El passat 25 d’octubre, i durant tot el dia, el canal 3/24 repetia cada mitja hora la següent notícia: crònica i video. Aquesta, parlava de les obres realitzades pels ajuntaments de pobles petits que durant els últims anys han viscut una època de vaques grasses i que han aprofitat aquesta època d’ingressos a cabassos per realitzar obres faraòniques. Ara, aquests mateixos ajuntaments malden per acabar de pagar aquestes obres i fer front als costos de manteniment de les mateixes.
La notícia en qüestió s’obria amb la Sala Polivalent de Seva. Un Teatre Nacional (com molta gent del poble l’anomena) en un poblet a la falda del Montseny de poc més de 3.000 habitants. Habitants que a més, estan disseminats en 2 grans nuclis de població (Seva i Sant Miquel de Balenyà) i 5 urbanitzacions més.
És molt poc freqüent trobar-se en un poble com el de Seva un teatre d’aquestes característiques. Un teatre que crida l’atenció per la seva majestuositat i que impacta als visitant que visiten per primera vegada el poble de Seva, on, al costat d’una escultura giratòria amb la figura de l’Àlex Crivillé dalt d’un podi al mig de la rotonda d’entrada al poble, es pot veure una sala nova de trinca de mides considerables. Si més no, sorprèn.
Aquesta sala disposa d’un bar, del Punt Jove, del Centre de Dia per la gent gran, es realitzen varis cursos com per exemple de tai-txi, ioga, patchwork, informàtica, etc. Aquest any s’ha habilitat una sala per ser utilitzada pels alumnes de l’escola de primària, i a més, disposa d’un auditori amb capacitat per a 400 persones amb una grada mòbil que es desplega i es contrau mecànicament en pocs minuts.
La crònica del 3/24 afegia que aquesta sala va ser pressupostada en 2M€ i en va acabar costant 4,5M€. En relació a aquesta diferència del més del doble entre el pressupost i el cost final de l’obra, el partit de l’oposició de l’Ajuntament de Seva (legislatura 2003-2007) Progrés Municipal – Independents per Seva, a finals de 2006 van interposar una denúncia davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya per tal de realitzar una fiscalització externa d’aquesta obra.
A finals de 2010 la Sindicatura de Comptes va emetre l’informe 33/2010 Ajuntament de Seva – Aspectes Puntuals, el qual adjunto en aquest post. [n’hi ha més]
A continuació reprodueixo les conclusions del informe 33/2010 Ajuntament de Seva – Aspectes Puntuals, de fiscalització puntual relatiu als aspectes concrets en relació amb la contractació per a la construcció d’un Centre Cívic Polivalent per part de l’Ajuntament de Seva:
Amb tot això podem dir que l’informe constata que l’obra del Centre Cívic ha costat 4,4M€ quan va ser pressupost en 2,0M€, i entre altres irregularitats, el projecte, un cop aprovat i adjudicat als industrials corresponents, va ser fraccionat (injustificadament segons la Sindicatura) i les partides facturades per part d’aquests industrials considerablement superiors a les inicials, sense que aquestes adjudicacions fossin un altre cop concursades. Aquesta anomalia incompleix la normativa vigent respecte a la contractació administrativa segons la Sindicatura.
D’aquesta forma, podem veure com per exemple, a l’empresa FM2 Instal·lacions, del taradallenc Francesc Mañariacua, se li adjudica l’obra per concurs per un valor de 0,3M€ i acaba facturant 1,1M€ -més del triple-, fraccionant aquesta diferencia en imports inferiors a 70.000€ -al límit del que permet la normativa contractual- per evitar d’haver de ser concursada altra cop l’adjudicació d’aquests treballs.
En aquest vídeo, podem veure com el mateix Francesc Mañariacua, involucrat en el cas Palau (3/24 i el9nou), admet haver fet feines a la casa de Fèlix Millet i haver-les facturat a la Fundació del Palau de la Música. Vull pensar que això no va passar amb la nova casa de l’antic alcalde on l’empresa de Mañaricua també hi va feinejar.
El mateix ens trobem amb Freixes Serra, on es va efectuar una adjudicació de 0,1M€ per procediment negociat, iniciat arran d’un concurs declarat desert, i va acabar facturant 1,15M€, deu vegades més.
A més a més de la diferencia exageradament escandalosa entre el cost final de l’obra respecte el pressupost aprovat, i, el fraccionament injustificat de les partides de la contractació no respectant els principis legals de la contractació administrativa de publicitat, concurrència, igualtat i no discriminació, la Sindicatura esmenta altres irregularitats, com, no poder verificar quin és el import total de l’obra aprovat i adjudicat per l’Ajuntament, ni part dels informes tècnics preceptius de la fase constructiva, ni alguna de les actes de recepció de l’obra; la Sindicatura ha comprovat que les fases constructives definitives difereixen de les fases constructives inicials aprovades pel Ple de l’Ajuntament; la Sindicatura no ha pogut comprovar l’existència de diversos contractes adjudicats a proveïdors de l’obra, no obstant això, sí que s’han identificat i fiscalitzat les factures corresponents a la despesa contractada; etc…
En resum, aquest informe exemplifica fefaentment la forma de fer per part de molts polítics. Polítics que han actuat impunement durant molts anys sense ser fiscalitzats per ningú. Alcaldes que passats els anys (l’antic alcalde de Seva, Josep Palmerola, va estar 32 anys al poder, legislatures 1979-2011) actuen com si el consistori fos seu, oblidant que han d’estar al servei del poble i no a l’inrevés. I pobles -també- que han transferit totes les competències als alcaldes (això ho podríem extrapolar a tots els nivells) donant per entès la bona fe dels governant, oblidant i renunciant a la responsabilitat individual que tots tenim envers la comunitat.
Ara obrim els ulls d’una bufetada i observem que els nostres ajuntaments han estat governants per irresponsables, que han utilitzat les infraestructures per treure’n rèdit electoral i benefici propi, i allà on fins ara vèiem uns equipaments extraordinaris ara veiem uns deutes inassumibles.
Per sort, el nou equip de govern de l’Ajuntament de Seva aposta per una altra manera de fer política. Estarem al cas per fiscalitzar-l’ho, exigir el màxim als nostres representants i si cal, passar comptes i exigir responsabilitats. És feina de tots, dels polítics -esclar-, però també del poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!