Si no fos per la manera com els espanyolistes han arribat fins aquí s’hauria de felicitar els espanyolistes. És a dir, si haguessin arribat fins aquí sense impedir votar la ciutadania, sense perseguir judicialment els independentistes, sense pegar ningú, sense amenaces, sense haver utilitzat tots els mitjans de comunicació per repetir mentides i calúmnies, si no s’haguèssin carregat les institucions catalanes, etc…si no haguessin fet tot això i haguessin maltractat els independentistes sense miraments, els hauríem de felicitar. Però com que les seves formes disten molt de les que s’haurien de fer servir no només en un país democràtic, sinó en un país mínimament civilitzat, no els podem felicitar en absolut. Els hi he de dir “així, no companys”. La democràcia és una altra cosa.
Perquè si ells són tan catalans com nosaltres – que efectivament ho són, només faltaria sinó ! – no poden estar orgullosos de tot el mal que ens ha fet, ens està fent i ens vol fer el govern de Madrid. Si ells són tan catalans com nosaltres – que efectivament ho són – haurien de voler que es respectessin totes les idees i que no es pegués ningú pel fet d’anar a votar. Ni els hauria d’agradar que els dirigents polítics del seu país fossin perseguits de forma injusta i cruel. I ells ho saben: no poden estar orgullosos de res de tot això. I justament perquè no n’estan en comptes de votar el PP que és partit que ha donat la cara per fer-nos patir aquesta brutal repressió, han votat C’s que sembla que sigui una cosa diferent. La mala consciència dels espanyolistes catalans davant els maltractes que hem rebut del PP ha fet que C’s guanyi les eleccions. Que C’s tingui el mateix discurs que el PP en tot i que hagi recolçat aquestes mesures per a ells compta poc. També les ha recolçat el PSOE, no?
Els independentistes hem de reconèixer que els resultats de C’s són espectaculars. I crec que els hauríem de felicitar per la seva victòria si no fos la manera com l’han aconseguit: fent un trident amb el PP i el PSOE que els ha permés fer saltar pels aires l’autonomia catalana, ha enviat a mig govern català a l’exili i a l’altre mig a la presó. Ha repartit hòsties, ha processat no sé quanta gent, etc… En aquestes condicions, ja em permetràs Inés Arrimadas la descortesia de que no et feliciti. Però no vull ser hipòcrita. No crec que la teva victòria sigui una victòria neta, pulcra i decent. Ja em perdonaràs però ho veig així.
Però reconec que els resultats de C’s són els millors que ells mai no s’haguèssin pogut imaginar. Han guanyat les eleccions prenent-li al PSOE i al PP i, a sobre, no hauran de governar, amb la qual cosa només hauran de continar fent el mateix que ara per fer bullir l’olla. Dir no a tot el que proposi un govern independentista, vagi bé a la gent o no. I consti que això ho dic amb pena: crec que els votants de C’s es mereixen veure el seu partit governant a algun lloc per comprovar si ho fan bé o no. Crec que això s’esdevindrà a les properes municipals on hi haurà ciutats importants del país on C’s serà la llista més votada i llavors serà el seu gran moment de la veritat. Es difícil fer populisme quan han de governar i tens el pressupost que tens. Però enlloc no està escrit que no puguin ser uns grans governants. Per què no?
Abans de parlar del PP, vull fer un incís. C’s és de llarg el partit que s’ha gastat més diners en la campanya catalana i ha guanyat les eleccions. Això també va passar a la transició quan l’oligarquia catalana, temerosa de que el PSC i el PSUC puguèssin guanyar les eleccions, van abocar molts diners a CiU. Trobo molt perillós que els resultats electorals siguin proporcionals als diners que s’aboquen a la campanya electoral, perquè això vol dir que sempre governarà l’oligarquia que tindrà agafat els partits pels collons. Em sembla evident que per frenar aquesta desigualtat l’única manera que hi ha és fixar que tots els partits puguin gastar la mateixa quantitat. I dic això sense entrar a pensar d’on surten aquests diners, per què i per a què. El que és obvi, com deia aquell home de negocis americà, és que ningú no et convida a sopar perquè si. Que l’oligarquia espanyolista s’ha volgut treure de sobre l’independentisme repetint l’operació Pujol de la transició em sembla més que evident. I reconeguem-ho: gairebé se n’han sortit.
Pel que fa al PP, contràriament al que llegeixo a tot arreu, jo penso que les eleccions catalanes li han anat perfectament bé. El PP no juga la nostra lliga, sinó la lliga espanyola. I sap que com més bèstia, arrogant o anticatalanista sigui més vots traurà a la resta d’espanya. I no només això, sap que el seu anticatalanisme visceral li tapa totes les vergonyes. Per això agafa líders com Xavier García Albiol que és un individu que accepta fer una feina antipatiquíssima a canvi d’un munt de diners. García Albiol és l’ase dels cops que el PP necessita a Catalunya per guanyar les eleccions a espanya, que és on vol guanyar. Més enllà d’això, a la oligarquia espanyola, que qui reculli els vots del PP i del PSOE sigui C’s que és un partit creat com a marca blanca del PP li va perfectament bé. Per això García Albiol no plegarà. I M.Rajoy molt menys, és clar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!