CapGros

Bé, avui dia encara, molta gent defineix Catalunya Nord com Catalunya Francesa. No sé, és com si la gent del nord dèiem Catalunya Espanyola. Per cert, ara mateix poques persones ho diuen, però sempre surt estrany llegir-ho sobres pàgines independentistes o lligades a la visió plural dels Països Catalans. Que si pot fer?

Tot això per dir, que fa anys que es treballa dins aquell territori per què s’utilitzi aqueix nom. Que siguin associacions locals, intel·lectuals, escriptors, o el que siguin que transmetin aquell topònim, o que sigui l’IEC que tingui una delegació a Catalunya Nord, la feina s’està fent.

El darrer 11 de setembre, la cadena humana no es va parar a la frontera, va anar més enllà. Va venir a Catalunya Nord. Simbòlicament, una única persona, hauria posat un peu rere la frontera, el símbol era fet, però no es van parar aquí. No, va ser una multitud de gent que va venir a allargar la cadena. La cosa important és que no només van venir (molta) gent del nord, però també (molta) gent del Principat. No era pas una cadena de Catalans del nord, sinó una cadena de catalans, sota el lema “Catalunya Nord també és Catalunya”.

La gent del nord s’està adonant del que us arriba. De mica en mica; cal deixar temps a les coses.

A França parlar de dret a l’autodeterminació és cosa complicada. Des de dalt no ho entenen. Els nostres models polítics són molts diferents, i doncs per força, els mitjans de comunicació tenen molt de mal a parlar-ne.

Si, el diari local, l’Independent (que només en té el nom), n’ha parlat, però sense gaire fons. D’altres diaris nacionals n’han fet ressò, però ben pocs… És que ens falta una noció (que des de Paris no tindran mai) molt i molt complicada a encertar: pels francesos quan la gent passa la frontera, marxa a Espanya. I no parlo aquí del francès bàsic que no sap de que va la cosa, ni del nord-català que no s’interessa gens a la historia del País. No vull parlar aquí de persones que estudien el català des de la maternal, o que l’estudien a la Facultat de Català, que saben ben bé la història antiga o actual de Catalunya. Però ells van a Espanya. Senzillament, això s’explica pels mitjans francesos que no coneixen Catalunya, sinó Espanya, i també pel fet que quan teniu amics que no saben que passa ni que és Catalunya, ells si que et parlen d’Espanya. I els hi pots explicar, els hi expliquem, però un cop a casa, ja han descuidat.

He llegit els diversos articles publicats als blocs de VilaWeb sobre la independència de Catalunya Nord. Son interessants dins un sentit. No sé si França li anirà bé si Catalunya es torna independent. Només constato una cosa. Moltes més banderes independentistes són visibles a Catalunya Nord, i moltes més botigues en venen. La cosa ens està arribant, i no pas amb l’ajuda de diaris, però amb la identitat. Perquè no només els coneguts del món català pengen aquestes banderes, sinó gent “lambda”, desconeguts, que de cop i volta si que entenen el desig de Catalunya.

La via catalana va ser un èxit pel Principat. Però per Catalunya Nord també.

Perquè a Catalunya Nord, tenim uns quants somnis secrets, que podrien realitzar-se amb una Catalunya Nord independent.

Ja, la frontera no seria més amb Espanya, però amb Catalunya.

Una recuperació identitària tindria lloc, i molt ràpidament. La gent es preguntaria, i de mica en mica es torneria normal d’estudiar català, o, diguem-ho, de ser Català.

Per força a l’escola s’estudiaria més el Català, ja que seria llengua del territori i llengua oficial d’un país frontaler. I això l’administració francesa no hi podria fer res. I aquí sí que es podria explicar i fer entendre als amics que es Catalunya i ser català.

I aquí sí que aconseguirem moltes coses.

Però ja avui dia, ser del Portus o ser de Figueres quina és la diferencia? 10 minuts de cotxe? La veritable frontera és dins el cap, dins els mapes que ens empassem des de petits, vosaltres com nosaltres.

Cada cop que passo la “frontera” i que veig les Alberes, símbol de la separació dels antics comtats catalans, no puc deixar de banda aqueixa idea “Passem la frontera, ja som a Catalunya”. No, de fet només estic travessant les alberes, Catalunya Nord també és Catalunya.