CapGros

Com a catalans impulsius i manipulats no ho hem entès tot: per sort els amics de l’Abc i la Razon, poc rancorosos, ens ho expliquen.  

És que no ho acabo d’entendre.

Llegint les portades dels diaris espanyolistes, el to ha canviat.

Ni fa 3 mesos des de l’èxit de la Via, i, de forma radical, el focus de la problemàtica no és el mateix.

Quan aixecant-me, i veient la portada del nostre estimat Abc m’adono que avui la portada diu: “La independència seria la ruïna” amb un dibuix representant un vaixell pintat d’estelada enfonsant-se, no puc amagar un cert somriure.

Per comprovar aquest canviament, he tornat a sortir els diaris que vaig comprar l’11 de setembre passat. L’Abc titulava “El juego se les va de les manos”, amb una foto lletja (perquè sí que ho és) on es veu Mas i duran, amb en fons una senyera mig tallada.

L’editorial precisava “Ya no camuflan (el Gobierno catalán) su meta, se trata de destruir España, una de las naciones más antiguas de Europa”.

De la mateixa manera la Razon (que no sé si al final la tindrà) deia “No nos dividiràn”.

Hem passat, en aquells pocs mesos de frases imperatives d’una realitat evident a prevencions, aclariments. Si aquells diaris ens alerten, com un professor alerta un alumne, amb tota la bona voluntat del món, que no cal travessar el carrer quan surt el foc vermell, perquè pot ser perillós.

Per sort que ens posen dina la confidència.

És que finalment aquests diaris no ens volen mal. Som curts i no entenem. Ells ens ho expliquen.

Si mai aconseguim la independència, la consulta seria el nostre iceberg, deixant-nos sols al fons del mar.

De fet ara no sem més els dolents de la historia. Això era abans. Ara ens han entès. Sem nazis, secessionistes, anti-democratics, destructors i futurs opressors però perquè nosaltres? Aquí tenen un problema. Si portem tot aquells pecats dins el nostre ADN i ells no, és que sem diferents, i doncs legítimament es pot entendre que siguem una altra nació.

O sinó sem els mateixos, aquelles ofenses només són el resultat, i no la causa. I doncs la font del problema és que sem manipulats. Manipulats per un dictador dolent, incomparable a Franco, que ell finalment era un gran home que va treballar per la nació. I doncs els catalans formem part “d’España, una de las naciones más antiguas de Europa”. Sem els xais que segueixen el pastor que els porta a l’escorxador, i del qual el pastor s’anomena Artur Mas.

Doncs si, aquell és el problema. Però només és la part visible de l’iceberg. El problema va més lluny. En Mas ens manipula aprofitant del context, perquè un dictador només té poder legítim tirant profit d’un context de crisi.

I perquè Mas només és President d’una autonomia, una petita part d’una gran nació, i per aconseguir trencar amb Espanya, Espanya té de tancar els ulls.

Dit això, el problema és Rajoy.

Rajoy que deixa un President, que només existeix perquè el govern Espanyol ho permet, amenaçar la grandesa del país, quedant-se sense fer res.

Que no m’agradaria ser a la plaça del Rajoy. I penso que ell també li deu posar uns petits problemes en aquell moment. En ple context de crisi, en el moment on té més necessitat d’Europa, es troba amb un President elegit democràticament que està manipulant una part de la nació, i que obliga aquesta mateixa nació a treballar democràticament cap a una secció amb la resta de la nació. I és que el pobre Rajoy és bloquejat. No dic, seríem fa 10 o 20 anys, cap problema, la solució la tindrien. Però avui dia que pot fer? D’un punt de vista intern, no seria gaire problemàtic a solucionar, però d’un punt de vista internacional és com voler treure les espines d’un cactus sense guants: cal fer atenció.

I fins ara la millor alternativa era esperar i veure que passava. Perquè per aquells mateixos diaris, negociar amb “los catalanes” seria com preparar-se la corda per penjar-se, ja que signifiqueria entendre el que demanen. I no fer res, esperar, és guanyar temps; ser criticat per cert, però no suïcidar-se políticament.

Les primeres crítiques de cara a Rajoy ja cauen. Però res de gaire dolent. Segur que té cartes que encara no ha jugat. O que juga sota la taula.

Però mentrestant, l’opinió espanyolista ha canviat. Ara no som més nosaltres els catalans els dolents. Només sem controlats per un dèspota que treu el seu poder de la llibertat deixada per Rajoy.

Els rols han canviat. El rol que agafa la “tercera via” dins els diaris espanyols n’és la prova concreta. Fa tres mesos mai no n’haurien parlat, perquè era il·legitimitat demanar més, perquè si sem una nació, sem tots iguals, no podíem pretendre a més que els altres. Però ara que s’han adonat que errem espanyols frustrats, que només volíem que la gent ens escoltin un poc, ara ens expliquen, de forma amical, simpàtica i gairebé intima, que no ho hem entès tot. Ja ens ho explicaran.