    60 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 18 : « Mots descrosats » d’Alan Roch.
« Los mots los plegar, los dire, los calhar, los mormolhar, los barrejar, los bramar, los crosar e los descrosar de mila e un biaisses en lenga nòstra, per dire que Paratge, Convivéncia, Jòi e Larguesa an traversat los temps e que n’avèm totjorn de besonh uèi e deman ! ». Atal se presenta la profession de fe de l’autor qu’arrèsta pas, per nòstre bonaür, de portar son agach agut e trufandièr suls faches que fan lo quotidian dels mortals en Occitània e dins lo monde. Avètz aquí 38 cronicas que vos ajudarán a passar aquesta longa fin d’ivèrn, en esperant un temps pus radiós.
    64 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 19 : « Cèrcas -1- » de Sèrgi Viaule.
Aqueste recuèlh es un florilègi, una seleccion, de tèxtes que son ni poèmas, ni poësias. Se tracha just de qualques mots apertierats per tradusir, un gredon a la man, d’unes sentits. Son pas que la materialisacion d’esmòugudas qu’an pas res d’extrà-ordinari. Segon lo cas, cada pèça es estada escricha tot d’una o foguèt laboriosa a espelir. De cap de biais an pas de pretencion literària, jamai de la vida. Son la vida. Son pas qu’escriches espelhandrats. Son paraulas getadas al vent.
    64 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 20 : « Venga lo temps » de Claudi Assemat.
Se poiriá dire que l’origina de l’umanitat ten dins la fertilitat d’un terren ensemenat. Non pas, l’origina de l’umanitat ten dins la desirança de las bregas desirosas d’una vulva. Aquí la clau de l’avenidor, aquí lo luòc d’un mutual attrach. Aprèp, la carn fa son trabalh que la madurason de l’acte de creacion se passa delà sèxe dins un espaci clavat, per nòu meses. Atal d’un sèxe de femna coma luòc dolorós mas coma rencontre e partiment de tremolaments mai que meravilhoses.
Aprèp naissença, la permanéncia del mond ten dins la generositat de las tetas.
Dire l’importància, la valorizacion e la sanctificacion d’aqueles luòcs de vida es l’amira del Claudi Assemat.
    56 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Colleccion « ensages»

Quasèrn N° 01 : « Lo jòc de tolerància » de Claudi Assemat.
Claudi Assemat se ten una formacion mai qu’eclectica que tòca, subretot, a l’electronica, a las matematicas, a la filosofia, a la pedagogia e a la literatura. Per ara, l’autor se passeja suls camins multiples del binari entre Índia e Mediterranèa Orientala. Rapòrt a las Índias, s’apieja, mai que mai, sus la pus anciana pensada filosofico-religiosa coneguda lo Vedisme, nascuda plan pus lèu que lo sègle dètz abans la nòstra èra e que perdura totjorn. Rapòrt a l’Occident, s’interessa al sègle VI d’abans la nòstra èra, epòca pre-socratica mai que granosa per la pensada, onte dos filosòfs – Parmenid e Eraclit – tenián un lengatge novèl, gaire ben profetic, tirat d’una logica menimosa onte grelhava un apròchi binari. L’autor seguís las quitas cèrcas coma se dintra en religion o coma se viu la passion d’un jòc; parpalhoneja e, benlèu ben, espeta, d’unes còps, qualques certituds…
    64 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Quasèrn N° 02 : « A la recèrca de l’identitat occitana : fabulacions » de Pèire Pessamessa.
    Remarcarem pamens qu’a prepaus de l’òrdre dau mond necessari, Maurràs èra consent ambe Weil, coma sus lo tèma de la bèutat, entanterin tant l’un coma l’autra ne tiravan de conclusions diametralament opausadas. « L’avenir de l’intelligenc e » es lo títol de l’un dei nombrós obratges polemics de Maurràs onte teorizava l’obeissénça perfiecha ai leis de la societat d’abans 1789. Lo paradís situat dins lo passat. Parier per Simona Weil qu’aceptava la societat feudala d’Occitània que considerava perfiecha e que, segons ela, auriá pauc que pauc perdurat dins lo reiaume fins qu’au XV° sègle.
    64 paginas                                    Prètz : 6,10 €

Condicions de venda als libraris:

   Las comandas, amb fulhet de comanda portant la rason sociala de l’entrepresa, se pòdon passar siá per corrièr postal siá per corrièr electronic.
   Remesa de 30 % suls prèses publics mencionats sus aqueste catalògue.
   Liurason de la mèrça franc de pòrt e d’embalatge. Una factura es junta al mandadís.
   Pagament per chèc a l’òrdre de « ADEO ».

Condicions de venda als particulièrs

  Las comandas se pòdon passar per corrièr postal o per corrièr electronic.
   Pagament a la comanda per chèc a l’òrdre de « ADEO ».
   Los prèses son los mencionats sus aqueste catalògue  (cada brocadura : 6,10 €).
   Liurason de la mèrça franc de pòrt e d’embalatge.

—— Fin du message transféré


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.