d'en Països

El PP ha arrasat al sud, i potser acabara sortint-se’n amb la seva mar enllà. El PSCOE té més poder que mai al principat. A les municipals el partit xenòfob de PxC ha guanyat, i molt en alguns ajuntaments.
I és que sembla que el feixisme i l’espanyolisme tenen cada cop més poder als Països Catalans.

Tanmateix tinc dues esperances, dos rajos de llum: A nivell de la societat civil, tinc moltes esperances amb Sobiraniaiprogrés.cat. A l’esfera més estrictament política, i alhora més englobadora dels moviments socials, hi ha l’espectacular ascens de les Candinadutres d’Unitat Popular (les CUP).

El president d’Esquerra va declarar que les CUP havien pujat a on
Esquerra havia tingut desavinences internes. És a dir, que segons ell
les CUP han pujat gràcies a ERC. I
no! És cert que una part de la gent que simpatitza amb la CUP ha votat
alguna vegada -o sempre- Esquerra, com d’altres simpatitzants ho han
fet amb ICV. I és que no ens ha de sorprendre. Perquè del què s’omplen
la boca aquests dos partits, són els fets i el full de ruta real de les
CUP. Ja que l’Esquerra Independentista és d’Esquerres de debò debò, no
pas com ICV i també indepenedentista de debò debò no com ERC.
Però és que també tenim un tercer i important grup de gent. La gent més
vinculada als moviments socials, als idearis socials, als idearis
d’Alliberament nacional i de classe que no aniran a les urnes a votar
res més que les CUP. I que si no s’hi presenten, no votaran, o ho faran en
blanc o nul.
Com a exemple recent: fa pocs dies ho vam poder veure a vilaweb.tv, a l’entrevista al cantant de KOP Juanra; que demanat per a qui votaria, va dir que si a Barcelona s’hi presentés les CUP, els votaria.

Però segons les declaracions de militants de les CUP, el seu horitzó a mitjà termini
és acabar de consolidar-se en el territori i presentar una llista forta
a Barcelona per aconseguir representació a la complicada capital. Molt
bé, me n’alegro. Però en vull més: el país necessita una Esquerra
Independentista unida i que trenqui una llança per les CUP, que tots i
totes apostem fort per aquest projecte i que ens atrevim a
presentant-se a les eleccions al Parlament de Catalunya. Que potser no
aconseguim representació? Què hi perdem? Jo diria que més aviat ens hem
de plantejar què hi guanyem. I és que fa quatre anys, per posar un
exemple, a Vic la Cup va treure 600 vots, i no va entrar a
l’Ajuntament. 4 anys després, la CUP ha tret més de mil vots,
pràcticament doblant resultats. Va ser una derrota no sortir
representats a l’Ajuntament? A l’instant ho va ser, 4 anys després la
derrota s’ha convertit en victòria.
Però és que tampoc cal ser passimistes: potser aconseguim saltar la
barrera electoral del 3% i assolim representació al parlament
principatí. I això podria ser l’inici del final de l’ocupació espanyola
i francesa, de les desigualtats socials, l’inici de la utopia de la
convivència humana als Països Catalans, a Europa, al món.

I deixeu-me somiar! Que els somnis poden ser referent, guia i virtud. Que ho siguin!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!